Perduts a la muntanya sense GPS, brúixola ni mapa?

S’entén per orientació en el medi natural el conjunt de tècniques necessàries per moure’s en un espai tridimensional a partir de punts de referència específics. Dins d’aquesta, trobem dos tipus: l’orientació artificial, amb instruments desenvolupats pel ser humà, o la natural o no instrumental, amb informació que ens proporciona el mateix medi natural. Conèixer ambdues és altament recomanable. Com ens explica l’expert en orientació Paco Royo, “encara que el GPS és una eina molt útil en orientació, hi ha un dia que ens quedem sense bateria o tenim una mala connexió amb el satèl·lit”. Per això aconsella tenir uns coneixements bàsics sobre com utilitzar una brúixola amb una mapa o saber, mirant un mapa topogràfic, quina ruta és la que ens interessa.

Per tant, si ens perdem a la muntanya, i no tenim GPS, ens hem deixat la brúixola a casa i el mapa se’ns ha fet malbé pel camí, us contem unes quantes tècniques a tenir en compte.

De dia: el sol

El sol ix per l’Est i es pon per l’Oest i en el seu punt més alt (zènit) queda al sud, encara que d’una forma aproximada. De fet, només el 21 de març i el 23 de setembre, coincidint amb els equinoccis, ix exactament per l’Est i es posa exactament per l’Oest. La resta de l’any, la referència és sols aproximada. A més, hi ha diversos mètodes, com el del rellotge o el del pal que ens poden situar amb l’ajuda del sol.

Aprende a orientarte en el bosque

De nit: la lluna i els estels

La lluna ens pot proporcionar una aproximació dels punts cardinals. Quan està en la fase quart creixent (amb forma de D), les puntes assenyalen l’est, mentre que en fase de quart minvant (en forma de C), les puntes indiquen l’oest.
No obstant això, de nit i amb el cel ras, és preferible ubicar l’estrella polar que, en l’hemisferi nord, indica el nord. Per a localitzar-la, hem de buscar l’Osa Major o Carro i en els dos últims estels traçar una línia imaginària unes cinc vegades la distància entre eixos dos últims estels i arribem a l’estrella polar (també conegut com estel del nord). És, a més, l’últim estel de la cua de l’Osa Menor.

Altres indicis de la natura

Aprenent a fixar-nos en el paisatge, a observar les formes de la vegetació, l’orientació de les valls, el comportament dels animals, etc. podem obtenir pistes que contribuiran a situar els punts cardinals. Així, parlant per a referències per a l’hemisferi nord, ens podem fixar en primer lloc en els arbres. Els que estan aïllats tenen més desenvolupat el seu tronc en direcció sud. Si vegem un soc tallat i observem els anells, els que estan més junts ens indiquen el nord i els més separats estan orientats al sud. Tant els arbres com els murs o les roques aïllades (no ens val enmig d’un bosc frondós o en ombrius) tendeixen a estar més secs en la part sud, mentre que estan humits i coberts de molsa per la part que mira al nord.

Fes clic a la imatge per a saber més sobre les molses

Les plantes solen crèixer cap al sol pel que tenen més fulles i flors en la part més assolellada, cap al sud (parlem de l’hemisferi nord, ja que en l’hemisferi sud s’inverteix aquesta relació). Ara bé, en zones àrides les vessants més assolellades de les muntanyes solen tenir menys vegetació perquè els dóna massa el sol mentre que en les vessants de les muntanyes orientades al costat nord retenen més la neu, la humitat i tenen més vegetació.

També el tipus de vegetació ens aporta detalls per ubicar els punts cardinals. En les valls, en la vessant nord trobarem vegetació termòfila, la que no tolera grans descensos de temperatura, mentre que la umbròfila, la que s’adapta a zones d’ombria i de llum escassa, sol crèixer en les vessants nord. Així, les coníferes busquen les vessants d’obac i altres com les alzines es troben millor en la solana, cap al sud.

El comportament dels animals també és interessant observar-lo en aquest sentit. Les aus migren cap al sud en la tardor i en primavera es dirigeixen al nord. I a les boques de guarides i formiguers predomina l’orientació cap al sud.

Finalment, les obres resultant de la creació humana també proporcionen pistes per orientar-nos. Per exemple, en les esglésies amb planta de creu llatina, l’altar està orientat a l’est i la línia que uneix la porta i l’altar marca la direcció Oest-Est.

Llegir el paisatge

Si ens acostumem a llegir el paisatge, amb l’observació constant, podem aconseguir interpretar aquests indicis de la natura de manera mecànica. Ara bé, Paco Royo no ens recomana utilitzar l’orientació per indicis de la natura en exclusiva. Aquesta ens pot proporcionar una referència, com un punt cardinal però, com destaca l’expert en orientació “no ens proporciona un rumb com sí que ens dóna una brúixola ni una idea del terreny que podem trobar com ens la dóna un mapa”. Ha de ser, per tant, una eina complementària, una ajuda a altres tècniques d’orientació. A més, també ens apunta que pot ser una activitat entretinguda i divertida per als més menuts perquè aprenguen a fixar-se i gaudir de tots aquests detalls.

Sempre serà recomanable una bona planificació de la ruta, de les condicions climatològiques que ens trobarem i no deixar res a la improvisació. Si, encara així, ens perdem, cal tornar a l’últim punt conegut i evitar caminar sense saber per on ens movem. Cal no caure en pànic i desplaçar-se de manera irracional perquè no farà més que empitjorar el problema. És preferible centrar-se en buscar, amb les eines que disposem, els indicis i senyals que ens ajuden a situar-nos. A més, quan ens tornem a posar en ruta, podem deixar algun tipus de marca per tal d’assegurar-nos que no donem voltes en cercles.

Per a les persones interessades en aprendre a orientar-se al medi natural, recomanem el curs que Paco Royo impartirà al Jardí Botànic el 19 i 20 de novembre dins de la programació de cursos de tardor. Adquirir coneixements bàsics sobre orientació està a l’abast de qualsevol persona que gaudisca d’estar en contacte amb la naturalesa, bé per realitzar una ruta de senderisme o per anar al camp a recollir bolets. Com assegura Paco Royo, “permet gaudir de la ruta de manera segura”.

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’expert en orientació Paco Royo, competidor en carreres d’orientació nacionals i internacionals i professor de planificació de rutes de senderisme.