10 preguntes verdes a… Tana Capó
Veient les fotografies dels seus últims treballs, imaginem a Tana envoltada de fulles i flors preparant alguna composició per al seu objectiu, però escoltant la seua rutina és més fàcil trobar-la amb bici per València amb l'agenda plena. Camp o ciutat? A aquesta fotògrafa i professora de l’Escola d’Art i Superior de Disseny l'acullen els dos espais per igual en diferents moments de l'any, potser en un reflexiona i en l'altre executa, o a l'inrevés. El cas és, que a més d'exercir la professió de mare a jornada completa, li queda temps entre classe i classe, entre foto i foto, per a comissariar exposicions, editar llibres i dirigir projectes d'art i fotografia. I en això últim camina, en una exposició per al Botànic que veurà la llum a la tardor. Aquesta entrevista amb @tana_capo ve tenyida de verd, però també de tots els matisos que poden sorgir a partir d'ell.
Quin és el teu primer record de naturalesa?
Soc bastant urbanita. Però potser el meu primer record de naturalesa és de Benissa. Els meus avis paterns tenien una casa en Fanádix amb bancals amb raïm, figueres, garroferes i un pou. Un de les garroferes estava mig sostingut per un muret de pedra. L’anomenaven l’Arbre de pedra. Els meus cosins, la meua germana i jo fèiem cabanyes i jugàvem en ell.
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
La primera primeríssima els liriums que tenim en un pitxer sobre la taula del menjador de casa. Després comprove l’estat de la buganvilla del balcó del saló i després els àloes, aromàtiques i plantes crasses que tenim en el de la cuina. En viure en El Carmen no tenim molt verd als carrers, no hi ha arbres, però com vaig amb bici al treball passe pel riu diàriament. Això sí que compta com un bon verde que te quiero verde.
Quin paisatge podria inspirar el teu pròxim treball?
Ja ho ha inspirat: el paisatge de la serra Calderona, on passe els tres mesos d’estiu. El meu últim treball, que es diu 6.7, aborda la relació entre el so i la naturalesa a través de la fotografia. Continue treballant en aquest projecte, així que em quede amb aquest.
Tria el teu poder si fores una superheroïna ambiental
Trie dos: portar la pluja que tant ens falta i acabar amb els incendis forestals.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
Em fascinen moltíssims, però com es tracta de triar em quede amb la sàlvia. Crec que no odie cap pel sabor, encara que sí per la textura: el kaki. I és fatal combinar els bolets amb l’anet; fa gust de fang.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
Les bestioles que piquen. I les que no.
Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la naturalesa siga la protagonista?
Em va encantar, fa molts anys, la trilogia de Corfú, de Gerard Durrell. No obstant això, de les meues últimes lectures, recomane encaridament “Records d’un jardiner anglés”, de Reginald Arkell. Un llibre optimista, publicat originalment en 1950, que proposa el jardí com a metàfora de la vida i com a espai per a la felicitat.
La teua màxima per a consumir menys
No he trobat cap determinant fins al moment. Simplement crec que tots hem de ser conscients cada segon de què consumim, la necessitat que tenim de fer-ho i, sobretot, la quantitat.
Llavors, regadora, guants de jardineria, guia amb rutes de muntanya… quin regal verd, que no siga una planta, faries a algú a qui vols?
Li ensenyaria a fer antotípies. L’antotípia és una tècnica fotogràfica sense càmera del segle XIX que consisteix a utilitzar emulsió fotosensible amb pigments naturals. Es poden emprar fulles, flors o determinats aliments com a fruites, vegetals o espècies com la cúrcuma. Es liqüen i mesclen amb aigua quedant com una tinta tipus aquarel·la que s’utilitza per a pintar un full de paper. Damunt d’aqueixa fulla es col·loca o bé un objecte pla (per exemple una fulla d’un arbre) o una imatge impresa sobre acetat i s’exposa al sol durant hores a fi d’estampar-la. És preciosa i sostenible.
Ho completaria amb bon quadern en blanc amb paper lliure d’àcid per a fer un llibre d’artista.
Un jardí botànic és un espai per a…
Absolutament tot el que importa o hauria d’importar.
