10 preguntes verdes a… Irene Ballester Buigues
En una descripció seriosa i professional, hauríem de dir que Irene Ballester Buigues és una Doctora en Història de l’art, però com que a les nostres entrevistes anem molt més enllà, hem de dir que ella és amant de l’art, viatgera, curiosa, entusiasta, comunicadora, ferma defensora del rescat de la història de les dones artistes, i posseïdora d’una sensibilitat extraordinària. Així que no ens ha d’estranyar la seua trajectòria amb exposicions com la recent Màtria, al Museu de Belles Arts de València, llibres com El cuerpo abierto, la participació a l’exitós programa de televisió Tresors amb història, o la secció a àpunt ràdio El fil d’Irene. Per a ella terra i família son la mateixa cosa, per això les seues respostes verdes ens deixaran regust tendre i proper.
Un lloc verd on anaves de menuda
A la partida Canor situada entre Teulada i Benissa, a la Marina Alta, on els meus avis materns han tingut terra i on torne sempre que puc. Per a mi és el lloc de la meua Màtria, on trobe molta pau i estic envoltada d’oliveres i de vinyes.
Si ens auto-convidàrem a ta casa, la planta que mai trobaríem és…
M’agraden totes les plantes i probablement no sabria dir-te quina planta no podries trobar a ma casa, però el que tinc clar és que no tindria una planta carnívora ja que el seu hàbitat crec no són les cases. Però mai es sap…
Sota el lema “cuina i plantes”, quin plat prepararies?
Una coca d’herbes recol·lectades eixe mateix dia… Boníssima i a la Marina Alta les cuinen de manera espectacular!
La teua màxima per a consumir menys
Reciclar, utilitzar cada dia menys el plàstic i sobretot comprar el que de veritat necessite.
Tria el teu poder si fores una superheroïna ambiental
Escolliria un poder que tinguera la capacitat d’aturar. Aturar la sequera, el canvi climàtic i sobre tot la construcció depredadora a les costes del País Valencià. Em fa mal vore com les costes de la Marina Alta han sigut tant maltractades i tant poc respectades, però estic molt contenta per tot el que han aconseguit a Benissa aturant la construcció d’un macorresort turístic a la cala la LLobella gràcies a la plataforma Salvem la LLobella, junt a Compromís i a Reiniciem Benissa. Sempre ha d’haver esperança.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Qualsevol llibre que em parle de la Deessa Mare, de la Deessa de la Terra, la Deessa Primigènia, la Dèmeter per als grecs que hagué de pactar amb Zeus i amb Hades el passar sis mesos amb la seua filla Persèfone, temps de primavera i estiu, i altres sis mesos en els quals la seua filla estaria amb el seu segrestador, temps tristos i obscurs relacionats amb la tardor i l’hivern. Els antics grecs, amb el cicle de la natura, explicaren les estacions però també el poder de l’espasa patriarcal de les divinitats masculines, que apagà el calze i l’equilibri de la deessa.
Com et comuniques amb les teues plantes? Els parles, els cantes, per WhatsApp?
M’agrada mirar-les, observar-les i quan les regue pense que els estic donant vida! Així crec que em comunique amb elles…. amb molta calma, amb tranquil·litat…
Herbero, romer a la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
Els llicsons acompanyats per tomaques i unes olives. I sobretot l’oli d’oliva, la sal i el vinagre. Són records d’infantesa junt amb el raïm de pastor, que la meua àvia preparava en conserva i que ens acompanyava en tots els dinars….
Un arbre al que admires
L’olivera, perquè és l’arbre d’Atenea i està molt lligat a la nostra cultura mediterrània. Em fascinen els seus troncs i com la seua textura reflexa el pas del temps. Tocar-los em dona pau i em connecta amb la terra.
A més, crec que no podria viure sense oli d’oliva.
Buscadora de bolets, exploradora, florista, recol·lectora de llavors, artista d’ikebana, podadora… què t’agradaria ser de major?
Exploradora, a mi tot allò que siga viatjar i conèixer nous territoris m’encanta. Perquè coneixent nous territoris es coneixen també noves vegetacions, noves plantes, noves flors… El lloc més increïble que he visitat és l’Amazones colombià. El tamany de les fulles, els arbres, una vegetació que t’atrapa i et converteix en un element insignificant…
