Posidonia oceanica, la planta oblidada al fons marí

Sabies que a la mar no sols hi ha algues? De fet, és prou segur que alguna vegada hages trobat una planta aquàtica mentre disfrutaves d’un dia de platja. Ara que arriben pasqües i falta poc per a l’estiu, és possible que visites la mar i, amb sort, et trobes restes de fulles a la línia de costa, fulles allargades i marrons que de vegades els turistes anomenen fem. Tanmateix, aquestes fulles que de primeres poden paréixer fastigoses i brutes són un vertader tresor del nostre litoral.

Hui parlarem de la Posidonia oceanica, una planta marina molt important que pel seu aspecte i ubicació pot ser confosa amb una alga, però que no ho és. En realitat, és una planta aquàtica endèmica de la mar Mediterrània, on pot trobar-se als fons marins somers, prop de la superfície i fins a profunditats de 30 o 40 metres si les aigües són suficientment transparents. Aquesta planta ocupa gran part del litoral mediterrani formant extenses praderes que acullen molta biodiversitat marina.

Descripció botànica

La Posidonia oceanica és una planta angiosperma, és a dir, amb flors. Pertany a la classe de les monocotiledònies, a l’ordre Alismatals i a la família Posidoniaceae. I com que hem dit que és una planta, té arrels, tija o rizoma (una tija subterrània que pot estendre’s al llarg de quilòmetres) i fulles en forma de cinta, que li donen un aspecte similar al de moltes plantes herbàcies terrestres. A més, a diferència de les algues, pot créixer tant en un substrat arenós com rocós.

Durant la tardor, la posidònia comença el seu període de floració i reproducció, que pot ser tant sexual (mitjançant pol·linització hidròfila) com asexual (mecanisme predominant que consisteix en la reproducció vegetativa a partir de l’elongació del rizoma). Les seues flors són hermafrodites, poc vistoses i s’agrupen en inflorescències.

També en aquesta estació les seues fulles canvien el color verd fosc pel marró, i posteriorment, es desprenen i arriben a la línia de costa, de vegades en forma d’embolicades pilotetes anomenades boles de Neptú. A la primavera produeixen els seus fruits, les olives de mar. Per últim, una característica singular d’aquesta planta és la seua reduïda taxa de creixement, que en el cas dels rizomes és només de 0,5 a 1 cm per any.

Una planta fonamental i poderosa pel seu valor ecològic

Ens atrevim a dir que la posidònia actua com una vertadera heroïna a les aigües de la mediterrània, ja que desenvolupa funcions de gran rellevància en la conservació i millora de l’ecosistema. Per una banda, és capaç de retindre els sediments arenosos entre el seu rizoma. Com? Perquè  les partícules que precipiten a les praderes es dipositen entre les arrels i rizomes i acaben formant un substrat compactat anomenat “mata”, una estructura molt perdurable que amb el temps dona lloc al sistema “escull-barrera”.

Aquesta estructura disminueix l’energia hidrodinàmica sobre el litoral, protegint les platges de l’erosió de les ones i la pèrdua d’arena, un problema prou comú del nostre litoral llevantí. A més, manté les aigües cristal·lines i l’arena blanca, tot un símbol de qualitat ambiental i un factor apreciat per qui passeja per una platja.

Pel que fa a les fulles marrons que arriben a la costa, també actuen com a protectores de les platges mitigant l’impacte que l’onatge té sobre la línia de rompent. A més, les boles de Neptú són capaces d’atrapar microplàstics entre les seues fibres, netejant les aigües de residus. Així que ja saps, quan et trobes aquestes restes vegetals no penses: què bruta està la platja! sinó tot el contrari.

Simultàniament, la posidònia actua com a pulmó i filtre marí, produint oxigen en grans quantitats, capturant carboni dissolt i mantenint les aigües netes i transparents. És tan rellevant la seua funció ambiental que s’estima que 1 metre quadrat de pradera de posidònia genera tant oxigen com l’equivalent a 10 metres quadrats de bosc tropical. Quant a la seua capacitat de capturar i emmagatzemar carboni, està provat que la posidònia també pot atrapar més del doble del carboni que els boscos tropicals i temperats del món. D’aquesta forma, les praderes contribueixen a la mitigació dels efectes de l’escalfament global. Així que imagina la importància de la seua conservació, de la que després parlarem.

A més, les praderes de posidònia estan considerades “Punts calents” de biodiversitat, amb una importància ecològica similar a la dels esculls de corals o els manglars. Aquestes formacions vegetals serveixen com a hàbitat permanent, zona de cria, alimentació i refugi a més de 1000 espècies de fauna i més de 400 espècies vegetals. Entre la diversitat associada a aquestes praderes trobem diverses espècies de peixos, algues, bivalves, equinoderms, cnidaris o gasteròpodes.

Tot i paréixer exagerat, la posidònia és considerada pel món científic com a l’ésser viu més longeu del món, amb edats que arriben fins els 100.000 anys! I és que el seu extens rizoma té la capacitat de crear clons d’un mateix individu molt llunyans els uns dels altres, alguns d’ells separats per distàncies de més de 15 quilòmetres.

Els valors culturals associats a la posidònia

La posidònia ha sigut tradicionalment coneguda com a “herba de Neptú”, i al llarg de la història ha tingut diversos usos. Per exemple, hi ha evidències de que fa uns 100.000 anys s’utilitzava la seua fullaraca a mode de matalàs per dormir, i a l’Egipte les boles de Neptú eren usades per al farratge de sandàlies. Altres usos que ha tingut la planta històricament i que encara poden donar-se han sigut: per a reomplir coixins, per  produir  pasta de paper, aplicacions en la construcció (perquè les fulles són recalcitrants i actuen com a aïllants), usos agropecuaris, combustible per a fogueres o inclús com a remei medicinal, donat que conté substàncies fungicides, bactericides i antivirals.

Quines amenaces pateix la planta

Malauradament, aquest tresor marí es troba amenaçat a causa de diferents factors. La pesca d’arrossegament i els dragats dels fons marins són dos de les amenaces que més efectes negatius originen sobre les praderes, disminuint notablement la seua densitat i cobertura i fragmentant la seua extensió.

La modificació de la línia de costa suposa altra seriosa amenaça, donat que la construcció d’infraestructures turístiques, urbanes o industrials al litoral (ports, passejos marítims, hotels, platges artificials, etc.) desencadenen la desaparició directa de les praderes per la destrucció del fons marí, o el seu deteriorament sever per la modificació de les condicions ambientals idònies per al creixement i supervivència de la planta.

En aquest sentit, un dels problemes és l’augment de la terbolesa i la salinitat de les aigües. El medi marí és receptor de tota mena de contaminants, vessaments i activitats (com per exemple el fondeig de les embarcacions o l’aqüicultura) que tenen com  a conseqüència l’augment de la suspensió de sediments marins, fluvials o d’altre tipus, que redueixen la transparència de l’aigua i afecten negativament a les praderes.  

Així mateix, la contaminació marina provoca efectes devastadors sobre les praderes. Aquesta planta és considerada un bioindicador de la qualitat de les aigües, i com és tan sensible el vessament d’aigües residuals o residus industrials, entre altres, fan perillar la seua supervivència, provocant la reducció de les praderes al litoral. No obstant, mesures com la construcció i millora de les instal·lacions de plantes depuradores d’aigües residuals i la implantació de sistemes de control de qualitat han aconseguit estabilitzar la reducció de l’espècie.

Per últim, la presència de l’alga Caulerpa racemosa també fa perillar la supervivència de la posidònia; en concret la varietat cylindracea, una espècie invasora originària del sud-oest d’Austràlia que té potencial per a fer-la desaparéixer i reduir considerablement la biodiversitat marina una volta envaeix l’ecosistema. És tan perillosa perquè conté toxines que impedeixen que la fauna puga consumir-les, de forma que no té depredadors naturals que regulen el seu creixement i expansió.

Com protegir la posidònia?

Com podràs imaginar l’anterior llistat d’amenaces és molt preocupant, donat que el creixement de la posidònia és molt lent i no sempre pot recuperar-se dels impactes negatius que l’afecten. En aquest context, i per la seua importància en la biodiversitat del medi marí mediterrani, la posidònia està catalogada per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres i s’inclou dins del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial en la Mediterrània.  A més a més, per a garantir la seua protecció, la posidònia es troba inclosa com a hàbitat prioritari en la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea.

Per a garantir la protecció de la posidònia front als impactes de la pesca d’arrossegament, el Reglament de Pesca de la Unió Europea per a la Mediterrània prohibeix expressament aquesta tècnica sobre les praderes d’angiospermes marines, i a mode d’actuació directa, durant els anys 1980 i 1990 es van instal·lar esculls artificials anti-arrossegament que impossibilitaven l’acció erosiva de les xarxes de pesca sobre els fons marins.

Actualment, estan desenvolupant-se gran quantitat d’activitats divulgatives i didàctiques entorn a la posidònia, com ara el projecte Life Posidonia Andalucía, el Festival de la Posidònia i la ruta de la Posidonia en Formentera o el manual de seguiment de praderes del IEO (Institut Espanyol d’Oceanografia) dirigit al bussejador voluntari.

Destaquem també POSIMED, una plataforma de participació ciutadana creada amb l’objectiu de coordinar les xarxes de seguiment de les praderes de posidònia de l’Estat Espanyol, comunicar els avanços amb bussejadors voluntaris que participen, i comunicar els resultats a la població, afavorint la difusió de coneixement i involucrant a la societat en la conservació marina.

On trobaré posidònia?

Si et preguntes on pots trobar praderes de posidònia, al litoral valencià n’hi ha distribuïdes en totes les províncies. Tot i que a Alacant la seua presència destaca considerablement, podent trobar-ne en la pràctica totalitat de municipis costaners alacantins llevat de Guardamar del Segura, on la influència de la desembocadura del Segura no permet la proliferació de la planta. Entre les zones més remarcables estan la zona Santa Pola-Altea, i especialment la pradera que s’estén entre el Cabo Huertas i l’Illa de Tabarca, que va resultar ser la Primera Reserva Marina declarada a l’Estat Espanyol.

A València, la posidònia és més escassa, però pot trobar-se igualment a zones com el Cap de Cullera (entre Oliva i Tavernes de la Valldigna) i a algunes zones de Sagunt com la Pobla de Farnals o Canet d’en Berenguer. A la província de Castelló hi ha praderes localitzades entre Alcossebre i Orpesa amb un bon estat de conservació. Ara que ja saps com és, que fa i on trobar-la, t’animes a fer-li una visita el proper estiu?