Botànica del mes: Ana Juan

Per què vas decidir estudiar Botànica?

Durant la meua infantesa, vivia tots els estius en una xicoteta casa de camp plena d’oliveres i recorde amb especial il·lusió cada vegada que me n’anava d’excursió amb el meu germà Isidro a la muntanya que teníem enfront de la casa. Imagine que aquest contacte inicial amb la natura i anar de càmping per diferents serres de la península Ibèrica amb la meua família em va ajudar a saber que volia estudiar Biologia. M’interessava saber què era el que veia per les muntanyes i qualsevol medi natural que visitava. La meua elecció final per la Botànica va arribar en segon de carrera, quan el professor Manuel B. Crespo em va transmetre la seua passió per les plantes, especialment en les pràctiques d’identificació. Això va fer que em decidira per aquesta ciència que s’ha convertit, amb el pas del temps, tant en el meu hobby com en el meu treball. Encara recorde com només acabar l’examen pràctic de visu de l’assignatura de Botànica, em vaig decidir a parlar amb ell per a col·laborar i així poder aprofundir encara més en aquest apassionant món de les plantes.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Vaig cursar els meus estudis de Biologia durant els anys 1989-1993, formant part de la primera promoció d’aquesta Llicenciatura a la Universitat d’Alacant. En tercer de carrera vaig decidir, junt al meu professor Manuel B. Crespo, el tema de la meua tesi de llicenciatura, que va versar sobre la flora i vegetació de la Serra del Cid situada a Petrer (Alacant). L’any 2002 vaig defensar la meua tesi doctoral sobre diferents aspectes morfològics, moleculars i reproductius de l’espècie Medicago citrina, amb la finalitat d’establir les bases de la seua conservació. La meua tasca com a docent es va iniciar l’any 1998, com a professora associada, passant a contractada doctor en 2007 i, finalment, vaig poder obtindre per oposició la plaça de professora titular de Botànica a la Universitat d’Alacant l’any 2012.

Vaig iniciar la meua trajectòria investigadora amb estudis tradicionals de flora i vegetació, cosa que m’ha permés obtindre un coneixement bàsic dels principals grups taxonòmics de la flora mediterrània. Arran de la tesi doctoral, el meu ventall de tasques d’investigació es va incrementar ja que vaig poder introduir-me en dos mons ben diferents entre si, com són la biologia molecular i la biologia reproductiva, aspectes que compagine des de llavors en els meus treballs de recerca. De fet, la biologia molecular i l’aplicació de les seues diferents tècniques, ha estat un dels pilars de la meua investigació, la qual cosa m’ha dut a dirigir diverses tesis doctorals, on s’han abordat aspectes relacionats amb la filogènia de gèneres com Ornithogalum, Daucus, Sarcocornia i Tamarix, o estudis sobre la variabilitat genètica poblacional de plantes mediterrànies (Helianthemum caput-felis, Tamarix) o tropicals (Vriesea incurvata). A més, vull destacar el meu interés en l’ús d’eines genètiques en la conservació d’espècies endèmiques, hui dia pràcticament imprescindibles, ja que aquest tipus de dades pot resultar crucial per al correcte maneig d’aquestes espècies en el seu entorn natural o fora d’ell. No obstant això, cal continuar aprenent. Estudiar alguns d’aquests grups de plantes o ambients des d’altres punts de vista ha sigut un nou repte en la meua vida investigadora, amb la direcció de treballs més ecològics, on s’ha analitzat l’estructura funcional de la vegetació d’ambients salins.

Totes aquestes tasques d’investigació sempre estan compaginades amb visites a diferents herbaris nacionals i internacionals i eixides de camp per a la recol·lecció i reconeixement de les plantes en els seus hàbitats, perquè estar connectada amb el medi natural continua sent una de les meues tasques favorites. La veritat és que arran dels diferents projectes en els quals he participat, he tingut l’enorme sort de poder realitzar campanyes de camp no sols per la península Ibèrica, sinó també per diferents països de la conca del Mediterrani així com per territoris molt més allunyats, com Austràlia, Sud d’Àfrica i Mèxic.

En què consisteix el teu treball?

El meu dia a dia no és tan emocionant com puga imaginar-se, ja que la burocràcia està cada dia més i més present. Com a docent, em prepare la classe a impartir, repasse les imatges a projectar, actualitzant-les conforme apareixen noves dades. Crec que estar actualitzada tant en metodologies docents com en els continguts de les assignatures a impartir és una tasca imprescindible per a qualsevol professor i això implica dedicar un temps a l’assistència de cursos i a la lectura de noves publicacions que puguen aportar dades d’interés al tema que s’estiga impartint. Així mateix, l’organització del disseny de noves assignatures també forma part del nostre treball, com està passant en l’actualitat en relació amb la implantació del nou Màster Universitari en Conservació de la Biodiversitat i Restauració del Medi marí i Terrestre per la Universitat d’Alacant, que començarà a impartir-se el pròxim curs acadèmic 2020-21. Les tasques de recerca, al si del grup d’investigació Botànica i Conservació vegetal de la Universitat d’Alacant, també tenen el seu espai en el meu dia a dia, on la direcció d’una tesi doctoral sobre la genètica poblacional de tamarigars en el Mediterrani Occidental m’ocupa, en l’actualitat, la major part del temps.

Recordes algun projecte especialment?

Poc després d’acabar la carrera vaig tindre la sort de participar en el projecte “Hàbitat”, de caràcter nacional, on vaig poder fer nombroses eixides de camp tant per la Comunitat Valenciana com per altres parts de la península Ibèrica. Gràcies a això, i al costat de Manuel B. Crespo, vaig poder reconéixer flora de diferents ambients naturals (dunes, saladars, matolls, boscos, penyes, etc.), així com aprendre a distingir els diferents tipus de vegetació dels quals formaven part. Recorde que eixíem al camp durant tot l’any, la qual cosa t’obligava a aprendre a reconéixer qualsevol planta en tot moment de l’any. Va ser un aprenentatge intens i molt gratificant i que, per descomptat, recomanaria a qualsevol persona que vulga dedicar-se a la Botànica. A més, m’agradaria poder destacar la meua col·laboració en un altre projecte anomenat “Biodiversitat i conservació a les illes de les Comunitats de València i Múrcia”, ja que gràcies a aquest estudi es va iniciar la delimitació de les activitats a realitzar en la meua tesi doctoral.

Explica’ns en quin projecte treballes ara mateix.

Estic treballant en l’anàlisi de la genètica poblacional dels tamarigars en el Mediterrani Occidental, com a part d’una tesi doctoral que estic dirigint. A més, col·labore amb Celeste Pérez Bañón, especialista en pol·linització i sírfids de la Universitat d’Alacant, en l’estudi de la biologia reproductiva i pol·linització del cultiu de l’alvocat al nord d’Alacant.

Com ha canviat el teu treball amb els anys?

Des dels estudis inicials de florística l’any 1995 a l’ús habitual d’eines moleculars, la manera d’abastar l’estudi de les plantes ha canviat enormement. Això origina una adaptació i aprenentatge constant que m’ha permés saber dur a terme diferents tècniques de laboratori com la seqüenciació Sanger d’ADN i l’anàlisi de fragments (ex. AFLP, microsatèl·lits), i la seua posterior anàlisi, amb la finalitat de poder abastar aquelles preguntes que se’ns plantegen a l’hora d’emprendre un determinat estudi. Aquest aprenentatge el vaig iniciar l’any 1999 en els laboratoris dels Royal Botanical Gardens de Kew (Regne Unit). Gràcies a això, i després de diverses visites a aquest centre, vaig poder muntar el laboratori de Biologia molecular que s’usa en el nostre grup d’investigació Botànica i Conservació vegetal. En els últims anys, han aparegut noves tècniques de genòmica de plantes que permeten obtindre una enorme quantitat de dades i, fins i tot, la possibilitat de seqüenciar el genoma d’espècies vegetals. La seua forma d’anàlisi és totalment diferent, perquè ens endinsem en el món de la bioinformática. Aquest és el nou repte que tenim entre les mans: entendre, aprendre i aplicar aquestes noves tècniques en els pròxims treballs de recerca.

Com a professora has vist passar diverses generacions d’estudiants… Qué es el més importante com a docent?

Serem sincers, i encara que, a vegades, les classes poden ser una mica tedioses en haver de donar un temari concret, cal donar-los a conéixer que estem envoltats de plantes, que apareixen en qualsevol lloc, des de a la nostra cuina, la nostra roba, a llibres, quadres i pel·lícules. Sempre que tinc ocasió, tendisc a usar en les classes exemples pròxims a ells, perquè vegen que allò que aprenen en classe de vegades està més prop d’ells del que creuen. A més de les classes reglades al si de la Llicenciatura o del Grau de Biologia, he impartit classes teòriques i pràctiques en cursos d’extensió universitària sobre flora alacantina a la Seu Universitària de Biar, així com en la Universitat Permanent (UA), en aquest cas destinats a persones majors de 50 anys. Com a docent, crec que és important transmetre com d’increïble és el món de les plantes.

Has conegut alguna persona especialment interessant gràcies al teu treball?

La veritat és que aquest treball et permet conéixer moltes persones interessants, durant els congressos, les eixides de camp o les visites a altres centres d’investigació. Totes elles han aportat una cosa especial en la meua vida, ja siga de manera professional o personal. Encara que és difícil seleccionar-ne només una, m’agradaria destacar el professor Mark Chase, investigador dels Royal Botanic Gardens de Kew (Regne Unit), pioner de los estudis filogenètics de les angiospermes, i membre actiu del grup d’investigació internacional denominat APG (Angiosperm Phylogenetic Group), que treballa sobre la posició i ordenació filogenètica de les plantes amb flors.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica?

He tingut la sort de compartir moltes hores de camp en les illes Columbretes amb Celeste Pérez Bañón, durant la realització de les nostres tesis doctorals. Ambdues vam estudiar aspectes sobre la biologia reproductiva i pol·linització de l’espècie Medicago citrina, des d’una doble visió: botànica i entomològica. Gràcies a això, vaig poder aprendre molts aspectes sobre la biologia d’aquests insectes i el seu paper com a pol·linitzadors.  

¿Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València?

El Jardí Botànic de la Universitat de València forma part de la meua vida botànica i personal. Vaig començar a visitar-lo amb finalitats d’investigació, ja pels anys 90, molt abans de la reestructuració actual. Des de llavors, mantinc aquesta vinculació, especialment amb Jaime Güemes, actual director del Jardí, amb qui he pogut compartir, fins i tot, la impartició de l’assignatura “Introducció a la Biologia de la Conservació” al si del Curs de Doctorat de la Universitat d’Alacant titulat “Biodiversitat: Conservació i Gestió de les espècies i els seus hàbitats”. A més, i durant diversos anys, hem portat els estudiants a conéixer les seues instal·lacions com a exemple de centre que aglutina tasques d’investigació, conservació i divulgació de plantes. Recentment, he estat convidada a participar en el cicle d’activitats relacionades entorn de la celebració del Dia Internacional de la Xiqueta i la Dona en la Ciència, la qual cosa ha sigut tot un plaer a més d’una experiència enriquidora, que m’ha unit encara més al Botànic.

Quina importància té la divulgació?

Crec que és molt important i necessària, encara que a vegades la tenim una mica desatesa. Donar a conéixer el nostre treball com a botànics i la importància que tenen les plantes en el nostre entorn natural és essencial per a fer-les visibles. Sempre que he tingut ocasió, així ho he fet, participant en programes organitzats des de la Universitat al si d’activitats d’extensió universitària tant per a estudiants de batxillerat (“Vine a fer pràctiques a la Universitat”), com per al públic en general i, fins i tot, participant en programes de divulgació científica de Canal 9 i RTVE.

Quin és el futur de la botànica?

Com moltes altres ciències, està en evolució i, a més, gràcies a l’aparició de noves maneres d’abordar el seu estudi, sempre hi haurà qüestions per resoldre. Hi ha molt de camí que recórrer i, per sort, hi ha molta gent amb ganes d’evolucionar i continuar parlant de plantes.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

No sols hi ha una, es podria dir que necessites de diverses d’elles per a seguir avant cada dia. Jo destacaria la curiositat, la constància, les ganes d’aprendre i l’observació.

Et consideres deixebla d’algun botànic o botànica en especial?

He tingut la sort de ser deixebla de Manuel B. Crespo, qui ja des de la carrera, em va contagiar el seu entusiasme i devoció per l’estudi de les plantes, i de qui he aprés molt al llarg de tots aquests anys. També em consider deixebla de Michael F. Fay (Royal Botanic Gardens, Kew, al Regne Unit), amb qui durant la meua tesi doctoral em vaig iniciar en l’ús de les tècniques moleculars a utilitzar en estudis filogenètics, filogeogràfics i de variabilitat poblacional.

En tots aquests anys com a botànica, ¿quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga contar, en què t’hages trobat?

L’any 2010, vaig tindre la sort de poder visitar per primera vegada Algèria, juntament amb Montserrat Martínez Ortega i Julio Peñas, col·legues de la Universitat de Salamancai de Granada, respectivament. En un dels dies de campanya de camp, vaig tindre la situació més curiosa amb la qual m’he trobat mai. En anar a visitar una serra per a la recol·lecció d’una població del gènere Veronica, vam haver d’entrar amb permís militar, ja que tenien sota el seu control tot el sistema muntanyenc. Per a pujar a un dels cims de la muntanya, no sols vam ser acompanyats per un comboi militar armat, que van formar un cercle al nostre voltant per la nostra seguretat mentre nosaltres recol·lectàvem plantes, sinó que, a més, portaven equips anti-mines i només podíem caminar per les zones assenyalades pels militars. A tot això, els militars ens miraven com a “tocats de l’ala”, en estar constantment mirant al sòl buscant una planta.

Imagina que tens tant de presssupost com vols. Com seria el teu treball? Quines coses milloraries?

Si això fóra real i no sols un somni, en primer lloc, contractaria a personal investigador i dedicaria una altra part d’aquest pressupost tant a despeses de laboratori com a campanyes de camp. Totes aquestes facetes solen ser bastant limitants, i totes elles, són necessàries per a avançar amb fermesa en la investigació. Si, hui dia, fem investigació pràcticament sense fons, imagina’t el canvi que seria en disposar d’aquest pressupost.

Eres alérgica a alguna planta?

Sí, sóc al·lèrgica al pol·len de diverses plantes, com al de les oliveres, i a més, al pol·len de la família Amaranthaceae que, curiosament, moltes de les seues espècies creixen en la major part dels hàbitats naturals on estic treballant en els últims anys, com és el cas dels ecosistemes salins. Quan li vaig dir al meu al·lergòleg que era botànica, em va fer la prova de l’al·lèrgia usant totes les mostres de plantes que tenia, ja no em quedava buit als braços.