Botànica del mes: Elena Estrelles
Seguim amb aquesta nova secció de Revista Espores en què, mes a mes, llancem 12 preguntes a un botànic/a del Jardí Botànic de la Universitat de València. En aquesta ocasió, tenim el gust de parlar amb Elena Estrelles qui es va incorporar al Botànic fa 26 anys. Ara ens conta els aspectes més rellevants de la seua feina, Conservadora del Banc de Germoplasma.
Elena, passa hores i hores entre càmeres refrigeradores intentant conservar durant més de 50 anys les llavors però, també ha d’eixir al camp per recollir el material per a les seues investigacions on de vegades, les condicions no són massa óptimes. Perquè la seua feina és tan important? Descobreix el dia a dia d’un banc de germoplasma gràcies a les respostes de la nostra botànica del mes.
1. Quant de temps fa que treballes al Botànic?
Aquesta pregunta va a fer-me pensar un poc… Jo vaig començar a treballar al Jardí Botànic amb una beca de col·laboració al febrer de 1991; fa ja 26 anys. Aquesta oportunitat va ser molt important per a mi perquè, després de diversos anys participant en diverses activitats del departament de Botànica a la facultat, ja estava segura que aquest camp era el que més m’agradava. Em vaig incorporar a l’equip del Jardí a la fase final del projecte de restauració i recuperació que es va iniciar el 1987 amb Manuel Costa de director. Aquest va ser un moment de profund canvi per al centre, i des d’aleshores, no ha deixat de créixer i millorar en aspectes diversos, com l’estudi, l’educació, la cultura i la investigació, tot orientat a la conservació de la nostra flora.
Ana Ibars i Elena Estrelles treballant al Jardí Botànic
2. Per què et vas dedicar a la botànica?
Jo crec que destacaria dos motius fonamentals, les persones i el finançament. Considere que he tingut molt bons mestres, que em van transmetre la importància de les plantes i la vegetació en sentit ampli, despertant el meu interès. I també he tingut bons companys que em van integrar en un equip que sempre ha treballat amb ganes, i en el qual cada dia segueix aprenent alguna cosa, la qual cosa és molt estimulant. D’altra banda, és obvi que si no fos per la decisió de la Universitat de València de recolzar un projecte perquè el Jardí Botànic pogués desenvolupar-se, incorporant gent jove, hui no estaria ací.
3. En què consisteix la teua feina?
Actualment estic dedicada a la conservació d’espores i llavors de plantes silvestres a llarg termini en el Banc de Germoplasma, amb la finalitat de mantenir-les vives per obtenir planta quan siga necessari. El nostre treball, molt bàsicament, pot resumir-se en localitzar i visitar les poblacions naturals per recol·lectar el material i, una vegada al jardí, preparar-les per a poder conservar-les durant molts anys (més de 50 anys!). Així mateix, establim els protocols de treball més adequats per als processos de germinació i cultiu d’aquestes plantes. Informació més àmplia sobre el que fem, fins i tot alguns protocols, estan disponibles a la pàgina web del Jardí.
Al Banc de Germoplasma s’estableixen els protocols de treball més adequats per als processos de germinació i cultiu d’aquestes plantes
4. Com és la situació laboral?
La realitat actual és que on hem arribat a ser deu persones ara som només dos. actualment és molt difícil aconseguir finançament per a contractació. El nostre pilar bàsic ara mateix és la pròpia Universitat, i seguim tenint el suport de la Generalitat Valenciana, amb qui col·laborem estretament. El treball que es realitza, i amb això, els objectius que s’assoleixen, sempre estan ajustats als recursos que es destinen.
5. Com ha canviat la teua feina amb els anys?
La veritat és que la nostra forma de treballar ha canviat moltíssim en tots els aspectes. Hem progressat molt, sobretot en equipaments i infraestructura. On vam començar netejant les llavors de manera totalment manual i artesanal, avui disposem de diferents aparells que ens faciliten la feina i ens estalvien molt de temps. Disposem d’una microbalança que ens permet pesar mil·lèsimes de mil·ligram, el que fa possible la caracterització de les llavors més menudes. La sala seca ens permet treballar en condicions òptimes per al encapsulat i realitzar treballs de recerca amb control de la humitat.
Banc de treball del Banc de Germoplasma
Tubs de vidre tancats hermèticament que conserven les llavors en una cambra de congelació a 20ºC baix zero
D’altra banda, les noves tecnologies de la comunicació han tingut un gran impacte en el treball diari. Penseu que abans, quan necessitàvem un article el sol·licitàvem al seu autor per carta i aquest ens l’enviava pel mateix mitjà, de manera que podien passar mesos fins que disposaves de la informació que necessitaves. Avui ho demanes per email i en un parell de dies el tens, o entres en una xarxa de treball i el descàrregues directament en uns minuts, ‘Quina diferència! En resum, les infraestructures modernes i les noves tecnologies milloren la nostra capacitat de treball de manera que invertir en recerca i projectes resulta sempre rendible.
6. Quines eines necessites per fer la teua feina?
El més simple: cotxe, sobres de paper, tisores, tamisos, safates, tubs de vidre, bufador, congeladors de -20ºC. El més sofisticat: Gel de sílice amb indicador d’humitat, microbalança, congelador de -80 ºC i incubadores amb control de temperatura i llum.
Part del treball consisteix a localitzar i visitar les poblacions naturals per recol·lectar el material
7. Treballes sola o en companyia?
Especialment la part de treball en el camp mai es pot, ni es deu, realitzar de manera individual, ja que suposa un risc estar sol en un lloc inaccessible i sense cobertura telefònica, ja que estaries totalment desatès en cas de qualsevol tipus d’accident laboral. El nostre equip està format per dos tècnics a més del grup d’investigació del Jardí Botànic conformat per professors amb els quals ens integrem i coordinem per aconseguir objectius conjunts. El nostre treball sempre es fa en equip, la qual cosa resulta sempre enriquidor.
8. Explica’ns una anècdota divertida!
Quan anem caminant per la muntanya buscant alguna d’aquestes plantes rares, de les que ens interessa recollir llavors per conservar al banc, no sempre arribes al lloc indicat i la trobes a la primera. En alguns casos, sobretot si és la primaera vegada que visites la població, pots caminar durant hores sense trobar-la. En una ocasió, caminant per un vessant, de sobte, sense haver traspassat cap reixa, ens vam adonar que estàvem en una propietat privada en què hi havia un gos guardià… Uff, vam haver de córrer i saltar el mur de l’entrada per eludir-lo! Sembla que els propietaris mai van imaginar que allí pogués entrar ningú passejant. Em vaig sentir fatal, però no va deixar de ser una situació de pel·lícula còmica.
9. Quina és l’habilitat imprescindible per fer la teua feina?
Minuciositat i capacitat d’aprenentatge continu.
10. Com animaries als actuals estudiants de biologia perquè seguiren les teues passes?
La botànica no és una línia de treball en si mateixa, sinó que està composta de molt diverses branques en quÈ es poden desenvolupar treballs de recerca de gran interès i rellevància. En l’actualitat, per exemple, relacionats amb el canvi climàtic o la desertificació, entre d’altres. Al banc ens interessa, per exemple, conèixer quina és la longevitat de les llavors, com envelleixen i per què moren. Ens interessa estudiar la tolerància de les llavors a diferents tipus d’estrès, per exemple l’estrès hídric o l’estrès salí. També intentem buscar possibles efectes del canvi climàtic sobre la germinació de llavors i espores.
Elena Estrelles durant la seua jornada al Banc de Germoplasma
11. Què és la primera cosa que fas en entrar al laboratori? I l’última?
El primer comprovar el bon funcionament dels equips que mantenen la col·lecció i s’utilitzen en els estudis. A primera hora vam revisar que els incubadores, els deshumidificadors i els congeladors funcionen perfectament ja que, quan fallen es trenquen les condicions de conservació que asseguren la supervivència del material conservat o es fan malbé els experiments que poden portar mesos en marxa. L’últim, intentar complir amb els objectius marcats per al dia, la qual cosa és gairebé impossible.
12. Imagina que tens tant de pressupost com vulgues, com seria, aleshores, el teu treball? Quines coses milloraries?
L’únic que necessitem millorar és la incorporació de nou personal. Imagine que si això fóra possible l’equip podria ampliar-se, incorporant personal amb formació especialitzada, que permetria diversificar les activitats i el desenvolupar noves línies de treball i investigació. Això és el nostre objectiu de futur.