Jardins botànics: eines per a l’educació

En el context de l’actual crisi planetària, caracteritzada per l’existència d’un conjunt de greus i complexes problemàtiques es requereix, de manera imprescindible, de la implicació de la societat. Necessitem una ciutadania alfabetitzada, capaç de participar de forma fonamentada en la presa de decisions. Decisions dirigides a produir un canvi social i ambiental que permeta continuar la nostra vida en el planeta d’una forma socialment més justa i ambientalment més sostenible. La seqüència de passos necessària no es pot ni alterar ni acurtar, comença amb el coneixement dels problemes, segueix amb la seua comprensió profunda i acaba amb la fi desitjada, la implicació i el compromís a nivell individual i col·lectiu amb els comportaments i actituds que la situació demanda. I l’eina més poderosa amb la qual comptem per a aconseguir els canvis que es necessiten és, sens dubte, l’educació. Una educació transformadora que ens capacite per a transitar cap a la Sostenibilitat.

Una de les peces d’aquest puzle és el Canvi Climàtic. Sabem, perquè la ciència ha fet molt bé el seu treball, que el clima de la Terra està canviant a un ritme sense precedents. I també sabem la causa, l’augment dels gasos d’efecte d’hivernacle en la nostra atmosfera com a conseqüència directa de l’activitat humana. El Canvi Climàtic està íntimament vinculat amb altres greus problemàtiques globals, la qual cosa li converteix en el fil conductor idoni d’un relat que ens ajude a situar-nos en aquest complicat escenari. Els mitjans de comunicació ens parlen d’una xifra: 1,5 graus Celsius ha de ser l’objectiu, el màxim augment de temperatura que ens hauríem de permetre respecte als valors de l’era preindustrial, aqueix punt d’inflexió en el qual van començar a canviar les tendències. Hem de cuidar-nos de jutjar aquesta xifra com a poc rellevant per la seua grandària, ja que no reflecteix l’embull de conseqüències d’aquest calfament provocat i accelerat.

Una crida a l’acció informativa educativa

Davant aquesta foto sorgeix de manera insistent la conveniència d’acostar la ciència a la societat. Necessitem espais de coneixement que permeten un flux d’informació fiable i útil, contrastat i efectiu, i els Jardins Botànics es presenten com a opcions accessibles i idònies per al desenvolupament d’aquestes sinergies, a través d’eines com l’Educació per a la Sostenibilitat (EDS). Tenim molt a favor perquè aquesta aliança es materialitze i consolide. Des de la seua aparició a Europa en el segle XVI, els Jardins Botànics han ampliat les seues activitats i capacitats de manera constant. A diferència d’altres entorns d’investigació, ells tenen una missió i vocació educativa des dels seus propis orígens i concepció ja que naixen vinculats als entorns universitaris.

Entre els recursos de què disposen destaca la pròpia col·lecció de plantes vives, que aporta informació sobre com responen les plantes al Canvi Climàtic. Aquestes qüestions es relacionen amb aspectes com la pèrdua de biodiversitat per destrucció directa dels hàbitats naturals, les invasions biològiques, etc. En ser museus vius oberts al públic, permeten combinar de manera directa i intuïtiva investigació, conservació i educació, connectant el coneixement científic general i específic de les pròpies investigacions amb diferents continguts didàctics sobre el Canvi Climàtic, lluny d’abstraccions.

I així ho han entès aquestes institucions, materialitzant un compromís explícit i rotund en 2018 a Melbourne (Austràlia), a través de l’Aliança dels Jardins Botànics pel Canvi Climàtic. Amb aquest compromís de fons i els valuosos recursos de què disposen, són diferents i variats els arguments i enfocaments possibles d’una intervenció didàctica en un Jardí Botànic orientada a abordar el Canvi Climàtic.

En els nostres dies, més del 50% de la població mundial resideix en entorns urbans. Existeix un elevat nivell de desarrelament de l’ésser humà amb el medi natural que es considera clau en l’aparició i l’empitjorament de les problemàtiques globals actuals inclosa la del Canvi Climàtic. Un Jardí Botànic ajuda a promoure el tan demandat gir biocèntric posant la defensa de la vida, tinga la forma que tinga, en el centre de les accions que pretenguem emprendre. Fins i tot la Llei orgànica 3/2020 d’Educació inclou en el seu contingut un esment específic a la necessitat d’una educació enfocada cap a la Sostenibilitat i els reptes de la crisi climàtica, destacant que el sistema educatiu ha de fomentar “el contacte amb els espais verds”. Una altra derivada d’aquest enfocament apunta als efectes positius dels espais verds i del contacte amb la naturalesa en la salut física i mental de les persones, la qual cosa converteix als Jardins Botànics en centres de benestar. Tenim per tant l’oportunitat d’articular una Educació per a la Sostenibilitat que pretén reformar els vincles entre l’ésser humà i el seu entorn natural, com a fi en si mateix i com a mitjà per a aconseguir altres beneficis relacionats.

Aules de portes cap a fora

L’educació fora de l’aula, aquella que té lloc fora de l’entorn habitual dels centres educatius, s’ha demostrat eficaç per a la promoció de l’aprenentatge a través de la interacció amb el mitjà. Els Jardins Botànics adquireixen un paper protagonista com a escenari d’intervencions educatives fora de les aules. Són segurs, accessibles, i nombrosos, sent presents en la majoria de les ciutats.

Aprofitant la biodiversitat vegetal que contenen és possible l’elecció de diferents espècies que servisquen com a exemple de la importància de la biodiversitat per a l’ésser humà i el manteniment de la vida en la Terra tal com la coneixem. Podem destacar el seu paper fonamental en aspectes quotidians com a font de matèries primeres, generadors de riquesa cultural i espiritual, i un llarg etcètera.

Un tema clau és l’efecte d’hivernacle, natural i essencial per a la vida en la Terra, que inspira la utilització d’un mecanisme similar per a modificar la temperatura ambiental i poder així reproduir hàbitats i condicions climàtiques diferents de les naturals en un entorn determinat. La visita als hivernacles d’un Jardí Botànic ajuda a entendre aquest procés sense el qual la vida no seria viable, així com la necessitat de restaurar l’equilibri atmosfèric del qual depén. També permet entendre com el Canvi Climàtic es produeix per un increment d’aquest efecte d’hivernacle a conseqüència de l’augment desmesurat dels gasos implicats, anomenats Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI).

Addicionalment, el paper dels organismes fotosintètics, terrestres i marins, és insubstituïble en els processos de regulació climàtica. Les plantes, embornals de carboni, realitzen un paper fonamental compromés en aquests moments a causa de la degradació i pèrdua d’hàbitats. Comprendre aquest rol i per tant la necessitat de conservar les masses verdes, és una de les qüestions més importants que un Jardí Botànic permet concretar i aprofundir. El procés denominat ceguesa cap a les plantes (Plant Blindness), aqueixa tendència a no considerar a les plantes com a organismes essencials, cobra especial rellevància en un escenari de crisi climàtica. Els esforços han de dirigir-se a la conservació dels ecosistemes capaços de contrarestar, en part, l’excés de CO2 atmosfèric, ja que no existeix tecnologia capaç d’imitar aquest mecanisme únic i imprescindible per a la vida.

I no podem oblidar-nos dels serveis ecosistèmics, aqueixa multitud de beneficis que de manera no intencionada ens ofereix la naturalesa i fan possible la vida humana, que es veuen alterats a conseqüència de l’augment de la temperatura ambiental. Alguns d’aquests serveis són el subministrament d’aliments nutritius i aigua neta; la regulació de les malalties i del clima; el suport a la pol·linització dels cultius i a la formació de sòls, la promoció de beneficis recreatius i culturals. La falta de sincronització de les espècies implicades en els processos naturals, que es produeix quan aquestes reaccionen de diferent forma a les altes temperatures, provoca que els ecosistemes deixen de funcionar de forma equilibrada. Els Jardins Botànics permeten estudiar hàbitats, no sols espècies aïllades, a més d’ajudar a entendre que la salut humana depén directament de l’estat dels sistemes naturals que la sustenten. L’Organització Mundial de la Salut ha formulat aquesta relació com “Una Salut”.

Fins i tot les adaptacions de les plantes a les condicions ambientals són un bon exemple per a entendre les diferències entre els Canvis Climàtics anteriors, naturals i progressius, i l’actual, brusc i accelerat. És necessari entendre l’evolució com un procés lent d’adaptació i per què el Canvi Climàtic, impulsor de la transformació accelerada de l’entorn, suposa un perill per a l’adaptació i supervivència de les espècies. Quan una planta mor ho fa per deterioració o pèrdua del seu hàbitat, un hàbitat que hem compartit durant llargs períodes de temps. Les plantes són indicadors de les amenaces que planen sobre la nostra espècie.

Aquests són només alguns exemples de qüestions que és possible abordar en un Jardí Botànic, en el marc d’una intervenció d’Educació per a la Sostenibilitat. Intervenció que pot completar-se amb preguntes que, passejant per un espai d’aquestes característiques, faciliten i inspiren reflexions profundes. Quin és el model de vida que hem adoptat que justifica la destrucció d’ecosistemes i entorns naturals en nom del desenvolupament? Quin tipus de vida portem que ens fa generar tants residus? Per a què necessitem tanta energia? Proposem una reflexió que s’articule a través del coneixement i de la capacitació, a través de l’educació, sense oblidar el potencial que tenim com a persones. Necessitem un compromís des de les institucions que combinen ciència i educació, que ajude a canalitzar la preocupació de la ciutadania cap a un compromís ferm i fonamentat. Que ens ajude a una revisió honesta de les nostres pròpies contradiccions des de la perspectiva segons la qual el privilegi del coneixement porta associada la responsabilitat de l’acció.