10 preguntes verdes a… Dani Pellicer
Ara fa un any que Dani ens acompanyava en un dels clàssics d’estiu del Botànic que enguany no s’ha celebrat, 'Ciència a la fresca', i ho feu com ell sap, amb un somriure i aportant molta informació interessant. És màster en Biotecnologia Biomèdica, però el que li va és la divulgació, per això es posa a la tecla i escriu, i es posa al micròfon i... fa monòlegs! Perquè la ciència pot ser divertida, i bonica, eixe era el lema de la xarrada que li demanàrem i ens parlà de la donació d’òrgans, acció bonica on les hi haja. I com no sabem parar, també li hem demanat que ens conteste al nostre test d’espores, i s’ha mullat, i ara sabem que l’estiu passat no ens equivocàrem, perquè la ciència és bonica, però ell també.
Quin és el teu primer record de natura?
Doncs és un poc complicat, crec que el meu primer record a la natura és a una Granja Escola a Godelleta, on vaig anar amb el col·legi. Recorde moltes cabres, burrets i altres animals i passar-m’ho fantàsticament. Però com no sé si això conta, donat que al final és un entorn fet per l’home, altre record que tinc és per la comarca de la Vall de Gallinera, un itinerari fantàstic esguitat per poblets com La Carroja, Benialí o Benissili.
Si m’assome a ta casa la planta que mai trobaré és…
Ara mateix, lamentablement, una viva. Actualment visc a Saragossa en un pis amb molt poqueta llum. Però entre esdeveniments, viatges i altres cosetes, quasi mai pare per casa. Per tant, les plantetes que he tractat de tindre s’han mort o per falta d’aigua o pels 40 graus d’estiu. Això sí, a casa dels meus pares hi ha moltíssimes plantes, des-de les típiques d’interior fins un ficus.
Quina de les 4 R practiques més: reduir, reutilitzar, reciclar o recuperar?
Doncs estaria entre reciclar i reduir, no sabria dir-vos. Últimament estic adaptant accions com portar els meus propis tapers a la carnisseria i peixateria per a reduir l’ús de safates de plàstic, reomplint moltes botelles i tractant de comprar a granel sempre que puc. Quan he de comprar envasos sí o sí, sempre tracte de reciclar-los. A més, a les festes o quedades sempre soc el pesat que separa (i diu als altres que separen) els residus com les llandes i gots, de la resta.
Una olor vegetal que odies i una que et fascine
No diria que l’odie, però la col bullida és prou desagradable. A més, és una d’eixes olors que es claven al nas i no se’n van. Respecte a un que em fascine, el de la planta que es coneix com “galan de nit”. Quan era xicotet teníem una al xalet de la mar, i com sempre eixíem de València el divendres per la vesprada, arribàvem allà a poqueta nit, justetet quan s’obrien les flors. Des-d’aleshores relacione l’olor amb arribar a casa.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
La inconfessable no es pot confessar, però entre les confessable: trobar-me amb gossos grans solts. De xicotet em va mossegar un gos prou gran, i cada vegada que veig un, per molt simpàtic que siga, al principi sempre em quede paralitzat. Després se’m passa.
Si escodrinyem al teu armari, trobarem botes de muntanya?
Per suposat, tinc unes Chiruca impermeables fantàstiques que m’han acompanyat als cims de totes les muntanyes. També calcetins especials reforçats.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
Doncs una pregunta complicada perquè m’encanta la gastronomia i especialment la de la nostra terreta. El romer està molt bé per molts plats, però crec que, si m’he de quedar amb una només, l’orenga. Els macarrons de ma mare no serien iguals sense aquesta herba.
Desperta la teua vena botànica: quina d’aquestes opcions no és una planta?
- Eichhornia crassipes
- Pulex irritans
- Arauija sericifera
M’haveu pillat, els noms científics i la taxonomia no són el meu punt fort. Crec que vaig a dir la b, però si encerte serà pura xamba.
Nota d’Espores: Dani no està tan verd com diu! Ha encertat, la b és la puça. Les altres dos són dos plantes invasores.
El canvi climàtic ja ens ha tocat a la porta, apleguem tard?
Aquesta pregunta és molt complicada, considere que el canvi climàtic no és un “sí o no”. Tot apunta a que el límit que s’havia marcat de no superar els 1.5 graus sobre els nivells preindustrials no és realista i que el superarem en breu. Ara bé, no és que una vegada superat ja està, ja s’ha acabat. Si superem els 1.5 la meta serà no arribar als 1.6, després als 1.7… No és que arribem tard, és que hem de mitigar els seus efectes al mínim possible, siga 1.5 o 2 graus.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
El mòbil i el trípode per a fer fotos, un llibret que explique totes les espècies i a la meua parella, que no se m’ocorre un millor pla en parella que anar a gaudir de la natura.
