10 preguntes verdes a… Álvaro de los Ángeles
Álvaro sempre té un somriure amable o una paraula bonica a l’abast per usar-la. I ho fa, contínuament. Segurament aquesta sensibilitat li vinga del nucli central del seu currículum, la cultura. L’hem trobat, i el trobem, a museus, galeries, llibreries, universitats, combinant les més diverses tasques com gestió, docència, crítica, comissariat o edició. Per això també, seguir-lo a les xarxes suposa estar al dia de coses que se couen a la nostra ciutat, descobrir títols per perdre’t a les seues pàgines i escorcollar als corredors de llocs secrets (o no tan coneguts). Amb una experiència i recorregut tan extensos, podríem parlar amb ell de moltes coses, però estem a espores, així que ens ha de parlar del que a nosaltres més ens fascina, les plantes. Sabent que la seua mirada està molt entrenada, quines li fascinaran a ell?
Quin és el teu primer record de natura?
Una platja, segurament la de Canet d’En Berenguer, abans de que els meus pares compraren l’apartament on vaig passar la meua infantessa i adolescència. Recorde una vegada que era molt menut, la textura de l’arena i el sol potent. I, sobretot, el xalet que els meus iaios paterns tenien a Benaguasil. D’ací són els principals records olfactius de plantes, el reg de la terra, les olors de la paella, els pins, etc.
Un paisatge que t’inspire
Segons el moment i l’època de l’any, però sempre espais oberts i ventilats, més bé temperats i frescos, que no molt calorosos.
Si vaig a ta casa, la planta que mai trobaré es…
No tinc manies, ni tampoc moltes plantes a casa. M’encisen les falagueres, les cintes, els rosals i algunes de carnoses.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Continue comprant garrafes de plàstic, encara que recicle tot, incloent el fem orgànic.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
No ho odie, però l’excés de julivert no m’agrada. Em fascinen les llimones.
Eres un #botanicfashionvictim? Estampats de cactus o monstera al teu fons d’armari?
Res d’això, la veritat. Normalment, samarretes i jerseis de colors llisos, sense estampats. Encara que el verd és un color que m’agrada per a roba, tinc algunes samarretes d’este color.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
El romer en la paella forma part de la meua vidateca, però m’agraden moltes: el timonet, algun té variat, les llimes per al ceviche, que he après a fer recentment, també la ratlladura de llima o de llimona…
Un jardí on perdre’t
El Jardí Botànic de València, perquè em fa recordar quan Mateu, el meu fill, era menut. El portava de vegades quan encara era un nadó, gitat dins el carro, i mirava les branques i les fulles amb passió i tranquil·litat alhora. El relaxava.
També el Parc de Luxemburg a París o els que envolten les fundacions Gulbenkian i Serralves, a Lisboa i Porto, respectivament. Hi ha alguna cosa que em relaxa i fascina en tots tres.
Desperta la teua vena botànica: quina d’aquestes opcions no és una planta? (no val mirar internet)
- Justicia adhatoda
- Raphus cucullatus
- Lemaireocereus chichipe
Ni idea… La b.
Solució: Álvaro ho intenta i… encerta! La a ésuna planta de la família dels bonics acants i la c és un cactus mexicà. Efectivament, la b és el famós dodo, l’au extinta. Enhorabona!
Ara que la calor ens fa enyorar l’anterior estació, la primavera per tu és temps de…
…tot.
Posar-se les primeres samarretes de mànega curta i sentir la brisa als braços, a la cara; de passejar; d’anar d’excursió… És la millor estació de l’any, per a mi.
