Descomponent la diversitat forestal
Nàixer, créixer, reproduir-se i morir. Si preguntàrem a qualsevol persona què és el que defineix a un ésser viu, segurament ens respondria amb aquest gran dogma de la biologia. I la veritat és que no caminaria errat. No obstant això, aquesta afirmació que des de tan xicotets ens han inculcat, només se centra en el que l'organisme fa durant la seua vida, però què hi ha més enllà de la mort? Què ocorre quan un arbre mor?
Doncs que efectivament, ha mort. Si algun tenia esperances que aquest post parlara sobre algun efecte paranormal o sobre el sentit i significat de la vida, tem que es trobarà una mica decebut. I és que la fi d’una vida és el principi de moltes altres, i encara que aquesta afirmació també semble una obvietat, sabem realment el que ocorre darrere de la mort d’un arbre en un ecosistema forestal?
La descomposició de la fusta
Quan un arbre cau i mor enmig del bosc (sí, encara que no hi haja ningú per a escoltar-lo fa un soroll eixordador), tan sols ha complit amb una part del seu paper ecològic. La fusta morta és un component estructural i funcional essencial dels ecosistemes forestals, que participa en múltiples processos ecològics. La descomposició de la fusta és fonamental per al reciclatge dels nutrients i la seua reincorporació al sòl. A més, la fusta actua com a magatzem de carboni, retenint el CO2 atmosfèric fixat durant la seua vida, forma part de l’estructura del sòl retenint aigua i participant en el cicle hidrogeològic, afavoreix la regeneració vegetal servint com a planter per a altres espècies vegetals i és hàbitat per a multitud d’organismes.
Arbre mort caigut en meitat d’un bosc. / Li Jiangang – Unsplah
Com veiem, les implicacions ecològiques de la fusta morta són moltes i molt importants, però quins factors determinen el procés de la descomposició? En primer lloc, i encara que resulte el més obvi, el tipus de fusta, és a dir, l’espècie arbòria. No és el mateix descompondre una fusta de faig o d’àlber que una fusta més dura i resistent amb una major densitat com la del roure que pot tardar fins a 25 anys a descompondre’s. A més, la climatologia és essencial. Com més tropical siga el clima abans actuaran els agents descomponedors. Per contra, en climes temperats i boreals, el fred alentirà l’activitat dels organismes dilatant en el temps la descomposició.
Les restes de fusta en terra poden constituir un hàbitat per a diferents organismes. / Joel Van Schonhoen – Unsplash
Referent a això, els organismes són, sens dubte, el factor més important en la descomposició de la fusta. Els fongs i els bacteris són els descomponedors principals, capaços de mineralitzar els nutrients, transformant els compostos orgànics complexos de la fusta com la cel·lulosa, hemicel·lulosa o lignina en compostos inorgànics més simples com el nitrogen, fòsfor o carboni. Aquests, amb el temps, retornaran al sòl tornant a formar part dels seus cicles biogeoquímics facilitant d’aquesta manera que altres éssers vius els aprofiten.
La resta dels organismes, principalment insectes, com a escarabats, mosques, tèrmits o panderoles, aràcnids com àcars o pseudoescorpions o altres grups com els colémbolos, centpeus o cucs, també són essencials per a la descomposició, però en aquest cas actuant a major escala ajudant mitjançant l’acció mecànica a fragmentar la fusta. A més, les galeries que aquests animals generen en la fusta permeten el flux d’aire carregat d’espores o bacteris. És més, en alguns casos, com en els escarabats ambrosia (Scolytinae), ells mateixos porten en estructures especialitzades per a això espores de fongs descomponedors. D’aquesta manera els escarabats es beneficiaran del treball de descomposició dels fongs, mentre que els fongs aprofiten aquest transport gratuït per a dispersar-se al llarg del bosc.
Colonitzacions microbianes i animals
D’altra banda, la grandària i la disposició de la fusta respecte al sòl també condicionen el ràpid que una fusta es descompondrà. És obvi que a major grandària de la resta llenyosa, més temps necessitarà per a descompondre’s però, no obstant això, troncs més grans poden albergar diferent fauna i fins i tot actuar com a planters d’altres espècies vegetals, la qual cosa pot ajudar a accelerar la descomposició. A pesar que existeixen organismes adaptats a diferents diàmetres, un gran insecte com el cérvol volant no podrà colonitzar un tronc xicotet, mentre que xicotets escarabats com els latrídidos sí podran instal·lar-se en majors restes. A més, la posició de la fusta també és important, ja que quanta més superfície hi haja en contacte amb el sòl o exposada a les pluges i a la humitat, més fàcil serà la colonització. El sòl és font de fongs i bacteris i per tant un major contacte implica majors i més abundants colonitzacions microbianes i animals.
Galeries produïdes en la fusta per l’escarabat Scolytus multistriatus. / Flickr
La fusta és vida mentre els arbres verds llueixen les seues fulles al sol, però també ho és després de la mort proporcionant aliment i recer a altres éssers que aprofiten el que l’ecosistema els proporciona. Nosaltres no podem ser aliens a aquests cicles i per tant la gestió que dels boscos realitzem ha de tindre en compte la infinitat de processos que un tros de fusta morta oculta. Per a poder conservar la diversitat forestal és necessària una gestió sostenible, on poder extraure llenya, podar arbres o aclarir el terreny per al bestiar, sense perjudicar la immensa vida que succeeix després de la caiguda d’un arbre. Es probable que el sentit de la vida no siga un altre que experimentar el que els ecosistemes tenen, comparteixen i prenen de nosaltres. La nostra responsabilitat com a éssers vius suposa que formem part d’aquest cicle infinit que és la vida i la mort, conceptes, tan contraris i complementaris al mateix temps que defineixen la nostra existència com les dels altres éssers vius que habiten i comparteixen aquest planeta.
