Ramaderia BIO

A més de ser més sostenible i ecològica, de la ramaderia BIO destaca la qualitat dels seus productes, més rics en nutrients, més beneficiosos per a la nostra salut i més respectuosos amb els drets i el benestar dels animals. Vols saber més motius per a apostar per la ramaderia ecològica?

El passat mes de gener Mª Dolores Raigón, presidenta de Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) i membre de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la UPV, concedia una entrevista a la revista The Ecologist després del seu pas BioCultura Madrid, una de les fires de productes ecològics i consum responsable més importants del nostre país i que aterra a València a principi del mes de març. En aquesta entrevista Raigón, una de les veus més importants del panorama bio, deixava constància de la major qualitat de la carn ecològica, més rica en nutrients i proteïnes que la carn convencional. Així ho assegurava segons els seus últims estudis que confirmaven una major seguretat i qualitat, tant en la carn com en altres derivats d’aliments ecològics. 

I és que al llarg de les últimes dècades els mètodes de producció ramadera intensiva i la tecnificació d’aliments han fet que molts dels nutrients naturals de la carn hagen disminuït, i fins i tot desaparegut. El problema no és únicament nutricional: en els processos de ramaderia intensiva moltes vegades s’introdueixen additius alimentaris que poden arribar a convertir-se en perjudicials per a la nostra salut, i que alguns estudis han associat directament amb l’aparició d’al·lèrgies, baixada de defenses i major risc d’intoxicació alimentària per substàncies químiques. Aquest fet unit a la garanties de sostenibilitat i respecte al medi ambient, estalvi d’energia, augment de llocs de treball i la certificació de la salut animal i de respecte a la biodiversitat, certificats per la ramaderia ecològica, ens fan plantejar-nos per què hem d’apostar directament per un model ramader bio.

“Que el teu aliment siga la teua medicina”
Aquesta frase pronunciada per Hipòcrates, un dels pares de la medicina, fa més de dos mil anys i a la qual Mª Dolores Raigón fa referència en la seua entrevista, posa en evidència quin és el principal motiu per a plantejar-nos el consum aliments (tant hortofrutícoles com a ramaders i derivats de tots dos) procedents de l’agricultura i la ramaderia ecològiques. Aquests productes no contenen substàncies artificials i, per tant, són assimilats pel nostre cos sense alterar les nostres funcions metabòliques. A més, estan lliures d’aliments addicionals sintètics que a la llarga poden ser perjudicials per a la salut.

D’altra banda, no cal oblidar que en les tècniques la ramaderia industrial no solament es donen als animals additius alimentosos per al seu engreix, sinó que també se’ls subministren fàrmacs per a evitar malalties, plagues o l’aparició de possibles patògens. L’ús d’aquests medicaments i antibiòtics és fonamental per als ramaders ja que, a causa que els animals de la ramaderia industrial viuen en condicions d’estrès constant i de falta d’espai, suposen una xarxa de seguretat enfront de les normatives sanitàries.

No obstant açò aquest fet, que a priori és una garantia de salut, suposa un arma de doble tall per al consumidor final. El motiu és molt senzill: molts d’aquests fàrmacs subministrats als animals es mantenen en el seu organisme i poden deixar residus en aquest, en la seua carn o en els seus productes derivats (com poden ser la llet o els ous) i que, al final, acaben transmetent-se directament a l’ésser humà que els consumeix. 

L’ús continuat d’aquestes substàncies, especialment antibiòtics, ha fet que les espècies de la ramaderia industrial siguen cada vegada més resistents a la medicina, per la qual cosa en massa ocasions no són realment efectius i s’han de cercar substàncies cada vegada més fortes. El risc per al consumidor es multiplica. D’una banda poden aparèixer noves plagues, desconegudes fins ara, que no són detectades fins que el producte ja ha sigut elaborat i processat (quan no venut). D’altra, productes amb antibiòtics més forts tenen com a resultat més residus farmacològics en carns i derivats que arriben a l’ésser humà que els consumeix indirectament, acostumant el seu organisme a ells, de tal forma que si en algun moment necessitem antibiòtics aquests hauran de ser més forts perquè tinguen l’efecte desitjat. Segons la FACUA, estudis del Centre de Prevenció i Control de Malalties de la Unió Europea (ECDC) ja han alertat de l’augment de la resistència als antibiòtics amb bacteris com E.coli, una de les més comunes que se’ns transmet.

Escherichia coli. (E.coli)


En aquest cercle viciós a hores d’ara l’única solució viable és començar per reduir el consum de carn i proteïna animal, i després frenar la producció i el consum de carn industrial per a apostar per mètodes de producció ecològics que tornen a allò tradicional i que són molt més beneficiosos per a la nostra salut. Un dels principis de la ramaderia bio és que els animals s’alimenten exclusivament de productes ecològics assegurant un model tancat i, a més, viuen en condicions més saludables, lliures d’estrès. Tots dos aspectes garanteixen la salut de bestiar, que a la llarga, es converteix també en salut per als consumidors. 

A més de ser garantia de salut, la ramaderia ecològica és una forma més de respectar el medi ambient. En primer lloc perquè suposa fugir de la sobreexplotació, contaminant molt menys els aqüífers i fent les terres més fèrtils, lliures de substàncies químiques. En segon lloc perquè es manté l’hàbitat natural dels animals silvestres apostant per les espècies autòctones i afavorint la biodiversitat de cada zona. I en tercer lloc perquè la ramaderia ecològica va lligada indivisiblement a l’agricultura ecològica, i ambdues requereixen més llocs de treball que la ramaderia i l’agricultura industrial, un valor al que s’afig que no es balafia energia, molt més controlada per l’ús limitat de maquinària, la qual cosa també es tradueix en un estalvi econòmic. 

Sostenible amb el medi ambient, beneficiosa per a la nostra salut i la nostra nutrició, natural per al nostre cos, generadora i regeneradora d’un desenvolupament rural sostenible i molt positiva tant a nivell social com a econòmic. Sembla que la ramaderia bio només té avantatges, tot i això, no hem d’oblidar al sector que avisa de que una producció a gran escala és la que està permetent abastir d’aliments a la grandíssima població que els consumeix, i que solament aquests mètodes garanteixen preus més econòmics a l’abast de les economies més castigades. Per tant la implació de la ramaderia ecològica passa per seguir buscant també un equilibri en aquests aspectes.

Podem fer-nos bio?
La resposta és que sí, que tota explotació ramadera pot convertir-se en bio realitzant els canvis oportuns. No es tracta d’un procés ràpid. A més d’una sèrie de sol·licituds administratives, la fase d’adaptació d’industrial a ecològica requereix incorporar a la producció una sèrie de mètodes i metodologies que es van consolidant a llarg termini. Aquest període de conversió pot durar diversos anys i afecta tant a la maquinària i els mètodes de treball com als animals, a les terres associades a la producció i a la salut dels aqüífers. Fins que aquest període no ha finalitzat, l’explotació no podrà comercialitzar els seus productes com bio.

A grans trets l’agricultura ecològica (també anomenada orgànica o biològica) és un sistema de producció amb unes tècniques i una normativa especials i que té com a principal objectiu obtenir aliments de màxima qualitat sense utilitzar per a açò substàncies químiques de síntesis (plaguicides, abonaments químics, etc.) ni organismes modificats genèticament (transgènics). La regulació de tots tots aquests aspectes està arreplegada en el Reglament (CE) 2092/91 sobre la producció agrària ecològica i la seua indicació dels productes agraris i alimentaris.

Abans de res la ramaderia ecològica està lligada al sòl, a la terra. Per açò una explotació ramadera industrial que aspire a convertir-se en ecològica ha de disposar de terres de pastura o cultiu per a obtenir la major part dels aliments per als animals, contribuint a l’equilibri del sistema agrícola i tancant el cercle de la producció ecològica i la sostenibilitat energètica i mediambiental. D’altra banda, aquestes terres han de complir al seu torn una normativa corresponent.

Queda terminantment prohibit la implantació de sistemes mixts (meitat industrial meitat ecològic) i el pasturatge en zones comunals està permès sempre que aquestes terres no hagen sigut tractades amb productes diferents dels autoritzats en la producció ecològica, almenys en els últims tres anys, i que els animals de cria no ecològica que usen les terres es criïn en ramaderia extensiva, és a dir, en grans extensions de sòl a l’aire lliure on els animals cerquen el seu aliment de forma més o menys salvatge, tot el contrari que la ramaderia intensiva, que es fa en règim de concentració (el que es coneix com a cria i engreix). 

Ramaderia extensiva (a dalt) vs. ramaderia intensiva (a baix)

Respecte als animals aptes per a la ramaderia ecològica, i a causa que aquesta està extremadament lligada al sòl, s’aposta per les races autòctones per la seua major capacitat d’adaptació a l’entorn, que la vegada són les més resistents a les inclemències del temps i a les malalties de la zona. Els animals han de criar-se en llibertat i amb accés a zones de pasturatge on cada raça puga desenvolupar el seu comportament innat. Els allotjaments dels animals s’estipulen depenent del tipus d’animal i la raça, però sempre assegurant unes condicions d’higiene, ventilació i aïllament contra el fred i la calor suficients. Als animals de la ramaderia bio no se’ls administren ni suplements alimentosos ni antibiòtics preventius. En cas de necessitar algun tipus de cura addicional per malaltia el tractament ha de regular-se d’acord amb l’establit en el Reglament (CE) Nº 1804/99.

Més informació i articles relacionats en Espores.org: 

Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica 
Principis de l’agricultura biodinàmica
Agricultura intel·ligent