10 preguntes verdes a… Mathies Muñoz
I de sobte a espores una cara molt coneguda, i és que el periodista Mathies Muñoz ha entrat a les nostres cases donant-los les notícies, amb magazins matinals, retransmetent actes, i fins i tot viatjant al segle XIII per a viure en directe la conquesta de Balansiya pel rei Jaume I! A més, ara ens acompanya tots els dies amb el seu equip de “La via verda”, una aposta televisiva que recorre la Comunitat i ens parla de meteorologia, del món rural, dels nostres pobles, i de continguts científics i ambientals de màxima importància. El seu lloc al món, ho confessà a un reportatge, seria Cullera, perquè els estius de la nostra infantesa i joventut marquen, i perquè veure eixir o posar-se el sol a la vora de la mar no es paga amb diners. Amb tot, com a bon fill de l’horta, té records amb el seu iaio entre hortalisses i alguna que altra cicatriu de guerra. Parlem de verd amb ell, un tema que domina, per molt que diga que la vessant botànica se li resisteix. Si sedueix al públic com ho fa, com creure que no li funciona amb les plantes?
Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és…
És un regal d’aniversari… i està mal dir-ho però es tracta d’una planta artificial! No tinc massa bona fama com a jardiner ‘fidel’ i els meus amics em van regal una ‘meravellosa’ imitació de bambú. És l’única no natural a casa. Quan m’alce del llit, la segona cosa verda és una sansevièria. I esta sí demana aigua.
Un lloc verd on anaves de menut
Recorde especialment el camp de tarongers del iaio. Ell era agricultor i moltes vesprades en acabar l’escola l’acompanyava pujat a la vespino fins als afores del poble a fer faena. Bo, la faena era per a ell. Jo em dedicava a fer maldats i un dia la vaig pagar cara… vaig caure de cap a la sèquia! Una setmana de paracetamol.
Quina és l’última planta que has matat?
Una col·lecció de més de 20 cactus! I fins ahí puc llegir. Següent pregunta, per favor.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… digues la teua planta gastronòmica preferida
De gastrònom tinc poc, per no dir res… Cuina de supervivència! I eixa limitació entre els foguers, també és fa extensiva a les espècies. Pecant d’ignorant, l’orenga és el meu comodí. Tant val per a assaonar un plat de pasta, com una amanida, una truita o una paella! Per què dir-li aberració quan pot sonar a innovació!
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Si ho fera, hauria d’entonar el mea culpaa l’inici de cada programa. Només diré que ma casa és molt menudeta, la cuina és minúscula i els poals del fem quasi que ridículs. Reciclatge sí, però amb límits (espacials, en este cas).
Una olor vegetal que odies i una que et fascine
Que alce la mà qui suporta el bròquil cuit. Des del punt de vista nutricional serà excel·lent, però la pudor que deixa a casa fa que t’ho penses dos vegades. En l’altre extrem està l’eucaliptus. Res com arribar a casa, sacsar la planta al pitxer de la taula i perfumar així el menjador.
Com et comuniques amb les teues plantes? Els parles, els cantes, per Whatsapp?
Cantant, i sembla que desafine prou perquè el feedback es tradueix en més fulles mortes.
Saps pujar a un arbre?
El problema més greu no seria pujar, seria baixar! Amb la falta d’equilibri que patisc, aniria de cap! Lamentablement, ni l’acrobàcia ni la gimnàstica estan entre els meus forts.
Un paisatge que podria inspirar el teu proper projecte periodístic
Qualsevol via verda.
Buscador de bolets, cuidador de bonsais, florista, explorador, recol·lector de llavors… què t’agradaria ser de major?
Més simple que això. Aspire a ser un jardiner ‘fidel’. Em ‘plante’ sent una persona organitzada que sàpiga quan i com regar les plantes, tindre cura d’elles i no morir en l’intent. Ni elles, ni jo.
