10 preguntes verdes a… Joan Seguí
Al Jardí Botànic estem orgullosos del nostre barri per tota la vida cultural i social que acull, així que com no anar a parlar amb un dels il·lustres veïns amb què comptem, l’Etno, el Museu Valencià d’Enologia, i el seu director, Joan Seguí. Amb una trajectòria rica i llarga al món dels museus, les exposicions i el patrimoni etnològic, Joan fou l’encarregat de rebre el premi al Museu Europeu de l’any en 2023 (EMYA), senyal que alguna cosa estan fent bé. Quina? Entendre que un museu etnològic no és una simple col·lecció d’objectes i construir una reflexió sòlida a partir d’ells per a generar un impacte en qui el visita, siga de la mida que siga. A Espores convidem a Joan a mirar al passat, però també al futur, amb les nostres preguntes verdes, perquè sabem que qui estima el patrimoni estima el paisatge, i amb ell, les plantes.
Quin és el teu primer record de natura?
No sabria dir-te bé. M’he criat en un poble menut amb pares llauradors i la natura estava a un metre de ma casa. Supose que seria alguna cosa com una nevada, això impactava molt: t’alçaves de matí i… la neu per tot arreu!!
Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l’espai o en el temps?
L’olor a olives. L’aroma de les olives madures abans de moldre per fer l’oli.
Si ens passem per ta casa, la planta que mai trobarem és…
Coses exòtiques. A casa som molt del mediterrani, de plantes “rares” res.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Un “pecat insostenible” no s’ha de confessar, deixaria de poder gaudir-lo en la intimitat de la meu memòria . Sí que et diré que te a veure amb el meu entorn: el del camp de secà que sempre m’ha envoltat.
Quina és l’última planta que has matat?
Al faltar mon pare al 2021, li vaig plantar una olivera. Se me va morir. Després altra, també va morir. Ara n’he plantat una tercera, espere que esta tire endavant. L’home es deu estar rient de mi, soc un llaurador de segó.
La teua propera aventura verda…
Natura als Pics d’Europa… a Palència. Vaig sovint per la família.
Tria una espècie vegetal per a fer-te un selfie
La més agraïda de totes: la Olea europea
Saps pujar a un arbre?
Només pegant-li un a ullada als bancals d’ametles i oliveres de Fageca et fas una idea de que tots i totes hem crescut pujant als arbres, amb una vara o una canya en la mà. Moltes vegades.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
En el seu dia “La Misión” em va impactar. La natura i les animalades de la colonització.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
M’agrada anar amb les mans buides, el lloc mereix molta atenció. Però si m’ho demanes: un llibre, una llapissera i un llarga vistes.
