Botànica del mes: Elena Carrió

Per què vas triar Botànica?

La meua elecció per la Botànica va ser una decisió emocional que es remunta a la meua infantesa. Aquesta inclinació li la dec a la meua família, especialment, al meu avi i al meu oncle, magnífics encoratjadors de la curiositat per la Biologia i per les plantes. A més, vaig tenir la sort de tenir una gran professora de biologia en el col·legi, que va aconseguir mantenir actiu el meu interès.

Fent treball de camp a Tavernes per a la tesi : La hibridación en el origen de especies en el género Anthirrhinum (Scrophulariaceae).

Al llarg de la teua carrera, has participat en molts projectes. Estàs orgullosa d’algun especialment?

Em sent especialment satisfeta amb tots els projectes en què he participat i que han contribuït a la conservació d’espècies vegetals. Per exemple, d’haver contribuït juntament amb més de 240 autors a l’Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. La iniciativa es va iniciar l’any 2000 i va posar al dia el coneixement sobre l’estat de conservació de la flora espanyola. Els botànics es van organitzar en més de 25 equips de treball per a prendre dades de camp de més de 600 tàxons susceptibles d’estar amenaçats.

Fent treball de camp a Almeria.

Quina importància té un projecte com aquest, per exemple, per a la societat?

El projecte Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España va ser pioner a Europa. Va generar molta informació sobre la grandària i l’emplaçament de les poblacions de les plantes i va suposar un avanç important en el camí de la conservació de la nostra flora més amenaçada. Els resultats d’aquest projecte permeten prioritzar les accions de conservació cap als tàxons que tenen un major risc d’extinció i estableixen una base perquè els governs prenguen decisions justes i coherents sobre la seua protecció legal. La societat es beneficia dels resultats d’aquest tipus de projectes en molts sentits. Directa o indirectament, iniciatives així contribueixen a mantenir la biodiversitat, al benestar social, a marcar una ètica sobre la nostra responsabilitat amb el nostre entorn, a posar-nos frens sobre l’ús indiscriminat de recursos. O sent més pràctics, també ajuden, com ja he esmentat, a dirigir millor cap a on hauria d’anar la despesa.

Treball de camp: observant pol·linitzadors a València.

Com ha canviat el teu treball amb els anys?

Em vaig iniciar en la recerca l’any 2001. Durant els primers anys, vaig dedicar la major part del meu temps a la presa de dades de camp. En els últims anys, hi ha hagut un auge de la bioinformàtica, de les tècniques moleculars i de l’estudi de models predictius aplicats a l’ecologia de plantes. He integrat alguns d’aquests avanços en el meu treball, perquè aquestes tècniques noves tenen l’avantatge que poden utilitzar-se de manera complementària i permeten abordar l’estudi de les plantes des de molts angles diferents per a testar hipòtesis evolutives o ecològiques. Des del meu punt de vista, aquestes tècniques també poden reduir la necessitat de l’investigador d’acudir al camp i a això li veig com a desavantatge que poden desconnectar-te “emocionalment” del grup de plantes o del procés biològic que estudies, llevant-li una mica de passió a la recerca.

Amb botànics en una visita a l’illa de Creta.

En quin projecte estàs treballant ara?

Actualment, estudie l’efecte del canvi climàtic sobre la hibridació entre plantes en la naturalesa. La hibridació espontània entre espècies vegetals és un fenomen freqüent que es dóna en la natura i que afecta a la diversitat d’espècies i a la conservació dels recursos naturals, perquè depenent de les circumstàncies pot portar a les espècies cap a un empobriment genètic, o cap a l’extinció. O, per contra, enriquir-les genèticament i millorar les seues característiques. La pregunta a la qual m’agradaria respondre concretament és si el canvi climàtic afectarà la taxa a la qual les espècies hibriden espontàniament en la natura, si l’efecte variarà segons les característiques ecològiques de les espècies, i si l’efecte variarà segons els tipus d’ecosistemes.

Amb el grup de recerca PLANGER, amb qui treballa actualment Elena Carrió, a la Universitat Politècnica de Madrid.

Treball de camp en Valdemanco, estudiant una zona d’hibridació de dues espècies d’estepes (Cistus)  a la Serra de Madrid.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

Per a mi, tenacitat i perseverança. També em sembla que la responsabilitat amb els altres i amb un mateix és un ingredient important, encara que no siga imprescindible per a l’èxit.

Com valores la situació laboral del sector?

Les dades dels últims dos anys indiquen que la despesa en recerca i desenvolupament a Espanya és la meitat que a la Unió Europea. En l’última dècada, Espanya ha experimentat una reducció continuada de l’esforç inversor en I+D que ha impactat negativament sobre el sistema científic i tecnològic. Amb aquestes dades, la meua valoració sobre la situació laboral del sector és que aquesta podria millorar molt amb una nova orientació del pressupost de la despesa pública. Pense que situar-nos en la mitjana europea quant a la despesa destinada a recerca comportaria molts beneficis per a la nostra societat.

Treball de camp Marroc. Campanya de mostreig a la muntanya Lakraa.

Quin paper té la divulgació científica?

Crec que és fonamental. La divulgació descodifica la informació científica i l’envia a través de molts senyals a la societat, que la rep, la processa i pot prendre decisions per a canviar el que no agrada i potenciar el que sí. L’activitat científica guanya sentit i es justifica encara més gràcies a la divulgació, per això crec que és important cuidar-la.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes que no estan relacionats amb la Botànica?

Crec sí, que el meu treball em permet aprendre sobre altres temes que no estan estrictament centrats en la Botànica. Per exemple, fa poc vaig preparar unes classes sobre conservació d’espècies vegetals i vida silvestre dins d’un curs més ampli en antrozoologia, que és una disciplina que estudia les relacions entre l’humà i la natura, en concret, entre l’humà i l’animal no humà. Per a situar les classes dins del context del curs, em vaig informar i vaig aprendre sobre els tipus d’interaccions entre humà i animal no humà, així com sobre les situacions conflicte.

Amb botànics al Japó, durant una estada en la Universitat de Hokkaido.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Sí, he tingut la sort de conèixer moltes persones amb interessos molt diversos de les quals he après molt. Aquest treball et permet moure’t molt, i t’ofereix oportunitats per a relacionar-te amb investigadors del teu país i de l’estranger. Els investigadors solen ser persones curioses a les quals també els interessen altres temes a part del que estudien, així que és molt enriquidor compartir amb tots ells.

Amb altres voluntaris durant una visita a projectes mediambientals a Madagascar.

Pel que respecta a la docència, què creus que és l’important?

Per a mi el més important és saber formar professionals competents, crítics, i que tinguen compromisos socials. Aquestes competències no és possible ensenyar-les cenyint-se únicament a informar l’alumnat a través dels continguts d’un temari clàssic. Per això em sembla important que a l’alumne, a més de donar-li formació per a ser un bon professional, se li proporcionen eines que vagen més enllà i fomenten un esperit crític i compromès a partir de l’exercici de la seua professió. Des del meu punt de vista, el nostre entorn social actual travessa una situació difícil que no requereix només de professionals sinó que necessita professionals capaços de millorar qualsevol producte o circumstància actual en pro de tots i en pro del nostre entorn. I per a això és necessari saber pensar críticament.

Com imagines als futurs botànics i botàniques?

En un futur pròxim no els imagine molt diferents a ara. Per molt que evolucionen les tècniques moleculars i la computació, sempre serà necessari acudir al camp a observar i recollir material vegetal, així que el seu treball l’imagine com una sofisticació del treball actual.

Jornada de treball a Barx, València.

Com animaries als actuals estudiants de biologia per as dedicaren al mateix que tu?

Animaria als estudiants a què es dedicaren a qualsevol cosa que els apassione. Pense que qualsevol camí que s’emprèn és dur, així que si t’apassiona és millor, perquè serà menys dur. També crec que si et dediques a la recerca és útil saber conviure bé amb el fracàs, perquè en ciència és freqüent que fallen els experiments o que les revistes no vulguen publicar els teus articles a la primera. Tanmateix, sembla que això no ocorre, perquè els fracassos no es fan visibles. Així que tenir en ment que és normal fallar pot encoratjar a continuar el camí.

Imagina que tens tot el pressupost que vols. Què milloraries en el teu treball?

Contractaria a investigadors i investigadores joves i no joves. També destinaria fons a despeses de laboratori. Les limitacions de recursos actualment constrenyen l’activitat de recerca de molts grups. La meua activitat no és una excepció, així que supose que amb recursos il·limitats, el meu treball canviaria radicalment i que podríem oferir molts resultats interessants. Gràcies per fer-nos preguntes que ens fan somiar.