Botànica del mes: Sara Mira

Què et va atraure de la botànica?

La curiositat per saber més d’un tema que, de manera habitual, estava relegat en els diferents nivells educatius. Sempre em va agradar la matèria de biologia però, generalment, estava molt centrada en continguts del regne animal i aquesta mancança em va despertar moltes ganes de saber més de la biologia vegetal. Més tard, estudiant la Llicenciatura de Biologia, vaig tindre la sort de tindre una professora d’histologia vegetal, Ana Ibars, qui transmetia tot l’entusiasme possible per la matèria. Així que em vaig aproximar a la botànica a través de la biologia cel·lular vegetal, en un camí, probablement, contrari al de moltes altres investigadores, però que crec que té tota la lògica: si les plantes són boniques, les cèl·lules vegetals al microscopi em semblen tot un espectacle.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Em vaig llicenciar en Biologia a la Universitat de València i vaig realitzar la meua tesi doctoral entre l’E.T.S.I. Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid i el Jardí Botànic de la Universitat de València en conservació de llavors. He treballat en dos projectes europeus relacionats amb la conservació de llavors i els bancs de germoplasma, Genmedoc i Ensconet; així com també en el Banc de Llavors del Jardí Botànic d’Olarizu (Vitòria), i he col·laborat amb diferents centres d’investigació internacionals. Actualment. sóc professora a l’Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica, Alimentaria i de Biosistemas (anteriorment E.T.S.I. Agrónomos y E.O.I.T. Agrícola) de la Universidad Politécnica de Madrid.

En què consisteix el teu treball?

El meu interés científic resideix en la biologia de llavors, més específicament en la comprensió dels processos implicats en la germinació i l’envelliment de llavors. La meua trajectòria integra la ciència bàsica amb les aplicacions tant en biologia de la conservació com en agronomia, posant el focus en conéixer en profunditat els mecanismes d’envelliment de llavors amb l’objectiu d’optimitzar els protocols de conservació per a millorar la seua propagació. Treballe tant amb espècies silvestres com d’interés agronòmic o forestal, desenvolupant protocols de germinació, de conservació i de monitoratge de la qualitat de llavors emmagatzemades amb l’objectiu últim d’optimitzar els protocols de producció vegetal.

De la teua especialitat, la biologia de llavors, què et va interessar?

La idea que una estructura cel·lular siga capaç de sobreviure, fins i tot, en condicions extremes durant llargs períodes de temps és fascinant. Conéixer en profunditat quins processos biològics permeten aquesta longevitat és un repte continu.

Estàs orgullosa d’haver participat en algun projecte especialment?

He treballat en dos projectes europeus relacionats amb la conservació de llavors i els bancs de germoplasma, com a investigadora predoctoral en Genmedoc i postdoctoral en Ensconet. Aquests projectes em van permetre tindre una visió global de l’estat de la conservació de recursos fitogenètics a nivell europeu, conéixer diferents institucions, comparar protocols i crear xarxes internacionals de treball. Crec que aquest tipus de xarxes internacionals són fonamentals per a connectar institucions que treballen en conservació de plantes.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

El canvi a nivell tecnològic és obvi i es produeix a una velocitat tremenda, amb l’aparició constant de noves tècniques i processos. No obstant això, el canvi no sols és tecnològic, sinó també la investigació actual passa, necessàriament, pel treball en grup, la multidisciplinarietat i la internacionalització. Actualment, i gràcies tant al fet que s’afavoreix el finançament de projectes on diferents grups treballen en coordinació com a la major facilitat de les comunicacions, es promou establir col·laboracions en diferents àmbits i abordar els problemes amb enfocaments diversos.

Quina és la part més desagradable del teu treball i la més gratificant?

Treballar en investigació científica implica que nombrosos projectes o experiments no isquen com una espera, els errors són habituals i cal acostumar-se a la frustració. Tanmateix, alhora, això suposa un repte continu en un dia a dia poc rutinari que és d’allò més gratificant,

Quina relació tens amb el Jardí Botànic UV?

Com a estudiant de llicenciatura vaig estar diversos anys col·laborant en el laboratori d’histologia vegetal amb Ana Ibars i, més tard, vaig treballar en el Banc de Llavors amb Elena Estrelles, on vaig realitzar part de la meua tesi doctoral. És una institució amb la qual compartisc molta afinitat i interessos i amb la qual espere continuar la meua col·laboració molts anys.

En l’àmbit de la docència, què destacaries com més rellevant?

Crec que és important formar professionals amb coneixements amplis tant aplicats com bàsics que els permeten adaptar-se en un món en constant canvi i,al mateix temps, amb una visió científica crítica que els permeta traure les seues pròpies conclusions i solucions als problemes que se’ls presenten. Tot això, a més a més, ha d’anar unit a un compromís per a la millora de la societat i del nostre entorn.

Quin paper té la divulgació?

La divulgació científica està fent un salt enorme a Espanya en els últims anys, amb cada vegada més agències de comunicació centrades en temes científics. El seu paper en un món cada vegada més complex és fonamental per a poder transmetre el coneixement que es genera en els centres d’investigació. En els pròxims anys m’agradaria veure com aquest interés per tot allò que té a veure amb la ciència creix, de manera que siga cada vegada més habitual trobar informació científica tant a la premsa com en les xarxes socials.

Com animaries als actuals estudiants de biologia perquè es dedicaren al mateix que tu?

Em sembla que dues qualitats indispensables actualment per a un estudiant són la perseverança i la flexibilitat. Un dels aspectes positius dels estudis de biologia actuals és la proliferació de títols: hi ha molts camins acadèmics per a arribar a obtindre una formació que et permeta desenvolupar-te professionalment.

Quines eines necessites per al teu treball?

Hi ha parts del meu treball en germinació i longevitat de llavors que, encara que precisen de coneixements tècnics complexos, poden desenvolupar-se amb recursos materials senzills i assequibles. Per exemple, el meu interés en la biologia de llavors inclou el desenvolupament d’estudis de germinació en espècies problemàtiques amb l’objectiu últim d’optimitzar els seus protocols de propagació. Aquests resultats tenen una aplicació pràctica i permeten els productors de planta amb els quals col·laborem caracteritzar els lots de llavors i millorar els protocols de propagació de l’espècie. Per a fer aquests estudis de germinació de llavors només seria necessari un material on germinar les llavors (terra, paper de filtre, etc) i una cambra que puga mantindre les condicions de llum i temperatura necessàries. És una infraestructura senzilla que permet aprofundir molt en el coneixement d’una espècie vegetal.

I l’habilitat imprescindible?

Crec que la perseverança i la capacitat de resolució de problemes són dues qualitats molt necessàries per al dia a dia en la investigació. Per exemple, posar a punt una tècnica de laboratori pot ser un procés molt frustrant on dia rere dia et vages a casa sense resultats perquè apareixen problemes nous que has d’afrontar.

A quin botànic o botànica t’hauria agradat conèixer en persona?

No és estrictament botànica, però m’hauria agradat conéixer a Lynn Margulis, una científica que va fer avanços conceptuals fonamentals en la biologia i de la qual, fins fa poc, pràcticament no es parlava a les aules de biologia. Encara que la seua figura ha sigut reconeguda en els últims anys amb diferents jornades dedicades a ella, la seua contribució ha sigut tan gran que encara queda molt per escoltar d’ella.