10 preguntes verdes a… José Luis Pérez Pont
José Luis Pérez Pont és doctor en Belles arts, llicenciat en Dret, crític d'art i comissari d'exposicions. A més, ha estat al capdavant del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) durant més de 7 anys. Un temps en el qual ha aconseguit desenvolupar un model de gestió cultural amb un enfocament innovador i que ha transformat l'antic convent en tot un referent cultural a València. En espores conversem amb ell de records d'infància, paisatges, plantes… i descobrim fins a quin punt la natura ha deixat la seua petjada en la seua vida.
Quin és el teu primer record de natura?
Els estius de la meua infància van transcórrer a la casa de camp dels meus avis, en família, envoltats d’arbres i natura. M’encantava regar les plantes, jugar amb la meua germana i a l’hora del berenar fer expedicions, com si fórem exploradors, en la peça de terra plena d’arbres fruiters que envoltava la casa. En aquella època, vaig aprendre que els arbres eren l’expressió màxima de l’amor. Als meus sers estimats no els deia ‘et vull molt’, si no ‘et vull mil arbres’, un milió d’arbres… Eixe record sempre m’acompanya, les coses més xicotetes solen ser les que ens transformen i ens converteixen en les persones que som. Per això és tan important transmetre valors des de l’inici i oferir en la infància experiències edificants i, sobretot, repartir amor al nostre voltant. Hi ha coses que no costen res i ho canvien tot.
Un paisatge que t’inspire
M’encanta el paisatge de Fuerteventura, és un lloc al qual recórrec des de fa molt quan vull desconnectar de tot. Eixa espècie de territori lunar, salvatge i quasi inhòspit, unit a platges solitàries en les quals fer llargs passejos, es converteix en el destí perfecte en alguns moments. Vivim en un món tan saturat d’estímuls, que és necessari trobar espais antagònics per a equilibrar la balança.
Si vaig a ta casa, la planta que mai trobaré es…
M’agraden totes les plantes, però pel meu estil de vida necessite espècies que tinguen cert nivell d’autonomia. Així que no trobaràs a la meua casa plantes que requerisquen cures complexes.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Sens dubte, els llibres. La meua casa està plena! No sé com posar-li límit.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
Soc vegetarià des de fa trenta-quatre anys, em sent agraït per haver pogut prendre eixa decisió primerenca sobre la meua alimentació. No soc de les persones que tracten de convéncer a la resta dels beneficis d’este tipus de dieta, però em permetreu que, per una vegada, convide a realitzar un exercici conscient sobre l’innecessari que és menjar animals.
I dins dels vegetals, no m’agrada res menjar olives, però em fascinen les tomaques.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Hi ha dues pel·lícules molt diferents, un poc distòpiques, que parlen del món i de l’evolució de les societats en un temps futur. En el seu moment em van interessar molt i em continuen resultant mereixedores d’atenció: ‘Codi 46’ (2005), de Michael Winterbottom i ‘Idiocràcia’ (2006), de Mike Judge. La natura no és la protagonista, però la forma en la qual és representada resulta revelador i, sobretot, la projecció anticipada que tots dos films realitzen són una bona invitació a la reflexió.
Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental
Des del meu punt de vista, la realitat canvia a través de la suma de voluntats, per tant aplicaria eixe poder per a despertar la consciència ambiental de totes les persones i activar la seua capacitat per a dur a terme accions individuals i col·lectives sobre aquest tema. Posats a fer, també alliberaria les persones de les seues pors, perquè és un sentiment que paralitza a una part de la població, que sotmet massa vides i com a conseqüència permet un enorme marge de maniobra als qui exerceixen el poder de manera abusiva. Més consciència i menys pors!
Un jardí on perdre’t
M’agrada molt el Parc Central de València, prop de la meua casa i inaugurat durant un període en el qual València va ser capaç de mostrar al món la seua millor imatge. Una realitat i un temps que ja es troben a faltar.
Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?
Crec que sempre és un bon moment per a regalar plantes i flors, amb independència del gènere de la persona destinatària. Aprofitem també per a trencar rols i estereotips.
La primavera és temps de…
Gaudir més d’estar a l’aire lliure, i de pas carregar les nostres bateries de vitamina D, perquè des de la pandèmia ha augmentat el dèficit d’eixa vitamina en una part creixent de la població. Passem massa temps en espais tancats, isquem a oxigenar-nos a la muntanya o a la platja. Segur que el nostre cos i la nostra ment ens ho agrairan.
