10 preguntes verdes a… Francesc Gascó «Pakozoico»
Biòleg, paleontòleg i divulgador científic, Francesc Gascó, més conegut com a Pakozoico, ens obri les portes del seu particular ecosistema mental, on conviuen dinosaures, plantes fòssils i excavacions. A les xarxes ja el coneixen per fer de la ciència una aventura entusiasta i divertida, però en aquesta entrevista el reptem a respondre el nostre qüestionari verd. Ens parla dels seus estius d’infantesa entre muntanyes, dels intents fallits de criar falagueres a Madrid, de pecats alimentaris i del plaer de perdre’s en un jardí botànic buscant espècies ancestrals.
Quin és el teu primer record de natura?
Tota la meua vida he estat lligat a la naturalesa. No és que haja crescut en un entorn natural (L’horta sud no és un verger) però cada estiu passàvem el mes d’agost a Toixa, en La Regió muntanyenca, i allí si que estava en contacte amb la muntanya, el riu…
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
Ara mateix, cada dia comença traient a passejar al meu gos, així que anem a una zona verda. No és el mateix que estar en el camp, però tindre parcs prop de casa és un respir, un buf d’aire fresc, i per sort el tinc cada matí en despertar.
Quina és l’última planta que has matat?
No se’m solen morir plantes… però he de reconéixer que estava acostumat a tindre falagueres a València, on aguanten millor per la humitat. I vaig tractar de tindre tests amb falagueres a Madrid… va ser un error.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Tracte de tindre un dia a dia molt sostenible. Recicle, estalvie aigua… però si hi ha alguna cosa que no és sostenible però mantinc, és la meua dieta, totalment omnívora. Tracte de menjar carn de granja i de pastures, consumir ous de granges… però a vegades el ritme de vida el fa més difícil del que deuria.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
Tinc la sort de no odiar cap aliment, així que no odie cap sabor. I quant a fascinar… soc una d’eixes persones rares a les quals els encanten el gingebre i el coriandre.
Per a tu un jardí botànic és un espai per a…
Per a moltes coses! M’encanta passejar, perdre’m, posar-me a llegir, buscar plantes exòtiques o, tirant a la meua especialitat, buscar plantes primitives i prehistòriques, com les falagueres, els equisets, els ginkgos…
Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental
Posats a triar… poder manipular l’aigua, o comunicar-me amb els altres éssers vius.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
No tinc massa fòbies, però una d’elles és la por a les altures. I per culpa d’això, no puc gaudir d’algunes vistes espectaculars, o passar per ponts alts… però gens de por a insectes ni rèptils ni res. Estic molt a gust en plena naturalesa.
Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la naturalesa siga la protagonista?
Per descomptat. És obvi, però un dels meus llibres favorits és Parque Jurásico, de Michael Crichton. I el tema d’interferir en la naturalesa, la desextinción, els perills que entranya… està molt present. També em va marcar molt El Quinto Día de Frank Schätzing, que està ple de biologia marina, i vaig tindre la sort de llegir-lo el mateix any que cursava eixa assignatura en la llicenciatura de biològiques, així que el vaig gaudir encara més.
La teua pròxima aventura verda
La part que més gaudisc de la meua professió és el treball de camp. Soc molt feliç en una campanya d’excavació o prospecció. Més fins i tot si és una expedició en la qual hem de dormir acampats enmig del no-res. Així que molt probablement la meua pròxima aventura verda és una d’aquestes campanyes. És el que té de bo els jaciments paleontològics, que cal anar al camp a buscar-los i treballar en ells.
