Botànica del mes: Felisa Puche

Què et va atreure de la Botànica?

Quan vaig començar la carrera em sentia més atreta pels animals, però després de cursar l’assignatura de Criptogamia de 2n curs vaig descobrir un món fascinant: les algues, els fongs, però sobretot les molses i les hepàtiques. Tot canvia quan es veu a través d’una lupa i un microscopi. El coneixement d’aquest món desconegut per a mi en aquell moment em va portar a fer una tesina, un treball a cavall entre els actuals Treballs fi de grau (TFG) i Treball fi de màster (TFM), i posteriorment una tesi sobre flora i vegetació briofítica. El coneixement de les plantes, de la seua diversitat i de la seua distribució van ser els principals atractius que em van fer dedicar-me a la Botànica.

Ricciocarpos natans. / Christian Fischer (Wikimedia Commons).

Explica’ns una mica la teua trajectòria professional.

Vaig cursar els meus estudis de llicenciatura en Ciències Biològiques i de doctorat en la Universitat de València. Vaig començar a treballar en el Departament de Botànica de la Universitat de València poc després d’acabar la carrera com a Ajudant de Classes Pràctiques, vaig ocupar altres contractes i, des de 1987, sóc professora titular. He impartit durant molts cursos les assignatures de Botànica i Biologia, així com assignatures de doctorat i màster.

La meua activitat investigadora ha estat centrada en l’estudi dels briòfits. Vaig començar en 1977 fent una tesina sobre la brioflora de Cedrillas (Terol) en la Serra de Gudar, posteriorment la tesi doctoral (1983) sobre la brioflora de dues serres del Sistema Ibèric (Palomita i el Massís de Penyagolosa), i des de llavors he estudiat, amb diferents col·laboradors i becaris, la brioflora del territori valencià incloent les serres més importants de Castelló i València i algunes d’Alacant.

B. Marco

També he treballat en taxonomia de briòfits i he realitzat els gèneres: Dicranella, Distichium, Ditrichum, Goniomitrium, Habrodon, Oedipodiella, Pleuridium, Pterigynandrum, Seligeria, Tortella i Trichodon per a l’obra Flora Briofítica Ibérica, conclosa en 2018. He participat com a autora en l’elaboració i publicació de la Check-list de les hepàtiques del món. He treballat en biogeografia i filogeografía de briòfits i de plantes arbustives del matoll mediterrani, on he aportat espècies noves per a Europa, i també he aportat dades per a la realització de nombrosos mapes de distribució en la península Ibèrica d’espècies de briòfits.

Des de 2010 he reprès la meua col·laboració amb el Dr. J.G. Segarra Moragues. En l’actualitat, estem treballant en el gènere Riella. En concret, taxonomia, biogeografia, filogeografia i variabilitat genètica de R. helicophylla, gràcies al finançament obtingut del ministeri d’Economia i Competitivitat.

B. Marco

Un altre aspecte al qual també he dedicat temps de la meua recerca és la conservació dels briòfits. Hem proposat microreserves per a la conservació de briòfits, elaborant la llista roja dels briòfits de la Comunitat Valenciana i col·laborant en l’Atlas de Briófitos amenazados de España. Recentment he participat en la preparació de la Llista Roja dels Briòfits europeus (IUCN).

Finalment i en paral·lel a l’activitat investigadora de tots aquests anys, vaig començar l’herbari de briòfits VAL -Briof. de la Universitat de València, del qual sóc conservadora. En l’actualitat té més de 11.798 plecs, principalment de l’àrea mediterrània.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

La capacitat d’observació, crec que és una de les principals habilitats que necessita un naturalista.

Estàs orgullosa d’haver participat en algun projecte especialment?

Estic especialment orgullosa de fer format part de l’equip Flora Briofítica Ibérica, un projecte que va començar en 1998 amb la finalitat de fer una flora de les molses de la península Ibèrica. És una obra en la qual haurien d’estar totes les espècies conegudes, amb claus d’identificació, descripció de cadascuna de les elles i una iconografia a partir del material ibèric de qualitat. Va haver-hi moments difícils, però amb la dedicació i el treball dels editors, coordinadors i autors l’obra es va finalitzar l’any passat i tenim els 6 volums publicats. En l’actualitat, és una obra de referència en la Briologia a nivell mundial, la seua qualitat és comparable a altres com la Flora de Nord Amèrica. Durant els anys que va durar l’elaboració de la flora, els briòlegs espanyols vam mantenir una relació contínua i estreta, cosa que va permetre dur a terme el treball. Van ser anys que recordaré sempre.

Sociedad Española de Briología (2016)

Quin impacte o repercussió té un projecte com aquest?

Projectes com aquest tenen un gran valor tant des del punt de vista científic com del coneixement del patrimoni natural. Des del punt de vista científic, es va revisar el material ibèric dipositat en els herbaris, generalment ibèrics i europeus. Això va permetre eliminar errors, trobar cites i espècies noves per a la Península, etc. A més, tots vam aprendre a fer descripcions i claus amb rigor, sota l’estreta vigilància dels editors de cada gènere. Per tant, des del punt de vista científic, la Flora Briofítica Ibérica va suposar un progrés en el coneixement. Des del punt de vista social, la flora és patrimoni natural d’un país i el seu coneixement, divulgació i conservació comença amb una obra d’aquest tipus que és la referència des del moment de la seva publicació.

Aquest any es compleixen 15 anys del Diccionari de Botànic (PUV, 2004), una obra elaborada juntament amb Antoni Aguilella. Què destacaries d’aquest treball?

Del procés d’elaboració del Diccionari de Botànica guarde un grat record, encara que va ser molt de treball, en part, per la doble vessant: l’aspecte botànic i l’aspecte filològic. Tots els termes van ser revisats pel Servei de Normalització Lingüística. Crec que el resultat va ser una obra útil en tots dos aspectes, per la qual cosa em sent satisfeta.

També vas ser membre de la primera junta directiva de la Societat Espanyola de Briologia i presidenta d’aquesta entitat. Ens podries comentar aquesta experiència?

La fundació de la Societat Espanyola de Briologia va ser el resultat del treball i la il·lusió de molts briòlegs que, amb la Dra. Creu Casas al capdavant, pensàvem que podia ser útil per a fomentar el coneixement de la Briologia a Espanya. Va ser per a mi un honor ser presidenta de la SEB de 2005 a 2009. A més, va haver-hi un moment especial en 2007 durant la celebració d’un congrés de Criptogamia a Lleó. L’organització va fer un homenatge a la Dra. Casas, que havia mort uns mesos abans, i vaig ser l’encarregada, com a presidenta de la SEB en aquell moment, de recollir la xicoteta escultura amb una placa en el seu record per a lliurar-li-la a la seua família.

Com esmentaves, ets la responsable l’herbari de briòfits de la Universitat de València. Per què és important comptar amb aquest tipus de col·leccions?

L’herbari de briòfits de la Universitat de València, VAL-Briof., el vaig iniciar l’any 1976, com a conseqüència de l’inici de la meua tesi doctoral, davant la necessitat de mantenir material de referència i comparació, així com per a dipositar els plecs testimoni de les herboritzacions portades a terme en aquests estudis. Es troba, en l’actualitat, situat en els espais del Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques, al Campus de Burjassot-Paterna.

Al llarg dels seus 43 anys d’història, l’herbari VAL-Briof. ha anat acumulant una important col·lecció de briòfits que, en l’actualitat, ascendeix a 11.798 plecs. La majoria de plecs, més del 80%, corresponen a molses. Les mostres incloses comprenen material de més de 1.200 tàxons. En l’Herbari VAL-Briof. es troben dipositats quatre exemplars tipus. Quant a l’àmbit geogràfic, els plecs mantinguts en aquest herbari corresponen en la seua majoria a la península Ibèrica, principalment al territori valencià. Existeix també una àmplia representació de localitats estrangeres, entre elles, d’algunes zones de Xile i Sud-àfrica.

B. Marco

Les mostres més antigues que es conserven daten d’una mica més d’un segle i corresponen a la recerca briològica iniciada per qui fora degà de la Facultat de Ciències Biològiques i director del Jardí Botànic, Francisco Beltrán Bigorra, que va dedicar els seus primers anys de recerca a la Briologia. L’incendi en el Gabinet d’Història Natural de la Universitat de València, en 1932, va afectar la secció de Biologia i es va perdre la major part dels fons d’aquestes col·leccions.

En l’Herbari VAL-Briof. es troben dipositats 1.420 plecs de la Briotheca Hispanica, una exsiccata inicialment preparada per la Dra. Creu Casas, principal impulsora de la Briologia a Espanya en el segle XX.

Aquest tipus de col·leccions constitueix material de referència de la diversitat d’aquests tàxons. El material d’herbari, si està ben conservat, es pot utilitzar per a estudis anatòmic morfològics i el material recent pot ser utilitzat també per a estudis moleculars.

Com és el treball com a responsable d’aquesta col·lecció?

El treball consisteix en la recol·lecció, identificació, preparació dels plecs i introducció en la base de dades. La institució no ha estat sensible a les necessitats de les col·leccions de fongs, líquens, algues i briòfits, no es compta amb personal de suport ni pressupost, per la qual cosa els conservadors de cadascuna de les col·leccions ens hem fet càrrec d’aquest treball, així com de preparar els enviaments dels préstecs quan algun investigador sol·licita material.

B. Marco

I amb el Jardí Botànic de la Universitat, com és la relació?

Al llarg de la meua carrera professional he tingut escassa relació amb el Jardí Botànic més enllà de les visites que tots els anys fem amb els estudiants. Mai es van donar les circumstàncies favorables perquè existís una relació estreta. No obstant això, és per a mi un lloc molt especial pel qual sent gran afecte, ja que tota la meua vida he viscut prop del Jardí i conserve entranyables records dels estius de la meua infància jugant allí amb els meus germans i cosins i de les pràctiques de Botànica de 2n curs que les fèiem allí.

Com a professora titular de la Universitat de València, has vist passar per les teues classes diverses generacions. Què és l’important, com a docent?

Després de 42 anys de fer classe he vist moltes generacions de biòlegs. Els estudiants han anat canviant perquè la societat també ho ha fet, la tecnologia ha canviat les nostres vides i hem passat de fer classe dibuixant esquemes en la pissarra a les transparències amb retroprojector i, d’aquí, a les presentacions amb l’ordinador. Els sistemes actuals permeten la transmissió de gran quantitat d’informació, però és un aprenentatge molt passiu, els coneixements arriben poc més enllà de l’examen. Crec que hauríem de canviar la metodologia docent i dedicar la major part de les hores presencials a classes pràctiques o de camp: és a on un professor és insubstituïble. L’important com a docents és transmetre als estudiants la metodologia pròpia de la nostra àrea de coneixement perquè en el futur puguen abordar de forma autònoma temes relacionats amb aquesta matèria. Els docents hauríem d’adonar-nos que la informació està disponible en la xarxa i el nostre treball ha de ser una mica més que la de ser mers transmissors d’informació processada.

I com imagines als futurs botànics i botàniques?

Els imagine amb més tecnologia a la seua disposició que els permetrà fer identificacions més ràpides i segures i amb moltes més dades al seu abast, cosa que els permetrà fer treballs de major amplitud i, sobretot, més facilitats per a desplaçar-se i herboritzar zones del planeta de les quals encara tenim molt que aprendre i conèixer.

B. Marco

Et consideres deixebla d’algun botànic o botànica?

Sí, em considere deixebla de la Dra. Creu Casas, perquè ella em va introduir en el món de la briologia i amb ella vaig aprendre les bases del treball d’un briòleg/botànic: com herboritzar, on buscar, com conservar les mostres, com identificar, quins llibres utilitzar, com fer talls estupends a mà, com preparar els plecs per a l’herbari. Recorde els nombrosos viatges a Bellaterra, a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan estava fent la tesi per a revisar amb ella material conflictiu. En les estones que ella tenia classe, jo em ficava en l’herbari (BCB) i passava hores mirant plecs d’aquelles espècies que només havia vist en els llibres. També guarde molt bon record de les reunions de briologia en què després del treball de camp, a la vesprada-nit, identificàvem les mostres recol·lectades.

Quina època de la Botànica t’hauria agradat viure i per què?

Em sent molt afortunada, i done gràcies a la vida que m’ha donat una família estupenda i un treball que m’encanta. M’agrada aquesta època que m’ha tocat viure, l’avanç de la Biologia en diferents camps ha estat tremend: poder disposar de tècniques moleculars que ens permeten saber la relació entre diferents poblacions d’una espècie i poder deduir les rutes de migració o colonització de les espècies és una cosa que fa un anys semblava impensable.  El canvi climàtic provocarà canvis en les condicions ambientals i això provocarà canvis en la flora i en la vegetació; ens queda molt de treball per fer.