Botànic del mes: Miguel Guara

Què et va atraure de la Botànica?

El món dels éssers vius sempre m’ha fascinat. Des de xiquet m’han atret tota classe de documentals i notícies relacionades amb la biologia. Les relacions entre els éssers vius i els seus modes de vida, i de quina manera ens afectava. Segurament, el meu gust per la Botànica és una influència de la meua mare, li agradaven totes les plantes que veia; mantenia un xicotet jardí variat a la terrassa de la nostra llar en el tròpic veneçolà. Quan estudiava batxillerat, vaig entendre que sense les plantes no podíem viure, eren la base del manteniment de tota la resta. Però, la decisió d’estudiar Botànica va ser durant els primers dies del quart curs de la carrera l’any 1977. En aquells dies, no totes les assignatures s’iniciaven alhora i era freqüent que assistir d’oïdor mentre els diversos tràmits burocràtics relacionats amb la matriculació s’anaren resolent. Després d’assistir a algunes classes de l’especialitat de Zoologia, em vaig decantar definitivament per l’especialitat de Botànica.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

La meua trajectòria professional és bastant dilatada, amb una component docent molt acusada. Vaig començar com a Ajudant de Classes Pràctiques al febrer de 1980, per a passar a Professor Col·laborador en 1987 i després a Ajudant de L.R.O. fins a aconseguir l’actual condició de Professor Titular d’Universitat en 1992. Estic adscrit al departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, amb una vinculació ininterrompuda des de fa més de quaranta-tres anys, havent impartit docència en la llicenciatura de Biologia fins a l’entrada en vigor del marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya), passant a impartir docència en els graus de Biologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia, Ciències Ambientals o Farmàcia, així com en el M.U. en Paleontologia Aplicada des dels seus inicis. Des de gener de 2014 a maig de 2017, vaig ser director del M.U. en Biodiversitat: Conservació i Evolució en el qual a més de docència em responsabilitzava de l’assignatura ‘Pràctiques Externes’; fins al curs passat vaig ser codirector del Màster Propi en Control i Gestió de Plagues de la Universitat de València des de la seua posada en marxa en el curs 2014-15. Anteriorment, vaig ser secretari del departament d’octubre de 2002 a febrer de 2007 i posteriorment, director del departament de Botànica durant una mica més de 6 anys (febrer de 2007 fins a març de 2013). En l’actualitat, soc membre de la Comissió Acadèmica del M.U. en Biodiversitat: Conservació i Evolució, i de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Biodiversitat i Biologia Evolutiva.

La meua investigació abasta diferents aspectes relacionats amb la Taxonomia i Ecologia de plantes vasculars, així com amb la Biologia de la Conservació. Des de fa alguns anys treballe amb espècies del gènere Limonium (Plumbaginaceae) amb la Dra. Ana Caperta de la Universitat de Lisboa i sobre aspectes ecològics d’entomofauna (plagues) en masses forestals (pinedes, alzinars) o pol·linitzadors de cultius extensius (meló) amb el Dr. Jesús Selfa del departament de Zoologia de la nostra universitat. En l’actualitat codirigisc dues tesis amb col·legues de l’Equador i molt recentment m’he embarcat en un nou projecte relacionat amb l’etnobotànica de la flora de Gran Canària, al costat del meu company de departament el Dr. Gerardo Stübing. En estes línies, he aplicat els meus coneixements en tècniques de mostreig, així com en l’anàlisi de les dades aplicant diferents mètodes estadístics multivariants, pels quals vaig obtindre la meua titularitat en Taxonomia Numèrica l’agost de 1992, i d’anàlisi filogenètica. He participat en projectes d’investigació finançats pel Ministeri d’Educació i Ciència (4) o la Generalitat Valenciana (10), he publicat més 80 articles científics en revistes nacionals i internacionals, presentat 95 comunicacions a congressos; he dirigit set treballs de fi de màster, i cinc tesis doctorals, així com altres nou treballs de recerca (tesis de llicenciatura, treballs fi de grau). En l’actualitat tinc reconeguts tres sexennis d’investigació.

He format part de diferents comissions de contractació de professorat i personal de serveis per designació de la Universitat de València, així com membre de diferents comissions de la Facultat de Ciències Biològiques de la mateixa universitat al llarg de tot este temps, on he sigut membre electe de la Junta de Centre durant el curs acadèmic 2016-17. Des del curs passat he començat una labor sindical i forme part de la Junta de PDI de la universitat.

En què consisteix el teu treball?

El meu treball consisteix en totes estes activitats que he comentat: docents, investigadores i acadèmiques. Les vaig repartint en funció dels requeriments de la setmana; és realment difícil organitzar el temps per a cadascuna d’elles, perquè en moltes ocasions són coincidents i la jordana pot ser complicada. En qualsevol cas, aplique el següent criteri: primer la docència, després l’acadèmica i finalment, la investigació. Particularment, procure concentrar les meues classes en el primer quadrimestre per a disposar de més temps durant el segon quadrimestre per a les altres activitats, especialment les investigadores.

Quina és la teua especialitat? Què et va interessar d’aquest camp d’estudi?

No em considere un especialista en cap faceta de la Botànica, perquè m’agrada qualsevol tema relacionat amb el món vegetal. Però la meua preferència està en diferents aspectes fenològics, corològics i ecològics de les plantes vasculars.

Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte especialment?

Clar! En tots els que he participat. Guarde bons records dels moments que vaig passar en els meus viatges a Armènia i Egipte, així com, a Turquia, França, Itàlia, Portugal o Espanya per a la recollida de mostres. He pogut conéixer a moltes persones, no totes del món acadèmic, i nous llocs on m’he trobat en situacions de risc per les condicions geopolítiques dels països visitats.

Explica’ns en quins projectes treballes ara mateix.

En l’actualitat codirigisc dues tesis amb col·legues de l’Equador: una relacionada amb la teca (Tectona grandis L. fil.) al costat del Dr. Danilo Vera (Institut Nacional d’Investigacions Agropecuàries –INIAP-) i una altra relacionada amb la productivitat i canvis en la vegetació de la Reserva de la Biosfera Yasuní en la Amazonia occidental amb el Dr. Renato València (Pontifícia Universitat Catòlica –PUCE-). Molt recentment m’he embarcat en un nou projecte relacionat amb l’etnobotànica de la flora de Gran Canària, al costat del meu company de departament el Dr. Gerardo Stübing.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

Segons es mire. Al meu mode d’entendre, la qual cosa ha canviat no és el treball, sinó el com es fa i es configura. Des del punt de vista de la docència, els canvis es deuen a la implantació de les premisses del “model Bolonya” que ha repercutit en el temps de duració dels graus. Clarament, s’ha millorat molt en les hores dedicades a les sessions pràctiques, s’ha incorporat altres activitats (lectures, conferències) o aspectes de transversalitat entre matèries. Un tema interessant, que sí ha representat una millora substancial, és l’accessibilitat a les bases de dades bibliogràfiques, repositoris i altres fonts d’informació que són de gran ajuda, tant en la docència, com en la investigació. No obstant això, la burocràcia ha crescut considerablement, sent més un impediment que un benefici.

Quina és la part més desagradable del teu treball i la més gratificant?

El meu treball m’agrada, però no crec que hi haja res desagradable. El que sí que em molesta és que no hi ha un horari preestablert, una jornada laboral clara en la qual estiguen quantificats els temps per a les diferents activitats en les quals estàs involucrat. El mateix dia pots tindre classe a les nou del matí que a les set de la vesprada; les reunions s’intercalen entre les classes o s’ha de concretar alguna fase d’investigació en els buits disponibles.

És gratificant veure com van progressant els alumnes, van passant de curs i aconsegueixen la meta que s’havien proposat. Al final de tot este camí, entenen que la vida acadèmica és una cosa diferent de la vida laboral i professional. Quan al cap dels anys coincideixes amb antics alumnes, les seues anècdotes són molt interessants.

Com valores la situació laboral del sector?

Al meu mode d’entendre, continua existint un desfasament entre qui brinda la formació universitària i allò que requereixen les empreses als seus professionals en el món laboral. No es pot pensar que fan falta botànics, zoòlegs, biòlegs, ambientalistes, sinó persones capaces d’adaptar-se a un treball concret en l’empresa privada o pública. Excepte raríssimes excepcions, els botànics treballarem com a tals.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica?

Sí, per descomptat. Les plantes, o els vegetals en sentit ampli, formen part de les nostres vides pel que intervenen en molts aspectes de manera més o menys directa, des de l’alimentació a la construcció, o des de la visió ascètica a la terapèutica. Particularment, he aprés sobre els processos de plagues en treballar al costat de col·legues entomòlegs, però també he aprés a entendre les implicacions dels incendis forestals. En tots dos casos es pot detectar com influeix la política de gestió i la dualitat urbà-rural d’estos problemes.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Lògicament. Dels meus primers anys recorde amb especial afecte a Oriol de Bolòs, Pedro Montserrat i Francisco Ruíz de la Torre, perquè sempre que vaig parlar amb ells em van aportar visions sobre les plantes i les seues adaptacions; també record a Ramón Margalef. Com no pot ser d’una altra manera, el record de José Mansanet Mansanet, acudix al meu cap de tant en tant. Durant la meua estada en la University of Reading a Anglaterra, vaig tindre l’oportunitat de parlar moltes vegades amb Stephen Jury, David Moore o Vernon Heywood. En la meua visita a Armènia vaig conéixer a Eleonora (Nora) Gabrielian que em parlava dels seus viatges d’exploració per l’Àfrica oriental i illes de l’Índic. Em deixe en el tinter a molts més, però sempre porte amb mi el record del meu mentor durant molts anys i al qual trobaré a faltar, Rafael Currás Cayón.

En exercici de la docència, què és l’important hui?

Pense que l’important de ser docent ha sigut sempre, i hui més que mai, la humilitat en transmetre els diferents coneixements que ha anat pastant al llarg de la vida. El docent no ho sap tot, sinó que té una posició enfront del seu desconeixement que li faculta per a continuar la seua pròpia formació i com ha de transmetre-la. Un docent és la persona que ajuda el discent a transitar un camí formatiu durant un període de temps, perquè puga seguir el seu propi camí.

Com animaries els actuals estudiants de biologia perquè es dedicaren al mateix que tu? Què els fa falta?

És difícil apuntar una recepta sobre aquest tema; crec que no n’hi ha. Particularment, si demostres passió pel teu treball és la millor manera d’animar a les futures generacions de biòlegs. Faria falta una major interdisciplinarietat en la formació botànica; hui impera cada vegada més el pensament molecular i anem relegant la visió de l’organisme.

Quines eines necessites per al teu treball?

Des d’un punt de vista docent, els recursos bibliogràfics accessibles des d’Internet són fonamentals, igual que per a investigar, la qual cosa implica que sense un ordinador estàs vençut. Evidentment, un laboratori en condicions, que s’aconsegueix amb molta sort, esforç i anys.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

La paciència i l’ordre, encara que a vegades semble que no les tens.

Com imagines als futurs botànics i botàniques?

Els imagine amb diferents aplicacions en una unitat mòbil controlada per intel·ligència artificial, que els informarà sobre els problemes taxonòmics, possibilitat d’usos i aspectes desconeguts. Molt a l’estil de Star Trek.

Què és el primer que fas en entrar al teu despatx o laboratori, i l’última?

És una rutina adquirida, res més arribar encenc el meu ordinador per a respondre als correus que han entrat durant la nit anterior. I com no pot ser d’una altra manera, en finalitzar la jornada, apagar el meu ordinador.

Treballes sol o en equip? Com resulta treballar així?

Treballe en equip; és més formatiu, eficient i productiu.