10 preguntes verdes a… Maite Ibáñez
És molt possible que, si ens acostem a un esdeveniment cultural a la ciutat, ja siga de música, teatre, cinema o en una exposició, ens trobem amb Maite Ibáñez, perquè la seua llarga trajectòria connectada al món artístic i creatiu li han omplit irremeiablement l'agenda. Enamorada del nostre Jardí Botànic, hem compartit projectes i idees amb ella durant molt de temps quan ha desenvolupat la seua faceta de gestora cultural tant en La Nau com en el Palau de Cerveró, tots dos de la nostra casa, la Universitat de València. Ara, com a regidora socialista a l'Ajuntament, treballa per fer de València un espai on la cultura arribe a cada racó. Així que en espores ens hem fet una pregunta: serà igual de fort el seu vincle amb la naturalesa que amb l'art i la cultura? I, llegint les seues respostes, comprovareu que la respostes és sí.
Un lloc verd al qual anaves de xicoteta
La casa dels meus avis, a Alborache. Tenia un jardí de flors, l’hort, les parres grimpadores i una enorme garrofera. Fèiem passejos per la muntanya. I l’olor inoblidable a figuera m’acompanya en eixes vivències.
La teua espècie vegetal favorita i un lloc on trobar-la
M’encanta passejar per un bosc de roures i alzines. He pogut gaudir durant anys del paratge natural de “El Rivet” a Benassal. Una joia centenària que he compartit amb familiars i amics, i també m’ha servit per a desconnectar i sentir la màgia dels arbres.
I si et dic “cuina i plantes”, quin plat prepararies?
Vaig estar fa poc provant la gastronomia amb cítrics en la Fundació Todolí, i optaria per una ensalada d’espinacs frescos amb varietats de taronges i fruita seca. Una cosa refrescant per a un dia calorós.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
M’agrada llegir la premsa en paper, sobretot el cap de setmana, i tindre a mà llibretes i quaderns per a prendre notes. És un plaer que no superen les pantalles.
I la teua pròxima aventura verda?
Una escapada a Olba, a La Casa de los Moyas, per a conéixer com s’arreplega la tòfona i gaudir d’uns paratges que desperten tots els sentits.
Si escodrinyem en el teu armari, trobarem botes de muntanya?
Fins fa poc, sí. Necessite renovar-les.
Un jardí a la ciutat on perdre’t
El Jardí del Túria. No sols per ser un gran pulmó per a València, sinó per connectar-nos amb molts dels espais culturals d’art, música, esport, patrimoni, ciència… de la ciutat. M’agrada baixar i passejar-ho, sempre que puc.
Buscadora de bolets, creadora d’ikebana, florista, podadora, recol·lectora de llavors, exploradora… què t’agradaria ser de major?
M’agradaria ser exploradora, saber llegir les estreles i crear un jardí. El primer lloc on em vaig independitzar va ser un pis de Russafa amb cinc balcons. En tots vaig cultivar plantes. Segurament, la influència del sud i dels patis andalusos a través de la meua mare em va acostar aquest interés. Pense que cuidar un jardí és una manera de parar el temps i mirar la vida amb calma. Per tant, combinar la jardineria amb l’exploració del món seria fascinant. Hi ha molts racons que ens estan esperant.
El canvi climàtic ja ens ha trucat a la porta, arribem tard?
Arribem, sobretot, informats. Comptem amb dades científiques i també amb experiències directes i palpables en la vida de les persones. Massa evidències per a mirar cap a un altre costat o directament, negar-lo. Per tant, hem d’actuar de forma més rotunda i responsable davant l’evidència de les conseqüències.
Per a tu un jardí botànic és un espai per a…
Connectar amb la naturalesa enmig de la ciutat i alliberar estrès. Qualsevol moment en un jardí botànic serà reconfortant: a través de la lectura, el passeig, la conversa, el silenci o els pensaments. És un bon espai per a prendre decisions, per a inspirar-te, aprendre botànica o, simplement, contemplar.
