10 preguntes verdes a… Irene Rodrigo
Irene Rodrigo ha fet de la passió pels llibres tota una forma de vida. Dedicada a la divulgació literària, com a creadora de la plataforma transmèdia sobre el món literari "Léeme", ha estat membre del jurat en la passada edició del concurs de pintura i narrativa Inspirats pel Botànic. Codirectora i presentadora del programa literari "Una habitació pròpia", d'À Punt Mèdia, la divulgadora i guionista acomiada l'estiu amb l'estrena d'una nova capçalera a la televisió autonòmica, "Una habitació amb vistes", coincidint amb la publicació de la seua primera novel·la, "Tres lunas llenas", premi València Nova de narrativa de la Institució Alfons El Magnànim.
Un lloc verd on anaves de menuda.
El Parc del Gulliver, a València. Tot i que l’escultura no és verda, està envoltada de vegetació. M’encantava passar-hi les vesprades tirant-me una i altra vegada pels tobogans (i cremant-me els pantalons!).
I algun espai natural on escapar-te ara mateix sense dubtar-lo?
La selva d’Imani, a Tanzània. Hi vaig estar l’estiu de 2018. És un paratge protegit prou desconegut, entre muntanyes, on plou quan menys t’ho esperes, ple de salts d’aigua, arbres monumentals i miradors.
Quina aventura literària inspirada en la natura és la teua favorita?
Fa poc vaig llegir De pedra i os, de Bérengère Cournut, una aventura atemporal als paisatges de l’Àrtic. La protagonista, Uqsuralik, és una inuit que perd tota la seua família i ha de sobreviure en un entorn dur i fred que a nosaltres ens semblarà hostil, però que ella coneix com el palmell de la mà.
Una planta per fer-te una selfie.
Qualsevol de les que tinc a casa. M’encanten les plantes!
Si et dic ‘cuina i plantes’, què em poses damunt de la taula?
Una amanida. De fet, les amanides són el meu plat estrela. Bàsicament perquè no se’m dona molt bé cuinar i fer una amanida no té cap ciència…
I en aquesta taula… quin sabor vegetal mai posaries i quin repeteixes sense parar?
No m’agraden gens les cols de Brusel·les. I podria menjar alvocats i espinacs una i altra vegada sense cansar-me mai.
Si fores una superheroïna ambiental, quin poder tindries?
Aturar el canvi climàtic.
Saps pujar a un arbre?
Em fa vergonya reconéixer que crec que no ho intentat mai. Però supose que l’entrenament de dominades a crossfit em dona la potestat d’aventurar-me a dir que sabria fer-ho!
L’estiu s’acaba i amb ell… quins records verds et deixa?
La vall de Soba, a Cantàbria; el flysch de Zumaia, al País Basc; la casa de la Serra Calderona on viu ma mare; les dunes de la platja de la Garrofera…
3 coses que t’emportaries a un jardí botànic.
Un llibre, un bolígraf i un spray antimosquits.
