“Pots tenir la mateixa sensació perdut a la montanya lleonesa, que a l’Amazònia”

Antonio Liébana, fotògraf de natura i també de publicitat, arquitectura i viatges, va impartir una apassionant i intensa classe magistral al Jardí Botànic, organitzada per Fòrum València Foto el passat mes de juliol. En aquesta entrevista comparteix amb Espores la seua motivació i entusiasme per la seua professió.

Quines qualitats necessita un bon fotògraf?

Encara que sempre es destaque en una disciplina en concret, concep al fotògraf de naturalesa com un professional multidisciplinari amb experiència en diferents camps fotogràfics, ja siga paisatge, macrofotografia o fauna. Generalment, excepte treballs monogràfics, un reportatge d’un espai o aportar fotografies a un sumari de qualsevol publicació, no es completa únicament amb fotografies de fauna o paisatge; totes necessiten suport unes de les altres per a completar-se. El treball de fotògraf ho compare amb qualsevol treballador per compte propi en la capacitat d’adaptar-se al moment en què vivim, tenir una bona planificació en el treball, perseverança i constància absoluta.

Com et va arribar la idea de fer-te fotògraf de naturalesa?

Tot va començar amb l’admiració del món natural a través de la figura de Félix Rodríguez de la Fuente i amb moltíssimes eixides de muntanya al voltant de la Serra de Madrid, a partir d’ací vaig intentar captar aqueixes vivències viscudes, fins avui, que es tracta del meu mitjà de vida. Em considere un vertable afortunat.

Què és el que més t’apassiona de la teua professió? 

Em considere un privilegiat per poder dedicar-me activament al que m’apassiona i done gràcies per açò diàriament. Tot gira entorn de la fotografia, fins al punt en el qual penses que tot és fotografia, des d’un passeig per la ciutat, fins al més remot viatge. Molt poques vegades pense que és un treball, més aviat tot forma part d’un projecte fotogràfic que es va succeint a poc a poc i tot va fluint entorn a aqueixa convicció.

Quina és la part més fosca o avorrida de la vida d’un fotògraf professional?

Crec que fosca cap, quan fas el que t’apassiona. Les dificultats de les hores de camp i les hores d’espera, el fred o la calor de qualsevol campanya fotogràfica les afrontes com a reptes no com a problemes, formen part del joc. Potser el més dur és viure gran part de l’any allunyat de la meua dona, per açò procure compartir el major nombre de projectes amb ella.

Com planifica un viatge un fotògraf professional?

La planificació normal de qualsevol projecte. Pots tenir viatges de tres dies a la muntanya per a fotografiar una espècie concreta amb més necessitat logística que qualsevol expedició al continent africà. El treball comença a casa amb la documentació del país que visites, és la experiència la que t’ajuda a millorar en cada viatge sobre les necessitats i vivències viscudes.

Les fotos de fauna més espectaculars són les més publicades i vistes, per la qual cosa poden semblar quasi habituals al públic, però quin esforç hi ha darrere d’aqueixes imatges i com són de freqüents en la natura?

Les fotografies d’acció sempre presenten un plus, així com les que presenten la vida a través de les pautes de comportament. Anticipar-se a aqueixos moments és el fruit de conèixer les espècies a través d’hores d’observació. Pràcticament cada espècie té un comportament genèric però és l’individu d’aqueixa espècie el que et permet fer la gran majoria d’aquestes fotos. Açò sumat a hores i hores de treball, és quan comencen a venir els resultats.

Com a fotògraf de naturalesa què et falta per fer?

Com us comentava, la vida en si és un projecte fotogràfic, així que espere no haver arribat ni a la meitat del projecte…

Quin és l’equip mínim recomanable per a un fotògraf de natura aficionat?

El més important: moltes dosis de paciència. A partir d’ací, un equip rèflex amb òptiques des d’un 17 a un 300 mm com a punt de partida i moltes ganes de campejar i documentar-se sobre l’espècie que es pretén fotografiar.

La fotografia de natura sembla requerir tècniques molt diverses per a poder reflectir des de grans paisatges a coses microscòpiques. Quins són les principals dificultats tècniques que cal salvar per a cada tipus d’objecte fotogràfic?

Cada motiu té una manera de treballar, ja no solament per la grandària, sinó pel seu comportament, així com les condicions lumíniques en les quals es troben.

Quin ha sigut fins ara el teu repte més important com a fotògraf?

Poder viure d’açò des de fa més de 12 anys. En si, açò ja és un dels majors reptes. Són molts els projectes que se’t passen pel cap i quan es presenta l’oportunitat de realitzar-los, les presses no són bones i en la fotografia de natura a voltes toca dies d’espera, mesos o anys, per que tot estiga on ha d’estar i tu pugues fotografiar-ho. És una qüestió de paciència.

Quin han sigut el teu viatge més llunyà i quina la teua experiència més propera que recordes amb interès? 

Un viatge llunyà no cal que siga marcat en hores d’avió, pots tenir la mateixa sensació estant perdut en plena muntanya lleonesa, on treballe freqüentment, que en plena sabana africana o a l’Amazònia. Actualment he obtingut moments molt gratificants a escassos minuts de la meua casa de Madrid en un projecte fotogràfic de fauna. La fotografia està per tot arreu.

Què podries aconsellar a un fotògraf debutant que vol fer també fotografies de naturalesa?

Perseverar i perseverar.

També ets famós per les teues fotos publicitàries, però què t’agrada més? Té aquest camp de la fotografia avantatges o desavantatges en comparació dels safaris fotogràfics?

Totes les campanyes tenen el seu interès, quan te’n fiques de ple. Salvant la tècnica i la preparació per a cada treball, en el moment en què està tot llest per a disparar, les pulsacions es disparen el mateix en fotografiar en estudi un packaging per a una campanya alimentària o un treball d’arquitectura, que en plena acció amb fauna; la concentració és la mateixa. En el meu cas, succeeix una cosa curiosa, sóc un desordenat confés, però quan treballe em torne un metòdic escrupolós i l’autocrítica i l’inconformisme personal crec que formen una part important del procés creatiu, fins al punt que gaudisc en tots els casos i mai veig el moment d’acabar, sempre hi ha alguna cosa per millorar.

Més informació: www.antonioliebana.es