Inspiració natural ¡DIY amb fibres vegetals!
En aquesta ocasió, la nostra bloguer Baladre ens introdueix al món del macramé per aprendre a fer coses senzilles i pràctiques per al nostre llar emprants fibres vegetals. Pren nota!
La tècnica del macramé m’ha semblat sempre una de les tècniques més handmade que existeixen. El macramé és l’art de fer nusos decoratius. De fet, la paraula macramé, en si, és d’origen francés i significa nus, i que al seu torn deriva de la paraula turca makrama i la paraula persa mikrama amb el mateix significat. Com es tracta d’una pràctica molt antiga que ha perdurat fins a l’actualitat!
I és que és una tècnica molt fàcil de practicar ja que només s’utilitzen les mans per a executar-ho. Així, pobles com els perses i els assiris (2300 a. de C.) ja utilitzaven aquest art amb gran mestratge, seguits pels àrabs que més tard ho van portar a Europa, i els europeus al seu torn fins a Amèrica, on els del Carib van utilitzar aquest art per a confeccionar les seues típiques hamaques de nusos.
D’una banda, la clau d’aquesta tècnica artesanal radica en el tipus de nus que utilitzes. En el macramé bàsic destaquen el nus pla i el nus cote, que creen sanefes o trenes amb els quals podrem elaborar tot tipus de borses, teles, testos, llums, tapissos de paret i cortines. Però en realitat podem utilitzar fins a més de 50 nusos diferents, com el nus chevron, el panotxa, el diagonal, el zig zag, el nus del cap, el nus simple, la doble trena, la trena, nus pla, nus infinit, nus espiral, nus quatre, etc. En aquest vídeo tutorial podràs aprendre els nusos bàsics i després aplicar-los als dissenys que més t’interessen!
Origen natural 100%
L’altra part essencial d’aquesta tècnica són els materials que s’utilitzen i en aqueix sentit les fibres naturals són sens dubte les reines del macramé. Concretament el fil de cotó, el jute i el lli, que són d’origen vegetal, són les fibres més utilitzades!
Planta de cotó
El cotó és un tipus de fibra fina, blana i resistent que s’extrau de diferents espècies de plantes del gènere Gossypium que pertany a la família de les malvàcies. Cinc són les espècies més utilitzades a nivell comercial: G. arboreum (originari de l’Índia i Pakistan), G. herbaceum (originari del sud d’Àfrica i la península aràbiga), G. barbadense (originari d’Amèrica del sud) i G. hirsutum (originari d’Amèrica central, Mèxic, el Carib i Florida). La longitud de la fibra i les característiques agronòmiques de la planta marca la diferència entre les unes espècies i unes altres, sent G. hirsutum, la més estesa a nivell mundial.
Però, de quina part de la planta s’extrauen les fibres? Doncs concretament del fruit, de forma capsular i dividit en diferents valves, que en madurar s’obri i projecta cap a fora unes boniques prolongacions filiformes blanques i arrissades que envolten les llavors. Són com a xicotets flocs de neu que donen un aspecte molt cridaner a les plantacions, tot un espectacle!. A més, amb el cotó aconseguim teixits frescos i lleugers per açò no és d’estranyar que siga la fibra natural més utilitzada.
Procés d’extracció de les fibres del jute
D’altra banda trobem el jute, coneguda com la “fibra daurada” i que és llarga, suau, brillant i bastant forta. S’extrau principalment de l’escorça de la planta Corchorus capsularis, coneguda com el jute blanc, i també en menor mesura de C. olitorius, el jute roig. En concret dels gots de floema situats sota la tija principal d’aquestes plantes, que creixen només en àrees de terres baixes tropicals amb una humitat del 60% al 90%. I per açò el 95% de la seua producció a nivell mundial s’ha concentrat en països com la Índia i Bangladesh.
Quant al lli, dir que va ser una de les primeres fibres a conrear-se. Ja s’utilitzava en la prehistòria i com a curiositat dir que al llarg del temps ha servit per a embolicar mòmies a Egipte o com a suport per a crear els llenços dels grans pintors europeus. I és que és una fibra llarga, fina, lleugera, fort i sedosa, encara que menys elàstica que el cotó i per açò té tendència a trencar-se i a arrugar-se més fàcilment. S’extrau principalment dels plançons de la planta Linum usitatissimum que creix millor en latituds temperades del nord, on els estius són humits. Així, els productors capdavanters de lli es troben en el nord d’Europa, França, Bèlgica i els Països Baixos, però seguits d’a prop per països com Xina, la República de Belarús i la Federació Russa.
Planta del lli
Totes aquestes fibres són fàcils de trobar en els nostres comerços habituals. Així que per a practicar el macramé, només has de triar la que més t’agrade i després aconseguir una superfície en la qual pugues subjectar la labor que vas a realitzar. Bastarà amb alguna cosa que subjecte els fils, algun tipus de pinça o similar, i una base còmoda on recolzar-te mentre vas treballant i estigues còmoda/o.
Practica el macramé!
Així doncs, i introduint aquesta tècnica en la decoració del llar i jardins, he trobat aquestes meravelles que segur que podran inspirar-te i t’ajudaran a triar el teu primer repte manual en macramé:
Hamaques: si t’adones, el bonic d’aquestes hamaques és que el dibuix final és diferent en cadascuna d’elles. Tant en interiors com a l’aire lliure dóna un aire bohemi… i de relax absolut!
Els dissenys que més m’han cridat l’atenció són els fets amb fils blancs o blancs trencats. Preciosos!
Gronxadors: és que una hamaca que, sincerament, queden molt boniques però ocupen bastant… aquesta idea del gronxador la veig millor. A més que són rebonics!
No és ideal? Exòtic amb totes les forces!
Cadires: aquesta cadira em té boja! I em dóna al meu que, amb una mica de paciència, es pot aconseguir, si algun dia ho faig mostraré el resultat.
Bressols: aquest post va sorgir perquè navegant per Pinterest (qui em segueix ja sap que és la meua gran font d’evasió inspiració) vaig veure aquesta preciositat de bressol, i em vaig enamorar!
Llits: sí, hi ha bressols i també hi ha llits! I aquesta amb la base de troncs de fusta i les cordes gruixudes penjant del sostre va ser la guanyadora de totes les que vaig trobar.
Decoració: ja ho sé! Sé que alguns tenim mini-pisos i no tenim espai per a coses tan xules, m’incloc entre els al·ludits… No problem! Aquests objectes decoratius són la nostra solució si ens ha picat el cuquet i volem tenir una mica d’estil macramé a casa.
Iniciar-se en la tècnica és fàcil i en internet hi ha un munt de tutorials. T’atreveixes? El més bàsic és aquest i segur que ho has vist ja… test penjant, ideal per a exposar la teua suculenta favorita!
Un altre DIY molt senzill de realitzar és aquest, i que vols que et diga… jo ja visualitze ací el meu objecte decoratiu per al meu mini-pis! Ho veus el teu? En resum, el macramé és bonic, bohemi, artístic, decoratiu i ideal, i a altre està elaborat a partir de fibres vegetals T’animes a provar-ho?
Imatges: Pinterest