Defensors dels drets ambientals (I)
Injustícies socials, il·legalitat, assassinats i desforestació són alguns dels flagells del món indígena. Antonio Pla posa en evidència l'augment de les pressions sobre els pobles més desfavorits. Com ha evolucionat aquest model de conflicte ambiental? Tenen drets les comunitats indígenes sobre el territori i els seus recursos?
Atemptats contra la vida dels defensors del medi ambient i la terra i vulneració dels drets ambientals i humans; són els símptomes de la desregulació ambiental relacionada amb l’explotació de recursos naturals en les terres indígenes.
Donant suport Reformes de Tinença, Política i Mercat Forestal
Les estadístiques revelen un augment en la magnitud, intensitat i àmbit dels conflictes ambientals i en particular aquells on es genera un escenari d’extrema violència sobre les comunitats indígenes. En aquest sentit, l’assassinat dels defensors de la terra i el medi ambient el passat 2015 ha superat totes les sèries històriques conegudes, un total de 185 persones han estat assassinades per defensar des de la legalitat l’accés i ús dels recursos naturals. Els conflictes ambientals augmenten i es globalitzen sobretot aquells que afecten les comunitats indígenes i que com a col·lectiu social són les principals víctimes d’aquesta desigual crisi humanitària i ambiental en tot el planeta, que acaba deteriorant els drets humans i ambientals.
Els conflictes ambientals i territorials que tenen com a protagonistes les comunitats indígenes provoquen l’empobriment dels estats, intensifiquen la seva marginalitat així com el dany ambiental i econòmic perpetu que suposen aquestes activitats productives no planificades i fraudulenta, en què es desatén, per part de empreses i estats, les recomanacions internacionals així com en la gran majoria de casos les legislacions nacionals.
L’Atles Global de Justícia Ambiental
L’Atles Global de Justícia Ambiental dins el marc de projecte europeu EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade) recull en aquest any 2016 un total de 1750 conflictes i confirma un augment progressiu de la conflictivitat ambiental entre els estats, pobles indígenes i empreses a tot i els grans avenços normatius i legislatius en tot el planeta durant aquesta última dècada.
L’informe internacional de Global Witness revela com, durant 2014 van ser assassinats 116 defensors de la terra i del medi ambient en 17 països, sent la gran majoria de les víctimes membres de comunitats indígenes en regions del Brasil, Colòmbia, Filipines, Hondures, Mèxic, Perú , Guatemala, RDC Congo i Tailàndia. Entre aquests set països sumen 913 homicidis d’activistes mediambientals dels 1.024 que es van cometre a tot el món durant el període 2002-2014.
Les dades recollides durant 2015 (185 assassinats) confirmen un augment dels atemptats de l’59% respecte a 2014. Tant és així que Hondures, després del cop d’estat de 2009, s’ha convertit en un dels principals pols del món on fer negocis fraudulents en matèria de recursos naturals (actualment el 30% del territori es dedica a l’extracció de minerals).
Bosc a Hondures
Per al cas d’Hondures, les estadístiques recullen durant el període 2010-2015 un total de 109 assassinats de defensors del medi ambient. Un país de petita extensió (112.492 km²) que competeix en nivells de conflictivitat ambiental amb Brasil (8,5 milions de km²), on en el mateix període s’han documentat 207 assassinats de líders ambientals.
Berta Cáceres y más una historias segadas
La ambientalista i Premi Ambiental Goldman 2015 ha estat assassinada el 2016 el que confirma els escenaris extrems de conflictivitat i violència que pateix Hondures associats a l’explotació de recursos naturals. La sentència judicial publicada el passat mes de maig recull com el gerent de l’empresa Desenvolupaments Energètics S.A. (DESA) va contractar els serveis d’un membre de les Forces Armades d’Hondures per planificar l’assassinat de la defensora del medi ambient Berta Càceres, principal obstacle en els seus plans d’explotació de recursos.
Berta Caceres acceptance speech, 2015 Goldman Prize ceremony
D’altra banda, Clodio de Aquileu Rodrigues de Souza, va ser assassinat el passat mes de juny per terratinents brasilers a la regió a Mato Grosso. Recordem també l’assassinat de l’assessor ambiental i biòleg espanyol Gonzalo Alonso Hernández al parc natural Cunhambebe (Brasil, 2013) on treballava per l’ONG Institut Terra.
Aquesta llista es pot fer interminable i molt possiblement les dades desconegudes superen aquells ben documentats i dels quals es té constància. Assessors, tècnics, periodistes i científics no escapen d’aquests crims que tenen per objecte últim silenciar les irregularitats en matèria d’explotació de recursos naturals.
Les estadístiques de 2015 evidencien que el 40% (67 víctimes) dels assassinats pertanyien a membres de grups indígenes, els qui són protagonistes de tota la cruesa d’aquest model de conflicte especialment generat per sectors fusters, mineria, agroindústria, projectes hidroelèctrics, així com els litigis per la propietat de la terra. Aquest escenari suposa, a curt termini, una desregularització de la legislació ambiental, basada en el seu no compliment (tutela dels estats) i d’altra banda la fragilitat dels drets humans i ambientals enfront de l’explotació dels recursos naturals i els seus beneficis econòmics.
Els escenaris del conflicte en augment i les seues causes
La principal causa de l’augment d’assassinats i atemptats sobre els defensors del medi ambient i la terra és la baixa taxa de resolució d’aquests crims, que amb prou feines arriba a un 1%. D’altra banda, l’anonimat que generen les terres profundes s’han convertit en l’escenari idoni per a les matances en comunitats indígenes, com les ocorregudes durant 2008 amb 15 assassinats a l’Amazònia equatoriana.
Etnia waorani. Imagen de wikipedia
2003 va acabar amb un total de 26 membres assassinats de l’ètnia waorani, o els registrats a la regió de Mato Grosso del Sud (Brasil), àrea fronterera amb Paraguai i Bolívia on van ser assassinats 279 indígenes en poc menys de deu anys, coincidint amb el ascens del preu de mercat de matèries primeres o l’èxode de 3000 membres del poble Lumand a la regió de Mindanao (Filipines).
Finalment, per saber el paper director de les empreses i molts governs en aquest entramat potser sigui millor caracteritzar per part del lector a la secció de corrupció política i delictes econòmics de qualsevol diari. L’informe presentat durant 2016 entre la INPERPOL (Organització Internacional de Policia Criminal) i PNUMA (Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient) evidencia com els beneficis econòmics de les activitats fraudulentes en matèria ambiental han augmentat un 26% respecte a 2014, que suposa un total de 258 milions de dòlars, molt per sobre dels beneficis del tràfic d’armes al planeta.
Concessions i activitats productives il·legals en territori indígena
De fons en aquest escenari de conflicte ambiental apareix l’explotació dels recursos naturals i en la gran majoria de casos, la naturalesa fraudulenta de les concessions realitzades a empreses privades pels governs, que no compleixen amb la pròpia legislació nacional, (quan aquesta existeix ) o amb els interessos dels habitants dels territoris que ostenten drets sobre elles.
Ètnia Yanomami de l’Estat Amazones, Veneçuela en l’alt orinoco. Imatge ed Wikipedia
D’altra banda, ens trobem amb activitats completament il·legals que no són objecte de licitació, com la que sol resultar de la nova febre de l’or deslligada a Llatinoamèrica on les activitats extractives són responsables d’una extensa contaminació per mercuri en rius, que acaba per incorporar-se a la cadena tròfica. Aquest és el cas del 90% dels habitants originaris de les comunitats Yanomami (Brasil) afectats per altes dosis de mercuri en l’organisme, de la mateixa manera registrat en l’ètnia nahua al Perú.
En aquest mateix sentit els nous repunts en la desforestació amazònica es deu a activitats il·legals fundades en usos improcedents del sòl per al qual va ser concedida l’autorització d’activitat (Institut Mediambiental d’Estocolm, SEI) que juntament amb els campaments de miners i fusters impossibilita tota política de conservació de recursos naturals, alhora que són responsables de nombrosos crims i atemptats a poblats indígenes.
Tan sols a la regió amazònica la tala il·legal, la mineria i els projectes agrícoles posen en perill les reserves de carboni en territoris indígenes i àrees protegides (eL 55% del total de tota la regió amazònica, quantitat més gran que la dels boscos tropicals en Indonèsia i la República Democràtica del Congo). Aquestes reserves de carboni són crucials per a l’estabilitat climàtica tal com la coneixem en l’actualitat, de la mateixa manera que per al funcionament dels ecosistemes locals i la continuïtat dels serveis ecosistèmics (Conferència sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, COP21).
Les activitats pròpies de l’explotació de recursos habitualment provoquen la invasió dels territoris indígenes manifestant-se com processos de contaminació i deteriorament sobre els seus recursos propers per a la supervivència. Totes aquestes alteracions de l’hàbitat generalitzades afecten directament al desenvolupament de malalties sobre la comunitat, manifestant-se de forma negativa en tots els seus indicadors de salut (Grup de Treball Internacional sobre Assumptes Indígenes).
D’aquestes tensions associades al territori indígena sorgeix la violència sobre aquestes comunitats extraordinàriament fràgils que els aboca a la pèrdua d’identitat, organització social i lesió de drets humans. Aspectes que no qüestionem en altres regions del món però que seguiré reivindicant en el proper article.
Signatura Espores
