El Festival de Cinema ‘Trees and seas’

El passat 22 de setembre d’enguany es va celebrar, per primera vegada a Espanya, el festival internacional de cinema i activisme Trees and Seas. I el Jardí Botànic de la Universitat de València, com a un autèntic bosc urbà que promou la conservació, investigació, educació i cultura entorn del món vegetal, es va convertir en el millor escenari per a celebrar-ho.

Una iniciativa diferent organitzada per Plastic Oceans que fusiona cinema i activisme ambiental, per a reflexionar, debatre i trobar noves propostes i solucions en quest sentit. Més de 40 ciutats diferents repartides per tot el món participant de manera simultània en la projecció de 30 pel·lícules, per a conscienciar sobre problemes globals a través de problemes locals, i inspirar un canvi positiu.

Canvi Climàtic, conservació, divulgació científica, estudi del comportament animal, comprensió i posada en valor dels ecosistemes, impacte en la comunitat, persones i natura… moltes i variades són les temàtiques i iniciatives que es presenten a aquest festival que ja va per la seua quarta edició, però sempre amb un nexe en comú, portar a l’acció. I és que Trees and Seas va més enllà dels festivals de cinema tradicionals connectant a cineastes, ambientalistes i comunitats per a mobilitzar i fomentar la participació en esforços de sostenibilitat en el dia a dia de les persones.

Fomentar i entendre la sostenibilitat

Amb la mirada posada en la natura i per a atraure al major nombre de persones al context de la sostenibilitat i l’economia circular, a més de les pel·lícules seleccionades, els assistents van poder gaudir també d’interessants tallers i un mercat ambulant de productes.

Amb “Dissenyant noves relacions”, de l’estudi Monnou, es va poder analitzar les relacions que existeixen entorn d’un producte que resultava pròxim als participants, com una bossa de plàstic, per a identificar oportunitats de millora dels seus impactes i oportunitats d’innovació que podrien desenvolupar-se i emportar-se a la realitat.

També va participar Sirope Lab amb el seu “Mostrari dinàmic de Biomaterials” creant un espai interactiu on explorar i aprendre sobre diferents biomaterials i el seu potencial per a substituir els plàstics tradicionals. A més, es van fer exercicis de reflexió que van convidar als participants a pensar críticament sobre el seu consum de plàstic i considerar alternatives més sostenibles.

En el mateix espai que els tallers se celebrava un mercat ambulant de productes alternatius que aposten pel consum responsable, amb cosmètica natural, moda upcycling i artesania amb materials que promouen la reutilització, fins a il·lustradores locals. També van participar associacions com BIOagradables, Youth Climate Save, Ambiens i Alianza per la Solidaridad, oferint voluntariats, projectes i cursos amb temàtiques molt interessants, i la Iniciativa Legislativa Popular “No es mi Cultura”, arreplegant signatures per a llevar-li a la tauromàquia la protecció de Patrimoni Cultural a Espanya.

Pel·lícules que tiren arrels i accions que creen ones

Però el plat fort de l’esdeveniment van ser els curts que es van projectar en les instal·lacions del Jardí Botànic. D’entre les diferents propostes que es van presentar al festival a nivell internacional, dues van ser les triades per a València.

La primera, Since the Spill (des del vessament), que es va projectar a l’Auditori Joan Plaça, se centrava en l’impacte ambiental, econòmic i social que el vessament de la plataforma petrolífera Deepwater horizon va causar en el Golf de Mèxic, narrant de primera mà alguns dels problemes que ha de fer front la comunitat local, set anys després de l’accident, i mostrant la devastació ecològica produïda en una àrea que, de moment, segueix sense recuperar-se per complet.

Una pel·lícula on el director, Declan Lighthouse,  ens convidava a participar als debats vitals que envolten la justícia ambiental i abraçar, al mateix temps, el poder de la narració d’històries i de l’acció col·lectiva per a impulsar un canvi positiu per al nostre planeta.

Més tard, a l’Umbracle del Botànic, ens unim a la causa de Casey Camp-Horinek, en Water has a memory. Una projecció de Lush Cosmetics que narra la lluita d’aquesta matriarca i ambaixadora ambiental de la cultura Ponca contra els gegants de la indústria petroliera, per a defensar els drets dels indígenes i la justícia ambiental. Una molt bona oportunitat per a aprendre de la seua saviesa ancestral i del seu compromís amb la protecció de la Terra per a les futures generacions.

Després de cada sessió es va obrir passe a un debat on el públic va compartir algunes reflexions molt interessants. Es va discutir sobre la responsabilitat dels governs en els accidents ambientals com els abocaments de cru en les costes, tenint en compte que al Golf de València hi ha hagut un incident recent també, encara que gens comparable al gran desastre ambiental que va originar l’explosió i enfonsament de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon al Golf de Mèxic en 2010, retratat en el documental Since The Spill i que va provocar l’abocament  de petroli més important de la història. També es va comentar, aquesta vegada en el segon documental, la desconnexió de les persones que viuen en les societats més occidentals amb la natura. Algunes persones van discutir que no serien capaces de sacrificar uns certs avanços i comoditats del nostre temps per a reduir el nostre impacte en el planeta, mentre que unes altres defensaven que sí que era possible i que, de fet, és necessari. 

“Persones i natura”, un vincle que hem de restablir i que va portar a Water has memory a ser premiat pel jurat del festival, al costat d’altres quinze pel·lícules més. La resta dels guardonats i les categories es pot consultar en treesandseasfilmfestival.com 

La música també ens va acompanyar durant tota la jornada amb The Clitorians, un col·lectiu de dones DJ que fusiona el so tropical amb el latin jazz i un poc de rhythm and blues. I com a fermall d’or escoltem a Elena Xàtiva amb la seua banda al complet presentant el seu últim “Los Ecos”, composat per quatre cançons on l’autora ha reflectit, de manera subtil però contundent, el procés de recuperació dels trastorns de salut mental i l’inherent dolor existencial que es travessa mentrestant. Un projecte emotiu que va filar perfectament amb el rerefons de reflexió soci-ambiental que xopava l’ambient. de reflexión socio-ambiental que empapaba el ambiente. 

I ara què? 

Quasi 200 persones van passar per aquest festival i es van impregnar de missatges de conservació, d’activisme i d’esperança. El feedback rebut ha sigut majorment positiu perquè la gent va gaudir del mercat ambulant per la seua varietat de temàtiques, dels curts per la seua anomenada a l’acció i a la responsabilitat, i de la música per la seua passió i posada en escena.

Però això no acaba ací… en Trees and seas “cada història condueix a l’acció, cada entrada és un compromís amb el planeta i la teua presència és una promesa de participació”. Un model d’activisme cinematogràfic que defensa Plastic Oceans Europa i que pretén posar a la disposició de les comunitats locals, ja que promouen protocols per a organitzar els vostres propis esdeveniments de projecció documental i debat.

L’educació, la ciència, l’activisme i la governança juguen un paper fonamental per a la missió d’aquesta ONG que, a més de Trees and seas, duu a terme nombrosos projectes per a acabar amb la contaminació de plàstics en els nostres oceans i fomentar comunitats sostenibles. Iniciatives que podeu descobrir en el seu web i xarxes socials i a les quals us convide a participar com a voluntaris/as i passar a l’acció. Sumeu-vos al canvi, us esperem!