De ruta amb el Botànic, al barranc de la Valltorta
El tècnic d’investigació de l'herbari del Botànic, Javier Fabado, es va encarregar de guiar als excursionistes que el passat mes de novembre van participar de l'excursió organitzada pel Botànic al barranc de la Valltorta. Javier ens recomana alguns punts d'aquesta ruta tant pel seu interès botànic com pel destacat conjunt d'art rupestre que alberga.
La idea de visitar el barranc de la Valltorta, que coincidia a més amb el centenari del seu descobriment oficial, em va entusiasmar des del primer moment. Sempre m’ha semblat interessant poder unir en una mateixa excursió el punt de vista natural amb el cultural. A més, se sumava un altre al·licient: mai havia visitat les pintures rupestres de la zona, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1998 i un dels conjunts d’art rupestre més important en terres valencianes.
Ha sigut una experiència fantàstica per moltes raons, encara que la principal va ser poder comptar amb la col·laboració de dues guies culturals que ens van acompanyar en la ruta. Des d’un principi, comptarem amb l’ajuda i col·laboració de l’historiador i expert en arqueologia neolítica, Pablo García Borja, qui ens va proposar la visita als abrics del barranc de la Valltorta com a excursió per al cicle De ruta amb el Botànic. Com a sorpresa, en el transcurs de la preparació de l’eixida, vam conèixer a Francesc Bellmunt Gil, també historiador i guia del Museu de la Valltorta. Junts ens van acompanyar el dia de l’excursió, delectant-nos amb les seues explicacions referents a l’art rupestre dels abrics així com també amb temes històrics i etnobotànics.
El pla era bastant ambiciós. Volíem visitar a peu tres dels abrics de la zona: la Cova dels Cavalls, la Cova Remigia i les Coves del Civil. Així que després d’una breu visita al Museu del Parc Cultural de la Valltorta per a situar-nos un poc, començarem la ruta cap a la Cova del Cavall, possiblement la més popular i visitada, amb la seua famosa escena de caça d’una bandada de cèrvids.
Reproducció de la Cova dels Cavalls al museu de la Valltorta. Imatge: Joanbanjo. Wikimedia Commons.
Botànica a destacar
El camp no estava per a moltes meravelles, ja que l’excursió va ser al novembre. La vegetació havia patit un estiu tòrrid i una tardor anormalment seca, pel que pràcticament no trobàrem plantes en flor.
La zona ha patit al llarg de la història una gran pressió antròpica així com reiterats incendis forestals. Excepte en els vessants i el llit del barranc, en la vegetació circumdant predominen els matolls dominats pel coscoll (Quercus coccifera), amb escassos fragments de l’alzinar que s’esperaria en la zona per les seues característiques bioclimàtiques i edàfiques (relatives al sòl). També es pot observar algun que un altre bosquet de pins blancs (Pinus halepensis), com el que ens va donar ombra durant la parada per a dinar.
Quercus coccifera. Imatge: Javier Fabado.
Aprofitant que molts dels excursionistes havien estat el mes anterior en l’excursió del Penyagolosa, també organitzada des del Jardí, vam poder assenyalar les diferències entre una vegetació i l’altra, fer notar la presència o absència d’unes o altres espècies vegetals i relacionar aquest fet amb les condicions climàtiques de cada zona. Per exemple, vam poder observar algunes plantes que al Penyagolosa serien impensables, com el margalló (Chamaerops humilis), propi de zones del litoral mediterrani i que no entra molt més cap a l’interior peninsular pel descens de temperatures.
També resulta interessant prestar atenció a com les espècies més termòfiles penetren des del litoral cap a l’interior a través dels barrancs i valls, i com predominen en els vessants o fons del barranc i escassegen en les zones planes adjacents. És el cas de la sarsa (Smilax aspera), present per tot el barranc de la Valltorta i que escasseja en el coscollar de la plana circumdant.
Smilax aspera. Imatge: Javier Fabado.
I com no, la tardor et permet observar la presència de caducifolis com el roure valencià (Quercus faginea), i així vam poder, encara que des de lluny, delectar-nos amb els interessants bosquets del mateix en els vessants d’ombria.
Quercus faginea. Imatge: Javier Fabado.
No et perdes…
Des de tots els punts de vista, la visita a la Cova dels Cavalls és obligada. La diàclasi que dóna accés a la mateixa és espectacular: un curt i estret passadís de roca que s’obri al sinuós barranc de la Valltorta amb unes vistes impressionants. I com a afegit, segurament podràs veure algun grup de cabres salvatges que abunden per la zona.
Aquest punt també és interessant per a observar algunes de les plantes enfiladisses típiques de la zona, com l’esmentada sarsa o l’heura (Hedera helix), i diferenciar les estratègies de cada planta per a enfilar-se per arbres o murs. Així, la sarsa presenta tiges que creixen de manera sinuosa, proveïts d’espines ganxudes amb les quals es recolza per on s’enfila, i circells en la base de les fulles, amb els quals va enganxant-se. En canvi, l’heura es val d’unes xicotetes arrels aèries que té a les tiges, amb les quals es subjecta als suports pels quals s’enfila.
Detall de flor i fruit d’Smilax aspera. Imatge: Javier Fabado.
La visita a la Cova dels Cavalls és una visita totalment recomanable per a fer en família, ja que la distància des del museu a la cova és d’un quilòmetre escàs i per pista forestal.
Per a la pròxima, ens queda pendent la baixada al barranc, sense la visita als abrics i quan el dia allargue més. De segur que podrem gaudir dels canvis de vegetació i observar com apareixen i desapareixen espècies en funció del tipus de substrat o l’exposició a la qual estiga sotmesa el vessant.
