Has sentit parlar del Gran Canal de Nicaragua?
Un nou Canal Transoceànic a Centreamèrica, tres vegades més llarg que el de Panamà, amenaça la gran biodiversitat que caracteritza el territori nicaragüenc. Un gran impacte mediambiental i social, interessos econòmics i poca transparència, caracteritzen a aquesta obra faraònica que ens relata la biòloga Tania Company.
Rodejada de secretisme, la major obra d’infraestructura mai construïda es prepara. A càrrec de la multinacional xinesa HKND, el Gran Canal de Nicaragua pretén dividir el país en dos, amenaçant la sobirania nacional, violant múltiples drets humans i posant en perill 193 mil hectàrees de boscos diversos. Entre els apressats passos dels enginyers xinesos una pregunta ressona a la selva… ¿Per què un altre Canal?
Els detalls d’aquesta obra faraònica
Aprovat el 7 de juny de 2013 per l’ Assemblea Nacional, el Canal de Nicaragua connectaria l’oceà Atlàntic amb el Pacífic permitent el pas d’embarcacions fins a 400 000 tones i 30 metres de calat. La ruta prevista cobriria un àrea de 270 Km2, des de el Port de Punta Àguila (Mar Carib) fins al Port de Brito (Oceà Pacífic) passant pel Llac Cocibolca.
Aquest monstruós projecte de 50 mil milions de dòlars està a càrrec d’una única multinacional xinesa, HKND Group, que ha obtingut una concessió del canal de 50 anys prorrogables per altres 50. Però això no es tot, la “Llei Especial per al Desenvolupament d’Infraestructura i Transport Nicaragüenc contingent al Canal, Àrea de Lliure Comerç e Infraestructures Associades”, dóna a aquesta mateixa empresa la construcció d’un oleoducte, de dos ports d’aigües profundes, de dos àrees de lliure comerç i d’un aeroport internacional a cada una d’aquestes àrees. Sense parlar de que aquesta Llei sotmet a les forces de seguretat a la protecció de l’inversionista.
El president de Nicaragua, Daniel Ortega (esquerra) donant la mà de Wang Jing, director general de l’empresa xinesa HKND, durant l’acord marc per a la construcció del Gran Canal *nteroceànic en Managua, el 14 de junio, 2013. Imatge: Inti Ocon (AFP ). Getty Images
Davant el desconsol d’una gran part de la població i de certes organitzacions internacionals, las excavacions estàn previstes per a finals de 2016 i les expropiacions ja han començat. Quin serà el destí d’aquest canal que es pretén tres voltes més gran que el Canal de Panamà?
Un vertader desastre ecològic…
Aquesta obra multimilionària va a comportar la major privatització de recursos naturals mai coneguda a l’història de Nicaragua. No sols destruirà 193 mil hectàrees de boscos als que es troben tres Reserves de la Biosfera (Bosawas, Indio Maíz i Cerro silva) i un lloc RAMSAR (Aiguamolls de San Miguelito) sinó que tallarà, literalment en dos, el Corredor Biològic Mesoamericà.
Ruta definitiva del Canal Interoceànic. Imatge: Nature-Conservation
Cocibolca, el Gran Lago de Nicaragua, con 10 m de profunditat màxima. El Canal necessitaria 24 m, la qual cosa implicaria dragar el llac per a fer els ajustos pertinents. Imatge: www.espitours.com
Indiscutiblement, el més afectat serà el Llac Cocibolca, la major reserva d’aigua dolça de Centreamericà que a més a més cobreix les necessitats d’aigua potable de més de 200 000 persones, vora les seus aigües contaminades i salinitzades encara que la norma 840 de la Llei General d’Aigües Nacionals estableix que “deurà considerar-se com reserva nacional d’aigua potable, sent del més elevat interès i prioritat nacional per a la seguretat nacional”. Què dir de la construcció d’un llac artificial de 395 km2, el llac Atlanta.
Malgrat tot açò, la consultora Environmental Resources Management (ERM), encarregada de realitzar l’Avaluació de l’Impacte Ambiental i Social (EIAS) es molt positiva i descriu la construcció del canal como segura i factible. Veredicte que no comparteixen els 11 científics independents encarregats de revisar la EIAS i que l’han caracteritzada ‘d’insuficient’, ‘equívoca’ i ‘plena de falles significatives’.
Reserva de la Biosfera de Rio San Juan. Imatge: Tania Company
Front a tot eixe risc, no es d’estranyar que HKND s’haja assegurat d’incloure una clàusula al contracte on l’Estat renuncia a demandar als inversionistes en tribunals nacionals e internacionals per qualsevol dany causat a l’ambient durant l’estudi, construcció i operació del projecte.
…i sociocultural
I es que aquest gran projecto no sols comporta inconvenients ambientals, aquestes vastes terres no estàn únicament poblades per una biodiversitat exuberant. Els pobles indígenes i afrodescendents, els quals posseeixen la titularitat de les seues terres comunals (segons les Lleis 28 i 445) no han estat consultats, violant-se els seus drets territorials, de participació i d’autodeterminació.
Vivienda tradicional de los indígenas Rama. Imagen: Tania Company
Xiquets Rama. Imatge: Tania Company
A més a més, el canal afectarà a 373 000 camperols que juntament amb aquests seràn expropiats i reubicats, sense ninguna garantia, de las terres que donen a menjar tots els dies a la seua família. Si bé la Comissió del Canal presenta aquesta gran obra com el ‘remei contra la pobresa’ els afectats per les expropiacions reclamen el seu dret a no ser traslladats a una terra que no els pertany i despullats dels seus recursos de subsistència i tradicions. Una de las comunitats afectades directament es Bankukuk Taik, l’últim lloc del món on es parla la llengua Rama.
¿Por què tanta desinformació?
Ple de contradiccions, el projecte del canal es va aprovar a un procés anòmal i accelerat de sols 8 dies, durant els quals no es va realitzar ninguna consulta pública. Encara avui, qualsevol intent de mobilització ciutadana es truncat amb processos administratius irregulars i agressió policial.
Encara que el més inquietant es el silenci de les grans organitzacions conservacionistes i dels mitjans de comunicació internacionals, ja que segurament vostè tampoc havia escoltat parlar del Gran Canal de Nicaragua.
