Fa 20 anys, quan vaig arribar de Marsella a València, vivia en un pis al carrer Túria que donava al jardí botànic. Al balcó on solia llegir, vaig descobrir, alhora, les cotorres, la força de les tempestes que dobleguen el tronc de les palmeres, l'abrasador ponent i el realisme màgic de García Márquez. Des de llavors, intente abraçar el caos amb poesia.