10 Preguntes verdes a… Isabel Requena
A Isabel l’hem gaudida al cine, ha entrat a les nostres cases a través de la televisió, i sobretot l’hem sentida a l’escenari, vivint intensament cada obra de teatre. Al Botànic dirigí fa molt de temps l’obra dedicada a ell A l’ombra de l’ombú, i s’hi entusiasmà d’igual forma en la seua reestrena fa poc. I també hem col·laborat amb ella pels projectes solidaris en els que participa. La seua energia passeja per la ciutat i pel nostre particular oasi, per això hem volgut sotmetre-la al nostre qüestionari verd, les seues respostes seran capaces d’il·luminar espores.org després de les vacances.
Quin és el teu primer record de natura?
Es de noche, el abuelo me ha sacado de la cama y me ha dado gachamigas para desayunar. Me lleva con él al campo, en el carro. La Ladi corretea alrededor y entre las ruedas. El firmamento está lleno de estrellas. Hace frío, y me duermo tapada con la mantica de mulero. Duermo y estoy despierta al mismo tiempo. Tracatá, tracatá, tá, traca tracatá… Ladi ladra cuando se despiertan los pájaros, es que va a cambiar la luz. Se van todas las estrellas menos una que se llama Lucero del Alba y todo está azul. ¡Qué pereza¡ Hago como que duermo, y lo sigo haciendo cuando el yayo me deja en el ribazo. Ya está desenganchado el carro, ya estoy montada en el arado, la reja rompe la tierra bajo mis piececitos, las orejeras vierten los terrones a los lados, el abuelo me sujeta por detrás, la tierra se abre, se abre…
(La memòria de la meua infantesa parla castellà).
Un lloc verd on anaves de menuda
L’hort de la casa dels iaios, amb el seu pou, la sèquia, l’arbre de les liles, els dondiego de colors, tan perfumats, que allà els diuen maravillas, la marialluïsa amagada darrere el corral i la gran figuera que donava quatre classes diferents de figues.
Per a tu el Nadal és temps de…
Paciència.
La teua espècie favorita i un lloc on trobar-la
Estime amb l’ànima l’olivera i la vinya que habiten al voltant de la Mediterrània. Per acompanyar-me, en la meua terrassa viuen el gessamí i els geranis.
Però si vaig a ta casa, quina és la planta que de segur no hi és?
Una planta artificial, mai. Ni una ponsètia d’eixes que diuen de Nadal. Pobreta, m’han fet odiar-la les imposicions del consum nadalenc. Em fan llàstima quan les veig amuntonades com a presoneres en venda. No compraré mai una, ni vull que me la regalen.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Fer teatre.
Prepara’m un plat per a estes festes que acabem de passar sota la consigna “cuina i plantes”
Només un? Ha de ser d’hivern…. Bé: carxofes en salsa de taronja i safrà.
Netejar i partir les carxofes, tallar en làmines fines uns alls. Posar, tot en cru, (preferisc no saltejar-les, el sabor em sembla més pur) en una cassola de fang, amb oli d’oliva (millor si és dolç) . Afegir suc de taronja natural sense arribar a cobrir-les del tot, canyella, una fulla de llorer, una culleradeta de safrà (estigmes, res de pols), una mica de pebre roig, sal, unes bones rodanxes de taronja confitada i tapar la cassola. Coure a foc molt lent fins que estiguen tendres. En el moment de servir, pots arruixar-les amb unes gotetes d’aigua de flor de taronjer (amb compte, no de perfumeria, en les botigues marroquines es troba apta per al consum).
Una fòbia que no pots controlar quan vas al camp
La gent que no sap estar en silenci.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Un llibre, un quadern de dibuix, llapis, una llibreta i ploma per a escriure. Ho faig moltes vegades.
Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?
No. I a més, voler estar sempre a la moda no és elegant.
