10 preguntes verdes a… Purificació Mascarell

Quin és el teu primer record de natura?  

L’Hortet. O siga la caseta en la muntanya de Sant Antoni, entre Xàtiva i el Genovés, que els meus pares van comprar quan jo tenia tres anyets per a pujar a jugar. Van haver de demanar un xicotet préstec als meus iaios, perquè en ma casa teníem el justet, per això encara valore més el gest de comprar(-me) un trosset de terra per a passar els diumenges en contacte amb la natura. Recorde la figuera i les figues collides amb el cóp per mon pare. Les oliveres i els ametlers, sempre donant fruits que ens menjàvem amb deler: xafar i adobar les olives amb els meus germans grans, bullir i pelar les ametles amb ma mare. L’olor de les garrofes en caure a terra i el sabor del raïm de la parra a l’inici de la tardor. I uns preciosos lliris blancs que naixien sols una volta a l’any en la replaça de terra. Els records es fusionen amb el present, perquè encara conserven i cuidem de l’Hortet.

Un paisatge que podria inspirar el teu proper llibre… 

La solitud verda i profunda de la Tinença de Benifassà. Ideal per a una història de misteri amb pocs personatges i molta tensió ambiental.

Confessa’ns el teu pecat insostenible

L’aire condicionat a tota virolla. I és que a Xàtiva, en estiu, la majoria dels dies el tenim més hores encés que apagat… Per a compensar, ja fa molt que no agafe avions i intente comprar sempre roba confeccionada de manera ecològica i de proximitat.

Tria el teu poder si fores una superheroïna ambiental 

En diré tres: depurar l’aire contaminat, eliminar els residus de plàstics de tota l’aigua del planeta i regenerar els boscos.

La teua fòbia inconfessable quan vas al camp 

Una serp!

Un jardí on perdre’t  

Em va agradar moltíssim el Jardí Botànic d’Ajuda, en Lisboa. Vaig fer una estada d’investigació a la capital portuguesa i solia anar molt pel jardí a llegir i a passejar. La zona dels arbres tropicals era especialment impactant i t’oblidaves d’on estaves en realitat: semblava el Congo, o el que al meu imaginari europeu puga ser el Congo.

Tres coses que t’emportaries a un Jardí Botànic?

Doncs un llibre, com no? Qualsevol de l’editorial Elba, que en té xulíssims sobre jardins. Alguna coseta dolça per a berenar, tal volta uns bons pastissos de moniato. I, per últim, temps, temps per a no anar amb presses i gaudir lentament de la vesprada.

Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?

Mai passarà de moda això. A mi especialment m’agrada regalar plantes. A ma mare li vaig firar en la Fira de Xàtiva d’este passat agost un gesmiler preciós, per al seu balcó.

Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?  

Com a film diria les palmeres d’Apocalypse Now, que volen representar els paisatges de Vietnam, però que en realitat són de Filipines, on va rodar Coppola la pel·lícula. Eixa natura exuberant, selvàtica, eixe riu inhòspit, ple de perills, configura un món natural que expulsa als ianquis, que pot amb ells, que els supera. Ho deia el Che Guevara: “Crear dos, tres… muchos Vietnam, es la consigna”.

Com a llibre trie Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert), on la muntanya és tan protagonista com Mila, la jove que s’instal·la allà amb el seu marit per a fer d’ermitana.

El canvi climàtic ja ens ha tocat a la porta, apleguem tard?

La capacitat de regeneració de la natura és grandiosa. Recordem quan ens vam aturar tres mesos per la pandèmia i, solament en eixe temps, els índexs de contaminació van baixar una barbaritat i el planeta es va esponjar. Si demà ens extingim, el planeta Terra, la fauna i la flora, tenen per a mil·lennis de felicitat plena sense nosaltres: el canvi climàtic no avançaria. Però amb nosaltres per ací, ho veig complicadíssim. Som l’espècie més destructiva de totes les que han poblat la terra.