Veggie, l’hort de l’espai
Ja sabem que molts de vosaltres no sou astronautes ni viviu a l’espai exterior, però no ens podem resistir a contar-vos com funciona Veggie, l’hort espacial.
La vida humana en l’espai té un munt de complicacions que als terrícoles no ens preocupen massa: com mantindre una safanòria baix terra si no hi ha gravetat? Tindre un hort en el planeta Terra té tota la lògica del món però, com fan a l’Estación Espacial Internacional? Perquè allí també hi ha horts.
Capçalera de l’article Verdures Astronautes
No és la primera vegada que parlem de Veggie (diminutiu d’hortalissa en anglès), els horts extraterrestres. L’estudi de les mutacions que pateixen els vegetals en crèixer a l’espai exterior és el tema vers al qual gira Verdures Astronautes?.
Una verduleria llunyana
El conreu de verdures a l’Estación Espacial Internacional no és una novetat posat que Veggie va estar instal.lat fa uns mesos. Des d’aleshores la investigació genètica i l’horticultura conviuen amb la ingravidesa.
Veggie. Imatge del bloc de Marta Renato
L’objetiu d’aquest conreu no és l’alimentació de la tripulació de la nau perquè l’ús d’aigua encareix molt els aliments i es molt més barat enviar aliments deshidratats a l’espai. No obstant, l’hort és un passatemps amb molt d’èxit entre els astronautes.
Les plantes que creixen amb ingravidesa són més allargades i més dèbils ja que la producció de lignina és menor. Els enciams de la varietat romana roja han estat conreats en períodes de 28 dies sobre un substrat especial i els estudis intenten determinar si són o no segurs per al consum humà. Encara que com ja hem dit, el conreu per al consum no és rentable a l’espai.
Steve Swanson, astronauta i hortolà
En repatriar aquestes verdures per conrear-les al nostre planeta, s’ha vist que són molt més dèbils i susceptibles a les plagues degut a la debilitat dels teixits desenvolupats amb ingravidesa. A més, el genetistes treballen per saber quins gens funcionen de forma diferent en l’espai que en La Terra.
Com és Veggie?
Un sistema de conreu en què la superfície s’optimitza al màxim i on no es controlen els nivells de CO2 ni d’oxigen perquè s’usen els paràmetres del mòdul espacial. Les llavors es planten sobre un coixinets estèrils i s’il.luminen amb leds rojos i blaus. La planta model per als estudis és Arabidopsis Thailana que és germinada sobre un gel a l’interior d’una placa petri. Aquestes plantes són enviades per milers a la Universitat de Winsconsin on s’estudien 30.000 gens.
Imatge de la web de la Universitat de Windsconsin
Al cap d’aquests estudis està el professor de botànica Simon Gilroy i l’estudiant post doctoral Won-Gyu Choi que veiem a la imatge de dalt desempaquetant un enviament de plantes congelades d’Arabidopsis procedents de l’espai.
Posat que aquest estudi està en marxa des de maig poques són les conclusions que us poden contar, però el projecte de l’hort espacial ens sembla interessantíssim i li seguirem la pista per contar-vos-ho. De moment, et deixem l’enllaç a la pàgina web de la NASA en què es veuen imatges del Veggie de l’estació espacial i el astronautes hortolans.
A partir d’ara, quan mires al cel recordaràs que hi ha vida vegetal sobre els nostres núvols.
