10 preguntes verdes a… Sandra Bernardo
Per tardor, li passem el nostre qüestionari vegetal a l'artista Sandra Bernardo, que ens va oferir un magnífic concert a Sons al Botànic 2019, el cicle de concerts acústics a l’aire lliure del Jardí Botànic de la Universitat de València. Una cantant i compositora madrilenya que sempre s'inspira en la natura per a crear, sobretot en la nostra mediterrània i les seues illes, la seua llum i la vida senzilla que emanen. Però també la natura és el seu lloc de reconnexió amb si mateixa, mitjançant una sèrie de retirs "emboscats" per a dones que organitza al llarg de l'any i que l'ajuden a recarregar eixa vitalitat i energia que desprén la seua música.
1. Un lloc verd on anaves de menuda
Recorde els estius i caps de setmana a la casa de la meua iaia en la serra Nord de Madrid. Està envoltada de camp i m’encantava passar el temps agafant mores i herbes aromàtiques, buscant insectes, donant menjar a les vaques que hi havia just enfront i tombant-me en l’herba mentre veia les formes que feien els núvols. Una època bonica de la meua vida.
2. Algun paisatge que t’haja inspirat en fer un disc o compondre alguna cançó
Tant el meu primer EP, Gardenia, que va ser gravat a Menorca, com el meu primer disc, Trópico Ideal, que va eixir l’any passat, estan inspirats a les illes i llocs de mar, concretament a les nostres illes del Mediterrani. Crec que una de les característiques de la música que faig és que és molt sensorial, et transporta a llocs de mar en alguna illa on la vida tranquil·la i en harmonia amb la natura és allò quotidià, eixe estat on trobes la força i l’energia necessària per a tornar a tu i veure que tot està bé. Jo sóc del centre de Madrid i potser per això he anat buscant tota la meua vida la connexió amb la mar, que és el que Madrid no té. Em vaig enamorar ben jove de les Illes Balears. Per algun motiu la vida em va portar allà perquè el més típic era que la gent de Madrid fora a la costa de València, Múrcia o Andalusia però no a les illes. Vaig viure a Menorca i a Eivissa i hui dia tinc una gran família d’amics en elles. Les illes i eixa vida tranquil·la prop de la mar són la meua major inspiració a l’hora de compondre i produir música. Són la connexió amb mi mateixa, la meua presa a terra, alguna cosa que em retorna ràpidament el discerniment entre allò realment important en la vida i el que no ho és tant. Per això la meua música té la connexió amb eixe estat de fluïdesa que jo busque i que trobe en llocs així. Les persones que em segueixen m’escriuen missatges donant-me les gràcies perquè diuen que en escoltar les meues cançons s’omplin de bona energia, que es transporten a un lloc de pau i s’omplin d’inspiració, i jo crec sincerament que té molt a veure haver-lo fet així, amb la intenció de transmetre més una sensació de força i inspiració, més que un missatge literal.
3. Què és allò verd que veuen primer els teus ulls al despertar
Quan dormo en l’estudi (Prasat Bayón) és fàcil perquè està en la serra de Madrid, en plena natura, envoltat de muntanyes, rius i arbres. Així que veig tot això per la finestra en obrir els ulls, faig la meua meditació matinenca, una mica d’estiraments de ioga i llista per a començar el dia. Quan sóc a la meua casa de Madrid, que és un àtic amb unes vistes increïbles de tota la ciutat, també el tinc fàcil perquè hi han molts arbres al voltant i multitud de lloros que viuen en ells, així que puc connectar també amb eixa bonica energia estant a dos passos del centre.
4. Per a tu tardor és temps de…
Organització de la nova temporada, reflexió de com ha anat l’any, reconnexió i escoltar-me amb mi mateixa, visualització de nous objectius, noves cançons, descans, com vull que siguen els pròxims mesos, quins nous hàbits i novetats vull incorporar en rutina, quins passos vull donar per a aconseguir-ho… Per a mi, el nou any comença realment després de l’estiu.
5. Amb quina aroma de planta o flor viatges automàticament en l’espai o en el temps?
Hi ha varis! Tinc a la meua amiga Patricia Scaglia, que vaig conéixer en un dels retirs de dones que organitze al llarg de l’any, que m’empastifa amb els seus olis cada vegada que em veu, així que tinc molta sort. El gesmiler i la gardènia em connecten amb la puresa i la bellesa com a dona, l’encens amb la força i allò místic (sempre el porte en la bossa), la flor del taronger amb l’alegria, el sàndal em concentra, i la lavanda (una altra que sempre porte) em relaxa a les nits abans de dormir. Sóc gran fan dels olis essencials, porte els meus potets a totes parts, de fet, podria estar parlant-te d’això dies…
5. I ara el gust! Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
No odie cap sabor vegetal, em fascina la vostra orxata valenciana, la llet de coco, el coriandre amb molta llima i l’alvocat!
6. Si escodrinyàrem al teu armari, trobaríem botes de muntanya?
Moltes i de diversos colors, les meues preferides són unes de pell i estampat berber que em vaig comprar al Marroc fa anys.
7. Tria una planta per a fer-te un selfie
Una palmera de qualsevol tipus o un cactus.
8. Tres coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Un bon llibre, la càmera de fotos i el cor obert.
10. conta’ns la teua última aventura en la natura
L’últim concert de la gira d’estiu, fa dos caps de setmana en el conegut Sonora Beach d’Estepona. Un lloc meravellós enfront de la mar on vaig cantar en plena posta de sol, va vindre Mari de Chambao a veure’ns i el públic estava molt entregat, va ser molt especial. La següent aventura serà el pròxim retir de dones que prepare per al cap de setmana de l’1 al 3 de novembre en un lloc preciós en la Vera. Serà en plena natura, en una muntanya de boscos de roures, entre rius i valls. Els retirs és una cosa que faig dues o tres vegades a l’any perquè per a mi és essencial tornar a la natura per a treballar la nostra energia creativa com a dones, això ens impulsa a totes i ens allibera de les nostres càrregues. Porte anys fent-ho i cada vegada són més dones les que vénen, em nodreix moltíssim per a la meua música i la meua vida. Després d’això, tinc pensat fer un viatge a Àsia per a acabar de compondre el següent disc, que quasi segur tornaré a gravar a Menorca.