10 preguntes verdes a… Àlex Blat
Encetem any i nou qüestionari verd amb Àlex Blat, cantant i compositor de Tardor amb qui vam tenir el gust de tancar el cartell de Sons al Botànic 2021, el cicle de concerts a l’aire lliure del Jardí Botànic de la Universitat de València. Un concepte acústic, íntim i proper que justament defineix la carrera en solitari d’aquest valencià, amant de la nostra terra, que va aprofitar el confinament per fer allò que més li agrada 'fer cançons'. Una aposta per allò essencial, tant a les lletres com als sons orgànics que les acompanyen, en un moment crucial en què el món es va aturar. La mar, la infantesa, i les aromes i colors de la natura defineixen l’imaginari vegetal del nostre protagonista.
El teu primer record de natura.
No podria assegurar que siga el primer que conserve, però sí el primer que m’ha vingut al cap. L’enorme garrofera de la casa de Sant Rafael, a l’Alfàs del Pi, on passava els estius de menut amb els meus iaios. La caseta dalt de l’arbre que el meu iaio Quico va construir. És un record tan important per a mi que la cançó ‘Sant Rafael’, del meu primer disc en solitari, se situa en este escenari.
Un paisatge, espai natural, al que peregrines sempre que pots
A la cala del Mal Pas de Benidorm, el meu poble. M’he criat en una casa a escassos metres d’allí. És un refugi i un regal, per a mi no hi ha aigües com les seues. Sé que pot sonar contradictori citar Benidorm com a espai natural però, si et situes d’esquenes als gratacels, qualsevol que vaja observarà una mar preciosa, que s’estén entre els peus del Puig Campana i la Serra Gelada. Allò ja estava allí molt abans que el formigó.
Saps pujar a un arbre?
I tant! Ametlers i oliveres diria que han sigut els més transitats, sobre tot quan era menut. Ara ja no puge tant a sovint, tot i que m’encanta fer-ho. Crec que mai hauríem de perdre les ganes de pujar als arbres.
Hivern, primavera, estiu o tardor… ens imaginem la resposta però, quina és la teua època favorita?
La primavera i la primavera d’hivern, la tardor. Els seus colors, la seua llum, el sol que calfa però que no crema. Els canvis que es produeixen en la natura. Són les meues èpoques preferides de l’any.
El teu nou projecte en solitari va ser fruit del confinament, alguna companya botànica de la teua casa que posar als agraïments del disc?
M’encanten les plantes i m’agrada molt tindre’n a casa, em transmeten molta calma. Tot i que soc molt despistat i és la meua parella qui les cuida principalment. Però al pati en tenim prou, sobre tot plantes que gestionen bé els ambient humits, com els ficus, les falgueres, la monstera, la iuca.. També tenim una parra i un gesmiler (també podria haver citat el gesmiler com a primer record de natura, la seua olor sempre em transporta), però estes dos voldrien una miqueta més de sol del que tenen habitualment. Mira, en el videoclip de la cançó ‘La veritat’ apareixen les nostres companyes botàniques!
Alguna aventura cinematogràfica emmarcada a la natura que t’haja marcat?
L’he vista tres o quatre vegades. I un dels motius principals és perquè em fascinen els seus paisatges, la faceta més hostil i salvatge de la natura. ‘The revenant’, de González Iñárritu, és una pel·lícula rodada pràcticament tota amb llum natural, aprofitant la bellesa dels escenaris on se situa, en l’actual frontera entre Estats Units i Canadà. La recomane moltíssim.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
M’encanta cuinar i em resulta molt difícil triar-ne una! De les d’ací, diria la combinació d’espècies autòctona de romer, orenga i pebrella. Això sí que és sabor de mediterrani. A escala internacional, diria el coriandre, un ingredient que divideix la població mundial entre seguidors i detractors. Jo estic en l’equip dels primers.
I amb quina aroma vegetal viatges automàticament en l’espai o en el temps?
Mira, abans m’he avançat a esta pregunta! El gesmil, sense cap dubte. M’encanta l’olor de gesmil i em fa viatjar en el temps.
La teua màxima per a ser més sostenible (ens la copiarem!)
Caminar. No només passejar, que m’encanta, sinó desplaçar-me a peu per la ciutat. A València es pot anar caminant pràcticament a qualsevol lloc, en un màxim d’una hora. És un costum que vaig iniciar fa uns anys, després de viure fora, i no he volgut abandonar. El vehicle més sostenible que podem utilitzar són les nostres cames.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
La guitarra, un quadern i un llapis.
