Agrons que planten lliris

Esta organització ecologista, fundada en 1987, va decidir adoptar l’Iris pseudacorus com a emblema en la seua lluita per a protegir els aiguamolls valencians. Des d’aleshores els voluntaris d’Acció Ecologista-Agró no han parat de defendre i embellir marjals amb esta espècie perenne de la família Iridaceae. A continuació et contem com.

La Marjal d’Almenara

En 1995 Acció Ecologista-Agró va iniciar una campanya per a salvar esta zona humida, que en aquell moment es trobava amenaçada per la sobreexplotació agrícola que patien els seus aqüífers i l’ombra de l’especulació urbanística. Dos dècades després, gràcies al treball d’estos ecologistes, la Marjal d’Almenara forma part del Catàleg de Zones humides de la Comunitat Valenciana i de la Xarxa Natura 2000, a l’estar protegida per la Unió Europea com LIC (Lloc d’Interés Comunitari) i com ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). I a més a més, en l’actualitat, també aspira a ingressar en la llista Ramsar, on es troben els aiguamolls més importants del Planeta.

Casa Penya. Marjal d’Almenara 

Els Iris pseudacorus, que pràcticament havien desaparegut d’esta marjal, s’estenen ara pels seus canals, séquies i llacunes. Durant més de vint anys, Acció Ecologista-Agró, cada vegada que ha aconseguit salvar un dels llocs estratègics d’esta zona humida, ha plantat en ells lliris grocs, com el soldat que clava la seua bandera quan conquerix un territori. La primera gran victòria ecologista va ser l’adquisició i restauració de l’Ullal dels Estanys Almenara, també conegut com l’Ullal de Cavanilles. Des d’este ullal s’han traslocat després els Iris pseudacorus a la resta de l’aiguamoll. Per exemple, al centre d’educació i voluntariat ambiental de la Casa Penya, l’Ullal de Quartons o la microreserva de flora de les Torberes d’Almardà.

Recentment, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sagunt, s’han plantat 1.000 lliris grocs en un dels camins de la Finca de Penya, una reserva de fauna silvestre que està sota la custòdia del territori d’Acció Ecologista-Agró. Esta “infraestructura” es va inaugurar al febrer, amb motiu del Dia Mundial de les Zones humides, en un acte oficial que va comptar amb la presència de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i Elena Cebrián, Consellera de Medi Ambient. Enguany, l’Avinguda dels 1.000 lliris encara no ha aconseguit el seu màxim esplendor, però en 2017 competirà en bellesa amb els filtres verds del Tancat de la Pipa.

El Tancat de la Pipa

Ubicada en el cor del Parc Natural de l’Albufera de València trobem esta àrea de reserva, propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) però gestionada, a través de diferents acords de custòdia del territori, per Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife. El Tancat de la Pipa es va obrir al públic en 2009 i destaca per ser la primera de les tres zones humides artificials que existixen en el parc natural i on es desenvolupa actualment el LIFE+Albufera.

Tancat de la Pipa

Les zones humides artificials són depuradores naturals. Es tracta d’espais, en este cas tancats (nom que reben els camps d’arròs de la zona baixa de l’Albufera), que han sigut restaurats mediambientalment i que han recuperat artificialment la seua condició d’aiguamoll. Tenen una doble funció ecològica. Servixen com a àrea de reserva per a la fauna silvestre del parc natural. Per exemple, per a espècies amenaçades com la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) i la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i per a aus associades a hàbitats amb bona qualitat de l’aigua. A més a més també servixen per a depurar les eutrofitzades i verdes aigües de l’Albufera.

La ferramenta que utilitza Acció Ecologista-Agró en el Tancat de la Pipa per a millorar la qualitat de l’aigua és la vegetació autòctona de la marjal. Per això, les zones humides artificials també són conegudes com a filtres verds. I entre totes estes plantes destaca l’Iris pseudacorus. A la primavera, pràcticament la totalitat de les 40 hectàrees de superfície del Tancat de la Pipa es tinyen de groc i ens regalen un espectacle únic.

La Marjal dels Moros

Probablement este aiguamoll siga el més accessible del País Valencià per a passejar, anar amb bicicleta, observar aus, delectar-se amb la floració del lliri groc i, en definitiva, gaudir de la natura. No obstant, no totes les visites a la Marjal dels Moros tenen un final feliç. El motiu? La quantitat de fem que s’acumula al final de l’itinerari circular d’esta zona humida. Concretament en la Séquia de Moncada, que en ocasions més que una séquia sembla un abocador flotant.

Voluntaris en campanya de neteja. Marjal dels Moros

Per a fer front a esta problemàtica, Acció Ecologista-Agró ja ha plantejat en nombroses ocasions una sèrie de mesures concretes (com col·locar una barrera flotant en la séquia) a les administracions i entitats implicades en la gestió de l’aiguamoll. Però, estes propostes no s’apliquen i els residus no paren d’acumular-se en la marjal. Per este motiu, com a mínim una vegada a l’any, Acció Ecologista-Agró convoca un voluntariat per a retirar el fem i en el seu lloc plantar lliris.

Es tracta d’una actuació simbòlica, que perseguix dos objectius: conscienciar a la ciutadania sobre la problemàtica dels residus i denunciar la passivitat de les administracions. Els lliris grocs que cada primavera florixen en la Marjal dels Moros, entre bosses de plàstic, botelles, llandes de refrescos i envasos fitosanitaris, ens recorden que encara queda molt de treball per fer per a poder afirmar que vivim en harmonia amb la natura.

Lliri groc (Iris pseudacorus) 

Tanmateix, en Acció Ecologista-Agró som optimistes. I creiem que eixe moment arribarà. Per això, continuem plantant lliris i treballant, pam a pam i dia a dia, en defensa del territori. En pròxims articles, vos parlarem de la resta de projectes que impulsem per a protegir i conservar la natura, ja siga en les zones humides o en les muntanyes, els rius o les platges del País Valencià. Esperem que estes iniciatives et resulten interessants i que molt prompte tu també sigues una agró que planta lliris.

Agrons que podem observar al País Valencià: agró blau (Ardea cinerea), agró roig (Ardea cinerea), agró blanc (Egretta alba) i agró dels esculls (Egretta garzetta gularis).

ENTRA EN ACCIÓ AMB ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ!
Associació ecologista valenciana que des de 1987 treballa pam a pam i dia a dia en l’estudi, la defensa i la conservació de la natura. Declarada entitat d’utilitat pública en 2015 per la seua lluita, independència i transparència en la protecció del territori.

Pàgina web: www.accioecologista-agro.org/
Facebook: www.facebook.com/aeagro/
Twitter: twitter.com/AEAgro