Inspiració natural: DIY amb carabasses per Halloween

De vegades allò natural és el que més triomfa i si no, fes un exercici mental. Pensa en Halloween, quina és la primera imatge que et ve al cap? Segurament serà la carabassa gran, redona i ataronjada amb la cara de somriure mit mellada i il·luminada per dins, veritat? Doncs açò és el que propose aquest mes!, aprendre a tallar la tradicional carabassa d’Halloween.

I és que a més de formar part d’aquesta tradició d’origen anglosaxó, les carabasses són l’hortalissa estrel·la del mes d’octubre i mereixen un lloc destacat als nostres llars més enllà de la nevera. T’apuntes al pla, veritat quina si? Perfecte! Però primer una mica de context biològic i històric.

Taronja per dins. terrorífica per fora

Carabassa és el nom comú amb el qual coneixem al fruit de diferents plantes herbàcies, rastreres o enfiladisses, de la família de les Cucurbitàcies, i que s’utilitza principalment amb finalitats alimentoses. Va ser a Amèrica Central on es va començar a conrear la planta silvestre per a poder aprofitar les llavors, però amb el temps va millorar el seu cultiu aconseguint varietats cada vegada amb més polpa i sabors més intensos. Una pràctica que es va estendre i que en el segle XV va ser introduïda a Europa pels conqueridors espanyols, difonent-se a poc a poc el seu cultiu.

Avui dia la carabassa es conrea en terrenys càlids i humits de tot el món, i podem trobar multitud de varietats amb diferents formes, grandàries i colors, que englobem principalment en els gèneres Cucurbita, Lagenaria i Luffa, però anem a centrar-nos en el primer ja que és el que té les varietats que més ens interessen.

Les més conreades per a consum són l’espècie Cucurbita maxima que inclou eixes varietats de carabasses gegantes, arredonides i de vius colors que solen presentar-se als concursos, amb un peduncle bla, arredonit i amb aspecte de suro; i també la C. moschata, amb varietats que solen ser allargades, de colors més apagats i amb un característic peduncle acanalat, a més són més resistents a la calor, la humitat i les plagues que les anteriors. Destaquem també l’espècie Cucurbita ficifolia, que encara que és menys coneguda i inclou poques varietats, totes tenen la peculiaritat de ser de color verd amb les llavors de color negre, i amb elles s’elabora el conegut cabell d’àngel en rebosteria.

Però des del punt de vista estètic, que és el que hui ens interessa, sens dubte la reina és Cucurbita pepo, que encara que engloba varietats comestibles com el carbassó, és la més utilitzada en decoració per ser l’espècie que més diversitat de colors i formes presenta. Verds, grogues, blanques, variegades, llises, berrugoses, grans, xicotetes… varietats per a tots els gustos entre les quals triarem una per a fer la nostra manualitat d’avui!

Per què una carabassa i per què en Halloween?

Aquesta festa té el seu origen a Irlanda, en una festa pagana que celebraven els pobles cèltics l’últim dia d’octubre coneguda com “Samhain”, i que significa “el final de la collita”. Reunien tot tipus de queviures per a preparar-se per als mesos més freds i encenien grans fogueres per a espantar als esperits, ja que a més pensaven que eixa nit s’obria un portal entre el món dels vius i els morts, i que els esperits venien a visitar-los. I no solament ells, sinó tot tipus de bruixes, donyets i éssers màgics que habitaven en el bosc.

Una tradició que amb el pas dels segles va anar adoptant nous costums, com la de disfressar-se amb vestits de monstres per a que els mals esperits no els reconegueren i no s’els hi portaren amb ells, o la de col·locar xicotets naps amb cares terrorífiques tallades i brases en el seu interior, a manera de llums, que es col·loquen en les portes de les cases per a espantar-los. Naps que es collien per eixes dates i que van ser substituïts per carabasses en el nou món, que avui coneixem com EUA, on abundava eixe tipus d’hortalissa i on la celebració es va expandir com la pólvora.

Conta la llegenda, ja en l’era del cristianisme, que d’entre tots els ens que vagaven aqueixa nit, hi havia un especialment malvat conegut com “Stingy Jack” un vell granger, avar, amant del joc i la beguda, que va lliurar la seua ànima al diable a canvi de diners. No obstant açò, quan va haver de complir amb la seua part del tracte, va aconseguir atrapar i enganyar al diable fent-li prometre, a canvi del seu alliberament, que mai es portaria la seua ànima a l’infern.

Així, quan Jack va morir al no poder accedir en el cel per tots el pecats que havia comès i tampoc en l’infern ja que el diable es va mantenir ferm en la seua promesa de mai deixar-li entrar, es va veure obligat a vagar eternament entre la foscor dels dos mons amb l’única companyia d’una brasa, que li va cedir el diable, per a poder veure el camí. Brasa que va ficar en una hortalissa a manera de llanterna i que avisava en la foscor de la nit de la presència d’aquest esperit maligne. I d’ací les conegudes “jack-o-lantern” que avui us convide a tallar amb mi.

I és que, encara que la festa d’Halloween tal com la coneixem avui dia si que ha arribat importada a Espanya des de l’altre costat del toll, la vinculació entre les carabasses, el foc i els esperits, va arribar molt abans al nostre país a través dels pobles cèltics del nord de la península. Tradicions que van acabar fusionant-se amb el cristianisme i amb la vespra de tots els sants, fisn i tot abans que EUA existira com a país. Us anime a investigar una mica!

A triar la carabassa!

El primer pas per al nostre DIY és aconseguir un bon exemplar de carabassa de l’espècie Cucurbita pepo, però no val qualsevol varietat ja que hi ha algunes millors que altres per a tallar la nostra llum terrorífica.

Les més utilitzades són les ‘Pumpkin Group’ de color taronja viu, pell llisa i poc pesades, la qual cosa vol dir que estan més buides per dins. I és que encara que aquest tipus de carabasses és comestible, el seu principal ús és el decoratiu ja que solen estar bastant insípides. A més la seua polpa és blana, aquosa i fibrosa, afavorint el seu buidatge, i la seua pell és més prima que la d’altres carabasses, i així es pot tallar més fàcilment.

Encara que el seu cultiu data d’èpoques precolombines on els nadius les seleccionaven per a tallar-les en tires i assecar-les al sol, ara solament s’usen com a llums d’Halloween i a EUA, que és on més es cultiven, apareixen sobretot en la temporada de la festa. De fet l’endemà pràcticament desapareix del mercat i es processa l’excedent. Però tranquil, si et preocupa el que hagen de portar-la des de tan lluny, no és el cas! Segur que podràs practicar el comerç local ja que degut a la seua gran demanda es conreen pràcticament a tot arreu, així que el segell 100% origen Espanya està garantit.

Altres varietats de grandària mitjana que també ens són les ‘Field Pumpkin’o les ‘Connecticut Field’, ambdues de color taronja fort, polpa prima i pela blana i acanalada, i si no també pots utilitzar unes altres una mica més grans com les ‘Howden Biggie’, ‘Autumn King’, o més xicotetes com la ‘Small Sugar’ o les arxiconegudes ‘Jack-O-Lite’.

Només un últim consell, tries la que tries, descarta aquelles que siguen més camuses i de colors ataronjats més suaus. Si el que vols és donar un toc diferent pots intercalar en la composició algun exemplar de ‘Lumina’ o ‘Cotton Candy’ que són de color blanc, o de ‘Winter Luxury’ de pell com gebrada. Descarta també aquelles carabasses que siguen molt xicotetes i de colors verdosos, que per a decorar bodas i altres esdeveniments queden molt boniques però en aquest cas et costarà la vida tallar alguna cosa decent si no eres molt hàbil. I el mateix que abans, usa-les només si vols fer una composició com a element complementari. Les més conegudes són les ‘Jack Be Little’.

Quantes opcions! Tranqui, si no t’aclarires pregunta en la teua fruiteria de confiança, de segur que t’aconsegueixen i et guarden la més preciosíssima de les carabasses.

Materials que necessites

Per a tallar una carabassa el primer que necessitem és aconseguir bones eines per a fer un bon treball. Encara que no ho semble, la pell de la carabassa és molt dura, així que fan falta utensilis específics per a poder amb ella i que el tallat siga el més net possible. No dic que siga la tasca més difícil del món només que si vols conservar tots els teus dits en el seu lloc és millor fer-ho bé i amb precisió. I és que les eines que anem a utilitzar per a tallar són igual d’importants que una bona elecció de la carabassa.

Vas a necesitar:

• Bol
• Espàtula o rascador
• Plantilla per a tallar (Cerca “Free Pumpkin Carving Patterns” en Google i veuràs quantes opcions o si et veus inspirat, inventa una tu mateix)
• Cinta
• Punxó
• Serres de cort

Si que és veritat que hi ha utensilis específics per al tallat de carabasses, però que si no les tenim podem canviar-les per altres que sí tinguem per casa. Et dic quines equivaldrien:

• El punxó es pot substituir per un punxó normal de ferreteria, però que la punta siga xicoteta
• L’espàtula o rascador es pot substituir per una cullera gran i resistent
• I les serres de tall per ganivets de cuina que tinguen bona punta i serra finita

Com tallar una carabassa de Halloween passe a pas

Com ara ja tens la carabassa perfecta i unes bones eines et vaig a explicar per fi com buidar, tallar, netejar i conservar una perfecta carabassa d’Halloween Anem allà!

Pas 1: Buidar la carabassa

Primer forada la carabassa en funció del tipus d’il·luminació que vages a utilitzar després per a dalt, si vas a posar una vela en el seu interior, o per a baix si vas a usar una llum tipus garlanda. No fa falta que siga un circule perfecte, pots fer ones, zig-zag, com vulgues. Açò sí, que després et càpia la mà sencera per a poder buidar bé la carabassa. Obri la carabassa amb cura però amb fermesa. Si vols usar la tapa per a tapar la carabassa després desfés-te de tots els filets i deixa-la ben neta.

Imatges: www.facilysencillo.es

A continuació, buida la carabassa. Si no t’agrada tacar-te les mans el millor és que t’assignes uns guants per a fer aquesta part. Trau tota la polpa, les tires i les llavors, tot fóra! Per a que quede tot ben uniforme, una vegada buida la carabassa cal raspar-la amb l’espàtula o rascador, o si no amb una cullera gran i forta.

Que no t’entren les presses en aquest pas, quant millor quede millor es veurà el resultat final, així que grata fins que l’interior quede llis i net. Finalment, lava per dins i per fora la carabassa i asseca-la bé.

Pas 2: Tallar la carabassa

Amb l’ajuda de cinta adhesiva, fixa bé el dibuix que hages triat en la carabassa. Truc! No dibuixes directament sobre la carabassa per a evitar que que es vegen marques del retolador al final, si vols fer el teu propi disseny millor dibuixa sobre un paper i usa-ho de plantilla.

Imatges: www.facilysencillo.es

Amb l’ajuda del punxó veu marcant punt a punt tot el dibuix en la carabassa. Fes-ho fins que traspasses amb el punxó el paper i arribes a la pell de la carabassa. Marca bé les cantonades i mantingues els foradets molt a prop els uns dels altres. Quant millor temps dediques a fer-ho ben més fàcil et serà després tallar amb la serra. En acabar retira el paper i comprova que aquesta tot correcte.

Imatges: www.facilysencillo.es

Ara toca el carvat! Usa la serra o ganivets afilats per a aquest pas, comença per les zones més xicotetes o interiors per a després donar pas a les zones majors o més exteriors. Per a aconseguir un millor acabat et recomane que cintures per fora de la línia de foradets que has fet amb el punxó i que tingues especial cura en les cantonades. Sense pressa però sense pausa. Per cert, s’endreçat i usa un bol per a anar deixant els trossos que vages tallant.

Pas 3: Llums, càmera… acció!

Ja tens la carabassa tallada amb el disseny carvat i és el moment d’il·luminar-la, has pensat que tipus de llum vas a utilitzar? Les veles són moníssimes i aporten aqueixa llum tan càlida i bonica a l’interior de la carabassa, però és molt important que guardes certes precaucions per seguretat a casa. I si no, avui dia hi ha vés-les amb llums *led que simulen a la perfecció la llum que emet una vela real. No hi ha gens més segur que aquest tipus de veles!

Així i tot, si prefereixes utilitzar una vela de les de tota la vida, tingues en compte que has de deixar la tapa d’a dalt oberta perquè la vés-la “respire” i no creme cap paret. Cura amb posar-les en prestatges on hi haja algun tipus de sostre o prestatge superior. Una altra opció és usar garlandes de llums xicotetes per a il·luminar l’interior de la carabassa, és una solució bastant bona i si has fet el forat en la part inferior de la carabassa et serveix per a amagar i que es vegen menys tots els cables de la garlanda.

Pas 4: Conservar una carabassa de Halloween! 

Tingues clar que una carabassa és un aliment perible i per tant una vegada obert es conserva molt mal a temperatura ambiental. Solen durar uns 5 o 6 dies aproximadament. Què pot passar? Doncs que d’un dia per a un altre li comence a eixir floridura en la part interior i fer-se blana fins al punt d’enfonsar-se. Així que per a evitar l’inevitable et done un parell de consells. Unta de vaselina tota la pell on hages tallat, així evitaràs l’oxidació d’aqueixes vores i tardaran més a posar-se foscos. A més, omple un pulveritzador d’aigua amb unes gotes de lleixiu i ruixa la part interior de la carabassa, així aconseguiràs que la floridura tard una miqueta més a aparèixer.

I ara, després de tots els passos, per fi ja pots admirar la teua carabassa d’Halloween, sí, ho has aconseguit! i segur que a més t’ho has passat pipa buidant, retallant i tallant, si eres un autèntic addicte a tot el manual com és el meu cas. Espere que amb tots aquests passos, trucs i imatges hages après un munt, que passes una nit de por i que, com sempre, t’atrevisques a donar-li al handmade. Feliç Halloween!