A la recerca de la biodiversitat en el Parc Natural del Montgó

Un any més per primavera, se celebra la Setmana de la Biodiversitat, activitat que ja va per la seua 13ª edició i que enguany va tindre lloc del 22 al 24 de maig de 2018 en Dénia. Una iniciativa emmarcada al projecte del Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV), que gestiona la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

Què és la Setmana de la Biodiversitat?

Es tracta d’una activitat pionera en l’àmbit nacional, pel que fa a aquests tipus d’esdeveniments, que té per objectiu l’estudi de la riquesa d’espècies silvestres d’una zona determinada del nostre territori mitjançant la col·laboració d’investigadors de disciplines relacionades amb la natura. Una setmana d’intens treball en el camp que permet adquirir nous coneixements sobre la biodiversitat en la Comunitat Valenciana, i que reuneix experts en el seu estudi per prospectar i anotar en quatre dies tots els éssers vius d’una zona concreta.

L’edició d’enguany ha tingut lloc al municipi de Dénia i els seus voltants, i, com tots els anys, ha comptat amb la participació de diferents representants del Jardí Botànic de la Universitat de València. Els botànics Gonzalo Mateo, Javier Fabado, Carles Fabregat i, jo mateix, Jesús Riera, vam participar al llarg de quatre dies en la prospecció i estudi del territori assignat, on vam compartir les jornades de camp amb investigadors d’altres universitats valencianes, instituts d’investigació i personal de la mateixa Conselleria.

Parc Natural del Montgó, Dénia (Alacant).

Golf de València des del Parc Natural del Montgó, Dénia (Alacant).  / Jesús Riera 

Com es treballa?

Cada grup de persones d’una determinada especialitat es reparteix el territori a estudiar. La unitat de treball és la quadrícula UTM d’un quilòmetre de costat, ja que és la que s’utilitza el BDBCV i en una gran part dels estudis d’aquest tipus. Així, una vegada triades les quadrícules, el que queda és visitar la major part dels ambients presents i anotar totes les espècies que es vegen.

D’esquerra a dreta, Javier Fabado i Jesús Riera, botànics del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Al mateix temps, també s’aprofita per a recol·lectar espècimens d’interès que es conservaran a les diferents col·leccions científiques de les institucions participants. Com a referència, cal esmentar que només per a espècies de flora es recullen, de mitjana, 9.000 registres nous i 500 espècies que no havien estat citades al territori estudiat. Entenem com a registre a la localització d’una determinada planta a una determinada quadrícula.

Fenoll marí (Crithmum maritimum) al Parc Natural del Montgó, Dénia (Alacant).

Què s’aconsegueix?

Amb aquests treballs s’enriqueix el BDBCV, que a hores d’ara és la plataforma més gran de recopilació de dades d’accés lliure a través d’Internet sobre la distribució geogràfica de les espècies silvestres de la Comunitat Valenciana.

Al llarg de les 13 edicions que s’han organitzat, la primera va tindre lloc a Énguera l’any 2006, sempre s’han triat zones amb poques dades pel que fa a la biodiversitat i repartides al llarg de tot el territori valencià. Així, se n’han fet tres a les comarques de Castelló, cinc a les de València i quatre en les alacantines.

Com a resultat de les campanyes de les diferents setmanes de la biodiversitat, sempre hi ha alguna troballa nova d’alguna espècie de flora o fauna, o s’amplia l’àrea de distribució d’alguna espècie d’interès. Una de les troballes de flora més interessants es va donar fa tres anys a la setmana de la biodiversitat organitzada a Cinctorres, a la comarca d’Els Ports (Castelló).

Llunària (Botrychium lunaria). / flora.biologiasur.org

I és que es va retrobar una espècie de falaguera, la llunària (Botrychium lunaria), de la que no es tenia cap referència des dels anys 80, quan Josep Vigo, catedràtic de botànica de la UB, la va trobar a les pendents orientals del Penyagolosa, on s’ha buscat els últims anys de manera infructuosa.

Així mateix, es va citar a 1989 al límit entre la Iglesuela del Cid (Teruel) i el Portell de Morella (Castelló), just al límit administratiu entre ambdós municipis. Posteriorment es va retrobar aquesta població, però només a la província de Teruel, a la cuneta d’una carretera que ha estat ampliada posteriorment, posant, possiblement, fi a la citada població. És per això que aquest registre és tan important, ja que es considerava a aquesta falaguera desapareguda en terres valencianes.

L’herba santa (Carduncellus dianius) del Montgó al Parc Natural del Montgó, Dénia (Alacant) / laliniadewallace.blogspot.com

Per altra banda, en l’edició d’enguany, tot i incloure una zona bastant coneguda com és el Parc Natural del Montgó, s’ha ampliat l’àrea de distribució coneguda d’una espècie de flora catalogada com a vulnerable, l’herba santa del Montgó (Carduncellus dianius).

Aquesta espècie, també coneguda com a card marià, té la seua àrea de distribució limitada a unes poques localitats conegudes de les serres litorals del nord de les comarques alacantines i de l’illa d’Eivissa. Tot i tindre poblacions amb un nombre abundant d’exemplars, el fet de créixer en unes poques localitats el fa vulnerable a possibles amenaces. Per tant, la localització d’una nova població, com és el nostre cas, suposa una bona notícia de cara a garantir el bon estat de conservació de l’espècie.

Entrevista a Jesús Riera al programa especial de Samarucdigital À Punt Ràdio per la XIII Setmana de la Biodiversitat (podscat del programa complet) ./ www.samarucdigital.com

Però tot no ha estat únicament treball de camp. Aquests encontres faciliten el contacte entre investigadors i l’intercanvi d’experiències que permeten avançar en el coneixement de la biodiversitat natural de la Comunitat Valenciana. A més, amb la cobertura que van fer diferents mitjans de comunicació, sobretot de ràdio i televisió, així com l’organització de diferents activitats paral·leles, per als participants i per al públic general, com ara conferències, exposicions, tallers, i activitats també per als més menuts, es va aconseguir també una tasca tan important com és la d’acostar a la ciutadania el coneixement de la biodiversitat i la seua necessària conservació.