Joventut i Planeta: joves artistes davant l’emergència climàtica

Al Jardí Botànic de la Universitat de València realitzàrem, el passat 24 de novembre, una acció artística que volem vincular amb la responsabilitat del context en el que ens trobem situades les noves societats dels països  desenvolupats, un context en el qual  el planeta està en una situació crítica i d’urgència, en un camí cap al col·lapse. I és que, seguint aquesta línia, una gran varietat d’institucions internacionals ha desenvolupat un conjunt d’estratègies per a fer front a l’amenaça del canvi planetari, algunes més qüestionables que altres, influenciades per  polítiques, canvis de governs i, sobretot, els sistemes econòmics que treballen per l’auto supervivència dels més forts, influenciant el tot de les ferramentes de mitigació del canvi climàtic.

Davant d’aquesta situació, naix la urgència d’organitzar-nos per a divulgar i veure les possibilitats  d’explorar el conjunt de canals de comunicació de les noves generacions utilitzant espais institucionals com a taula de debat per a problemes del present. I sota aquests paraigües, des de la jove promotora de LAEX, decidírem llançar Joventut i planeta, un projecte fonamentat en el diàleg entre l’art i el medi ambient.

Qui som LAEX?

LAEX és una promotora valenciana que naix al 2022, amb la intenció de crear una rica programació d’artistes locals per tal d’evitar l’emigració dels joves valencians a altres ciutats per la falta de moviment artístic al territori. D’aquesta manera, tractem d’acostar a la nova generació a espais poc convencionals per tal d’augmentar la creació i el consum cultural. LAEX busca generar sinèrgies entre els artistes que programa, ampliant d’aquesta manera les capacitats creatives i socials. Produir i coordinar un moviment juvenil que segueisca, cree i consumisca cultura valenciana amb uns valors socials, ambientals i accessibles, és el principal objectiu de la promotora.

En el cas de Joventut i Planeta, fou una acció que pretenia conjuntar diferents disciplines artístiques al Jardí Botànic, a partir d’un recorregut de sis espais ubicats al jardí exterior. Les activitats plantejades  en cadascuna de les disciplines es configuraren a través de grups de treballs dirigits envers la mateixa direcció: la creació de sis accions artístiques fonamentades en un únic relat fresc, potent i provocador. Aquestes postes estigueren construides per la creació de sis artistes i totes elles compartiren un mateix fil composat per la reflexió sobre el canvi climàtic, la solució mundial dels ODS i la necessitat del desenvolupament sostenible. En definitiva, una acció per a deixar constància de que la urgència climàtica és una evidència i el planeta necessita una resposta sòlida.

Com desenvolupàrem el projecte?

Per tal d’articular una estructura conceptual en aquest procés de divulgació, des de l’equip curatorial es definirien les principals potes argumentaries del projecte, sota el que totes les propostes deurien de construir el seu marc d’acció. La primera de totes feia  referencia als Objectius dels Desenvolupament Sostenible (ODS), successors dels Objectius del Mil·lenni (ODM), els quals han estat una de les ferramentes més ressonades per les polítiques mundials, sobre tot les europees. D’aquesta manera es demanà a cadascun dels artistes convocats per a l’ocasió que relacionaren la seua obra amb un dels 17 objectius, tant de manera directa com indirecta.

En segon lloc, s’emmarcà tot el conjunt de discursos dintre del marc de l’informe elaborat per el grup III del IPCC, en el Sisé Informe Intergovernamental del Canvi Climàtic, referent a les diferents solucions de mitigació de l’emergència planetària, basades en les experiències prèvies i  analitzant les expectatives per al futur. En aquest informe es plantegen processos d’integració entre els mitjans físics i socials per poder dur a terme les accions de mitigació (entorns, societats, polítiques, tecnologies…) i els objectius establerts de la política climàtica.

Així, la mitigació ha estat clau per a la narrativa del programa de treball, donat que l’entenem com una ferramenta per al futur, amb la que les noves generacions fem front al canvi climàtic, amb cert optimisme i  valentia i la postura d’enfrontar-nos a les noves necessitats planetàries, tal i com deia Max Aub, tenint “nostàlgia de futur”, fent referència a una expectativa difícil però imprescindible d’aconseguir.

Per últim, s’introdueix el pensament decoloniali de privilegi, partint en la seua construcció des d’un punt on hem d’estar agraïts de la capacitat de produir obres artístiques en  ambients urbans, on cada dia és més complicat expressar crítiques vestides de produccions artístiques, amb una temptativa clara de generar espais. Espais segurs, democràtics i estructurats, amb la capacitat de ser punts de contingència a les adversitats dels anys vinents.

Darrere de la majoria de les ferramentes per fer front al canvi climàtic, es troba un plantejament basat en estructurar el desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i la justícia alimentària, on hi ha un gran marc d’investigació marcat pel creixement de les economies globals. Un creixement no horitzontal, on els recursos no es presten equitatius al conjunt de les societats del planeta. En juxtaposició, ninguna d’aquestes ferramentes  planteja un treball sobre el decreixement demogràfic, i d’explotació dels recursos naturals, tal i com apunta La Canadiense en la proposta dramatitzada portada al Botànic baix el nom de 2030.

Per tal de dur a la pràctica les idees exposades,  la promotora va d’haver d’estructurar un equip de joves amb capacitat de dur una mediació efectiva entre els artistes i la institució, respectant els requisits mínims imposats per les dues bandes. D’aquesta manera, s’estudiaren les capacitats de producció del Jardí, per intentar que amb els mínim recursos, la proposta assolira les expectatives. 

A més, aquest esdeveniment presentava una major complexitat, vinguda de la gran quantitat de pes informatiu i teòric que el projecte carregava sobre ell. Així que la comunicació tant interna com externa devia de ser perfecta i tots els detalls havien de quedar clars, i mostrar una idea compacta de la mostra. D’aquesta manera es va dur a terme un pla comunicatiu exhaustiu per tal de cohesionar la proposta, donant pes a les activitats artístiques i l’ocupació del Jardí Botànic.

Què va passar el 24 de novembre?

Amb aquesta línia, el Jardí Botànic era el llit perfecte per donar caliu a una proposta de divulgació científica-social amb l’art com a principal canal de comunicació. Preteníem utilitzar un dels principals pulmons verds de la nostra ciutat per a dibuixar una proposta sobre el llenç de la bellesa i exotisme de biodiversitat, conservació i divulgació vegetal que aportava aquest espai, amb la voluntat de que aquesta intervenció tan sols fora el principi d’una cuina en construcció. A més, fer una revisió sobre el canvi climàtic i els possibles escenaris en un espai regnat per l’anarquia vegetal aporta un punt de riquesa al concepte artístic de l’obra. Un cos viu sèssil que aporta una gran quantitat d’informació i història en la seua vida.

Així doncs, es va dur  a la pràctica la idea i es conjuntaren sis disciplines artístiques a partir d’un recorregut dissenyat amb molt de detall  en sis espais ubicats al jardí exterior del Botànic. Generàrem una proposta d’itinerari lliure en el que de forma contínua es realitzaven totes les activitats, de manera que es podia accedir a qualsevol d’elles sense cap ordre de visita. La proposta plantejava que en cada punt artístic hi haguera un grup de treball, composat per una representació de l’equip de producció, els curadors, i l’artista, qui emprava  les metodologies pertinents de la seua pràctica.

En aquest sentit, ens va configurar una programació amb diferents propostes que partiren del mateix punt, moment i espai. La realització d’aquesta projecte presentava una brillantor única que venia donada per la subjectivitat artística, social i política de cadascun dels i les artistes seleccionats, influenciats directament per la seua pràctica. I en ella es va veure que en unir totes aquestes disciplines en un mateix canal s’incrementava el pes de divulgació del projecte. En definitiva, ens vàrem proposar obrir l’acció Joventut i Planeta com una finestra d’investigació i divulgació per part d’un conjunt d’artistes on no sols es plantejarien el que s’ha de fer, si no també el seu procés i el per què de les coses.

Un Jardí i sis disciplines artístiques

Una vegada definit el projecte se seleccionaren als artistes, fent servir un criteri fonamentat en la coherència i capacitat artística de la seua producció amb la narrativa del projecte. En la disciplina de teatre, fou seleccionat el projecte de La Canadiense, una companyia que es plantejava: Com podem ajudar a les nostres comunitats? Quina és la nostra capacitat real d’acció? I la dels nostres governants? Tenint una mirada crítica i activadora, des de la base, de la crisis del present. Es tractava així d’una companyia de teatre polític, i la seua proposta estava inserida en el marc actual de la crisis climàtica, energètica i alimentària que es va pronosticant, convidant-nos a reflexionar al voltant del nostre paper  front als nous escenaris. Com jugar amb una transició equitativa cap a un sistema menys depredador de la natura. Presentaren un fragment de la seua nova producció 2030, la que recentment presentaren al Teatre Musical de València, fent tres Sold Out. Esta mateixa peça es tornarà a representar a la ciutat de València el mes de maig del 2024. 

En el camp de la film performance Carlos Baixauli ens va presentar diferents tècniques del cine experimental, treballant paral·lelament amb els rayogrames de Man Ray o les intervencions químiques sobre el negatiu de Dabeb Martos, al que va sumar l’ús del tretaprojector de Val l’Omar, que permet superposar 4 parts d’una imatge sobre la mateixa pantalla, generant una sensació il·lusòria del moviment. Va presentar imatges pertanyents a l’esquelet vegetal d’algunes plantes i fulles, per tal de fer una reflexió crítica sobre les conseqüències de l’alteració antropogènica al medi natural, i amb la pretensió de retornar-li una segona vida al material vegetal submergit en un oceà d’urani radioactiu.

Pel que fa a la poesia, Elsa Moreno, jove i treballada poetessa transdisciplinarde València, ens va portar la seua obra centrada en la revisió del mite romàntic amb una mirada crítica, encaminada a obrir nous models afectius que partisquen de la llibertat i les cures. La desconstrucció del amor romàntic és un pas necessari per assolir la plena igualtat de gènere reflectida i defensada als ODS, ja que l’amor romàntic descansa sobre la tradició heteropatriarcal.

Per la seua banda, la fotografia vingué de la jove Ginebra Cots, qui ens va mostrar la representació de l’etern discurs sobre la dualitat de la vida i mort relacionada amb la que existeix en la fotografia analògica, revelat i negatiu. Relatada a través d’una sèrie de fotografies i fotogrames que refereixen a cadascun dels quatre elements de la naturalesa. La vida fa referència al revelat, polit i net. La mort és la foscor i abstracció del negatiu. Amb el collage exposat l’artista pretenia reflectir la no linealitat del procés de passar de l’una a l’altra, primer s’han d’experimentar molts processos naturals i químics.  La primera línia horitzontal  parla de la vida, el revelat, el viu. En la segona recta comença esta transformació, les escletxes de vida terrestre i submarina s’intoxiquen en productes químics, concretament en lleixiu. Mentre que en la tercera s’abrasen i cremen. Aquestes etapes simbolitzaven les degradacions que pateix el nostre planeta; la intoxicació de les aigües, la pèrdua de vegetació i la concentració de gasos d’efecte hivernacle que provoca l’augment general dels temperatures. Finalitzant amb l’última recta; la civilització com a una contraposició a la naturalesa. La pol·lució arrossega els elements naturals a la inevitable mort. Encara hi quedava llum però no color.

En escultura, foren Leo Pum i Marco Ferreira els que varen realitzar una instal·lació site-specific immersiva on es pretenia mostrar, des d’una perspectiva no humana, el propi ecosistema del Botànic. Mitjançant una màquina de fum i il·luminació (llum roja) sobre la diversa flora del Botànic, Leo mostrà, partint d’una mirada postnatural, allò no perceptible pels humans. D’aquesta manera es va generar una visió no antropocèntrica dels ecosistemes ajudant a sensibilitzar i comprendre les visions d’altres éssers vius o animals que habiten els entorns que ens envolten. Una nova manera de comprendre l’experiència del Jardí Botànic de la Universitat de València, conscienciant sobre la necessitat de conservació de la natura des de nous punts de vista més emocionals per a qui el visita.

Per últim, en moda es presentaren tres propostes diferents, basades en l’ús circular dels tèxtils emprats per a la manufactura de les col·leccions i recolzant-se en el consum i el disseny sostenible de peces. D’aquesta manera, es realitzaren tres desfilades de moda de tres dissenyadores emergents de la ciutat: Lola Conesa, Elisa Molina i Calabrese, acompanyades de David Chacón (Bleu), discjòquei encarregat de generar una atmosfera sonora al voltant de la proposta de cadascuna d’elles.

Aquest és només un recull de tot el que suposà el projecte Joventut i Planeta realitzat per LAEX al Jardí Botànic de la Universitat de València. Un camí d’acció que esperem que tinga continuïtat. De moment, obrim amb aquest article un fil que ens durà a publicar en espores les diferents entrevistes que realitzàrem als artistes participants per tant de saber més d’ells i elles i de les seues propostes portades al Jardí Botànic. La divulgació científica, social i cultural és una pràctica obligatòria que ha de ser impulsada també per les joves generacions, i obrir les portes de les institucions per tal de fer ressò d’aquestes urgències és un procés clau per al canvi.

Agraïments

Des de l’organització de LAEX volem agrair a l’administració del Jardí Botànic, en especial al Departament de Cultura i Comunicació, per fer possible aquesta proposta. Per altra banda,  agrair també al Vicerectorat de Cultura de La Universitat de València, principal patrocinador del projecte.

Pel que fa a l’equip de treball, volem fer una menció especial a l’equip humà que va treballar força des de dies previs a l’esdeveniment, com son les dos auxiliars de producció Carlota Lopez i Ángela Vélez, i a les amigues de d’Matinada, les que feren un excel·lent treball amb la imatge creativa del projecte. A més, també destaquem a l’equip de producció, encapçalat per Guillem Magraner i Fèlix Sánchez, que treballaren d’una manera excel·lent durant els mesos previs a l’esdeveniment, mostra d’això, la perfecta execució de la jornada. I per últim, a Elvira Martínez per la coordinació i direcció del pla de comunicació.