Isabel Mateu, vuit anys al capdavant del Botànic

Vuit anys al capdavant del Jardí Botànic, com ha sigut l’experiència respecte al que vas imaginar?

Sincerament, no vaig poder imaginar molt perquè va ser molt inesperat i, a més, perquè jo no tenia experiència en direcció, excepte el període en què vaig ser Coordinadora d’Unitat Docent, si és que això pot considerar-se com a càrrec directiu. D’altra banda, la gestió del Jardí Botànic és totalment diferent al treball que desenvolupa un docent universitari, amb la qual cosa podia tractar d’imaginar-m’ho, però la realitat sempre és diferent.

En qualsevol cas, han sigut uns anys fantàstics per moltes raons: he tingut una gran quantitat d’experiències noves que m’han fet aprendre molt sobre el diví i l’humà, fins i tot sobre les plantes, i he conegut a un munt de gent entregada i entusiasta. Tot açò ha sigut possible gràcies a aquest càrrec.

Quin és el millor record que t’emportes?

Les bones vibracions del Jardí, tant pel que fa a l’ambient físic com a l’anímic. Em sent molt a gust en ell i amb la gent que treballa en ell. Com a record pròpiament dit, em satisfà molt haver pogut organitzar l’homenatge a D. Manuel Costa i poder expressar-li l’agraïment de tots per la renovació del Jardí Botànic, ja que sense la seua figura no hauria sigut possible. Els que hem conegut el Jardí en uns altres temps sabem les dificultats que va haver de superar per a aconseguir-ho, així que crec que va ser un homenatge molt merescut.

Alguna cosa que el Jardí ha de millorar sí o sí.

Al meu entendre, la recerca és un punt molt important que cal millorar. Si no es fa recerca en el Jardí Botànic quedarà com un jardí sense més. No obstant açò, això és molt complex perquè es requereixen investigadors capaços d’aconseguir projectes i d’aglutinar equips, la qual cosa és difícil, més encara en els temps que corren. Esperem que el finançament de la recerca a Espanya millore i que es puga aprofitar aquesta situació.

Un projecte del que sentir-te orgullosa.

Més que orgullosa em sent satisfeta d’algunes coses com les noves col·leccions que s’han creat en aquests anys, totes elles molt interessants, i també de la col·lecció de «Monografies Botàniques» que han contribuït a donar a conèixer el Jardí Botànic. Per descomptat, estic satisfeta a més d’haver aconseguit que el Jardí Botànic tinga un Reglament de Règim Intern, que és un punt clau per a un funcionament més participatiu. Jo he intentat que aquest sentiment de participació calara en tot el personal, perquè és la forma que tots i cadascun senten que posen una mica de si mateixos en el seu treball i que açò és apreciat pels altres. Per la meua banda, he intentat escoltar a tots i he donat molt valor al contrast d’opinions.

I què s’ha quedat en la llista de pendents?

Han quedat coses importants com el nou sistema d’informació per al visitant mitjançant ús d’aplicacions de mòbil, que està en marxa però encara no funcionant, una altra cosa que m’haguera agradat implementar és la mecanització de la gestió d’entrades i, per descomptat, el projecte del solar de Jesuïtes com a complement al Jardí. Des del meu punt de vista, açò últim es deu a la ciutadania valenciana i espere que tant l’Ajuntament com la Universitat arriben als acords necessaris perquè acabe materialitzant-se en un termini no gaire llunyà.

Com creus que s’enriqueix la societat valenciana amb el Jardí?

El Jardí Botànic ens l’hem trobat fet els valencians actuals i creiem que és normal tenir-lo, però, evidentment, no és així. No totes les ciutats tenen un Jardí Botànic i menys encara un dels més antics d’Europa i un dels millors del continent. Cal aconseguir que els valencians ho sàpiguen per a que ho aprecien en la seua justa mesura.

Tenir un Jardí Botànic no és tenir un jardí més, i que estiga en bones condicions requereix gran quantitat de treball, esforç, respecte i amor per ell. Crec que molts valencians no podrien imaginar València sense el Botànic, perquè està plenament integrat en la ciutat i la ciutat l’ha integrat, també, en la seua pròpia essència, la prova són els quasi 150.000 visitants anuals que rep. Molt important a tenir en compte també és l’elevada valoració que té en l’estranger, de fet una part important dels visitants són turistes.

Com esperes que siga ara la teua relació amb el Botànic?

És estupenda. Fa només dies que vaig deixar de ser directora i ja he tornat diverses vegades. És molt agradable venir a un lloc on et sents tan gust pel propi Jardí en sí i perquè pots veure a gent a la qual vols i sents que t’aprecia. Per descomptat, estic sempre a la disposició del Botànic per al que el director i la Junta vulguen.

Explica’ns el teu racó preferit del Jardí per a perdre’t i desconnectar.

Jo no tinc un racó especial. Quan passege pel Jardí cada racó, cada col·lecció i cada arbre poden suggerir-me coses diferents i sempre estupendes. M’encanta l’horta, gaudisc veient les vinyes, la varietat dels rosers és sorprenent, en la col·lecció de plantes mediterrànies em sent quasi en el camp, la de plantes crasses és impactant per la varietat que representa, la rocalla és una idea extraordinària. Però el conjunt de l’Escola Botànica amb la seua col·lecció de palmeres i els nombrosos exemplars d’arbres tan interessants i impressionants que donen aquest caràcter tan especial al nostre Jardí Botànic crec que és el millor. Encara que no és un racó, precisament, perquè està en l’entrada mateixa, m’encanta l’ambient que crea el Quercus virginiana perquè és un arbre acollidor.

I de tots els Jardins que has conegut en aquests anys, amb quin et quedes?

És molt difícil triar perquè cadascun té les seues peculiaritats, afortunadament. Si he de triar, em quede amb el de Pàdua perquè és el més antic que segueix en el mateix lloc on es va crear, la qual cosa és molt estranya, a causa d’açò, és un Botànic molt especial per la seua pròpia forma, per la disposició de les plantes i pel gran nombre d’espècies representades en un espai tan reduït.

Deixa’m posar-te en un compromís en l’última pregunta, a la gent amb la qual has compartit tot aquest temps, ens poses nota?

Açò sí que és difícil. Hi ha moltes persones i diferents aspectes a tenir en compte, professionals i personals. Com a nota mitjana done un excel·lent per la qualitat humana i professional de cadascuna de les persones, però… si, a més, hi haguera una bona comunicació i col·laboració entre els individus, per a formar un conjunt, seria un 10.