Celebrant 25 anys amb les Microreserves de Flora
De vegades ens oblidem de celebrar les coses, però just enguany es compleix un quart de segle d’un model de conservació vegetal valencià que ha estat tot un èxit, les Microreserves de Flora, i no imaginem data millor per a organitzar una jornada d’aniversari amb tots els professionals implicats. Aquesta festa botànica tingué lloc al nostre Jardí i vos contem de primera mà tot el que passà en aquella reunió dels enamorats de la conservació vegetal.
El passat 17 d’octubre el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir la celebració del 25 aniversari de la creació de les Microreserves de Flora, una figura pionera que es va posar en marxa per part del Govern valencià en 1994, i que ha permès la protecció de zones de reduïda extensió però que alberguen una gran riquesa vegetal. Des d’aleshores, les àrees declarades Microreserva de Flora no han parat de créixer al nostre territori fins arribar a les 312 que existeixen actualment.
Microreserva Mas del Cotet. / Manuel Vicedo
L’èxit d’aquesta forma de preservació, però, no es limita només al territori valencià. La idea ha servit d’inspiració al llarg de tots aquests anys a altres comunitats autònomes com Castella-La Manxa, Castella i Lleó i Balears, així com a diversos països europeus com Portugal, Letònia, Eslovènia, Xipre i Bulgària. Així, aquest projecte valencià ha viatjat i s’ha estès pel territori conservant espècies d’àrees què, d’altra forma, no hagueren trobat protecció o haguera estat molt més costós.
Una idea innovadora
L’acte commemoratiu, que fou al Botànic i estigué organitzat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica en col·laboració amb el mateix Jardí, va ser una celebració de l’èxit assolit per aquesta figura de creació valenciana. Com va assenyalar en la presentació Paula Tuzón, Secretària Autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, es tracta d’«una idea que ha germinat» i que «encara té per davant molts reptes». També la vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, Mª Dolores Real, va destacar que aquest «model d’èxit, adoptat en altres llocs, demostra la importància de les polítiques públiques» i va remarcar la implicació del Jardí Botànic en el projecte de les microreserves des del principi així com la voluntat de la Universitat de València «de seguir implicada en la preservació del patrimoni vegetal del Comunitat Valenciana».
Aquest fou l’inici institucional de l’acte, per donar importància i valor a tota la gent convidada, tots professionals de la botànica i altres àmbits implicats d’alguna manera en la creació de la xarxa de Microreserves, la seua posada en marxa, el seu desenvolupament i el seu recorregut al llarg de tots aquests anys.
Futurs reptes
A continuació tingué lloc la jornada científic-tècnica, encetada amb la presència d’honor de Vernon H. Heywood, destacat botànic i professor emèrit de la Universitat de Reading (Regne Unit), qui amb 91 anys no va dubtar en volar a València a reunir-se amb molts amics de la seua trajectòria professional i celebrar amb tots els anys dedicats a la conservació a través de les Microreserves. Heywood va remarcar el fet que les Microreserves de Flora gaudisquen d’una protecció legal específica i que compten amb la implicació del context local en què s’hi inscriuen, i va parlar també d’altres espais i experiències en altres països com Xina, així com de mesures de conservació complementàries a aquestes zones protegides. Finalment, va destacar el canvi climàtic com la major potencial amenaça d’aquestes àrees.
Vernon H. Heywood durant la seua ponència a l’auditori del Botànic. / Tato Baeza
D’altra banda, Angelo Salsi, cap del programa LIFE de la Unió Europea, va mostrar la seua confiança en el futur del projecte que, segons ell, passa per dos àmbits: fer que les diverses Microreserves siguen una xarxa efectiva, una sèrie d’espais no aïllats sinó connectats, i protegir no només la flora d’aquestes zones sinó també la microfauna que interactua amb ella i que constitueix un elevat percentatge de la biodiversitat. Per últim, i per a tancar la part tècnica de la jornada, Joan Mayol, biòleg que ha dedicat la seua vida a la conservació, va recordar en la seua presentació els seus inicis en la preservació de la natura i les persones destacades en aquest àmbit que van influir en la seua formació i posterior trajectòria.
Premis i exposicions
Però en aquesta jornada de commemoració també hi hagué moments de guardons, donat que es repartiren diferents premis per a reconèixer la diversitat de col·lectius, institucions i persones que han treballat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys a fer possible i visibilitzar les Microreserves de Flora. Així, els premiats van ser: Eladio Sales, capatàs de les Brigades Natura 2000 recentment jubilat; l’Ajuntament d’Ares del Maestrat; la investigadora del Jardí Botànic i professora de la Universitat de València, també jubilada fa poc, Ana Ibars; l’impulsor de les microreserves, Emili Laguna; el programa Medi ambient del desaparegut Canal 9; i Araceli Monfort, propietària privada de tres microreserves.
L’exposició Protegida Flora. 25 anys de microreserves de flora valenciana mostra amb detall què són les microreserves. / Tato Baeza
El programa de l’acte continuà amb la inauguració dos exposicions per mantenir activa la commemoració de l’aniversari de les Microreserves, i que es podran veure al Botànic fins al 12 de gener de 2020. D’una banda s’encetà Protegida Flora. 25 anys de microreserves de flora valenciana, que mostra amb detall què són les microreserves, qué conserven i com es concreta aquesta iniciativa amb diverses vessants i molta gent dedicada. Així, en aquesta exposició trobem un mapa de distribució de les microreserves, les xifres més interessants i curioses, algunes de les espècies conservades actualment, qui participa de les tasques habituals, a quins llocs s’ha exportat aquesta idea valenciana, tant fora de la Comunitat com a la resta d’Europa, i quins projectes hi ha en marxa de cara al futur. Amb textos de Simon Fos i Emili Laguna i fotografies de moltes persones que han col·laborat, suposa un recorregut per la història de les Microreserves per entendre-les millor dintre de tota la seua complexitat.
I després s’obrí també al públic assistent l’altra exposició, Microreserves des de l’aire, una mostra amb suggeridores imatges fetes amb drons que aporten una visió inèdita d’aquestes zones d’especial protecció. En ella, quatre fotògrafs mostren les seues fotografies fetes dintre del seu context laboral per veure les Microreserves a vista d’ocell i així donar-nos una idea dels llocs recòndits en què de vegades es troben aquests espais, de la seua mida reduïda i de la forta pressió antròpica a la qual algunes es troben sotmeses.
Microreserves des de l’aire presenta una perspectiva diferent d’aquests espais protegits. / Tato Baeza
Tot junt acabà per compondre un dia alegre en què molts companys i companyes es retrobaren, trencaren la seua rutina, recordaren anècdotes i, sobretot, celebraren l’aniversari d’una figura de protecció valenciana molt especial que nasqué de l’estima per les plantes i de la voluntat de molts per conservar-les i assegurar la seua pervivència en el temps. Posem la mirada ja en el següent pas d’aquest projecte que de segur tindrà un llarg futur.
