Què és la torba?

És important enriquir correctament el sòl per optimitzar-ne el rendiment en les tasques agrícoles o de jardineria. La torba és un material d’origen orgànic que fa aquesta funció a més de ser un dels bens ecològics més importants. 

L’agricultura ecològica utilitza diferents tècniques de cultiu que tenen com a objectiu explotar el sòl mantenint en tot moment la màxima salut de la terra. Els mètodes usats són la rotació i l’associació de cultius. L’agricultura de no intervenció de Masanobu Fukuoka advoca per no usar abonaments ni maquinària. L’agrobiologia se centra en el control de plagues i malalties de forma natural, equilibrant el medi ambient. 

No obstant, aquests mètodes no són suficients i és necessari ajudar el sòl a través de fertilitzants o fitosanitaris si es detecta algun tipus de plaga. Els agricultors cerquen aquells materials que menys danys provoquen al medi ambient. Un d’ells és la torba, un material d’origen orgànic procedent de plantes en descomposició que enriqueix notablement el sòl. 

La torba afavoreix el creixement de vegetals perquè afavorix la penetració de les arrels en el sòl. A més, aquest material pot crear en sòls argilencs una base en la qual poden assentar-se els cultius, i en el cas de sòls més secs i terrosos, és capaç d’augmentar la seua capacitat d’infiltració d’aigua.

Formació i explotació de la torba
La torba s’origina en les zones pantanoses o d’aigües estancades, normalment envaïdes per gran quantitat de fongs on la taxa d’acumulació de plantes i restes vegetals és superior a la de mineralització, és a dir, que tots aquests materials no es poden biodegradar per complet. Aquesta descomposició parcial dóna lloc a una massa de color terrós, molt rica en nutrients, que s’ennegrix, s’asseca i solidifica amb el pas del temps. Si aquesta massa no es retira apareixerà en el mateix lloc una altra capa superposada, depenent de les espècies de cada zona, originant diferents tipus de torba amb diferents components i estats de descomposició. 

La formació de les diferents torbes està condicionada per les diferents espècies vegetals del lloc i del clima. Habitualment, es parla de dos tipus de torba, la rossa i la negra. La primera es forma en aiguamolls amb baixa evaporació, elevades pluges i poca radiació solar, amb temperatures fredes a l’hivern i temperades a l’estiu. Aquesta torba té un contingut baix en nutrients i un Ph àcid. En aquestes condicions sol créixer esfagne (Sphagnum), de descomposició lenta i difícil i una de les espècies més cotitzades a l’hora de fabricar torbes. Les principals espècies són molses, herbàcies, arbustos, bruguerars i en alguns casos, arbres. 

Esfagnes (font: http://glaciaresyturberas.blogspot.com.es/)

Les torbes negres, per contra, es formen en zones més càlides i en terrenys plans sobre sòls rics en calç. Procedeixen principalment de joncs, xiprers i espècies llenyoses. El seu grau de descomposició és més alt, així que tenen menys matèria orgànica i més minerals. Estan alimentades per aigües de xaragalls i aigües subterrànies.

Encara que moltes vegades es comercialitzen barrejades, són diferents. La torba negra és molt útil per a crear planters ja que la seua gran humitat inicial afavoreix la germinació de les llavors i la torba rossa és millor per a conrear plantes en sòls secs i en tests perquè té més proporció de matèria orgànica i és millor per a retenir l’aigua que la torba negra. 

Explotació de torba a Letònia

En l’actualitat, existeixen llocs específics dedicats a la producció i explotació de la torba, les torberes. Els qui les defensen advoquen pels beneficis i usos per a crear compost i altres components necessaris per a la jardineria, l’agricultura, la silvicultura i l’hortofruticultura. Els sues detractors alerten sobre els riscos de l’explotació i els mètodes d’extracció de la torba, que moltes vegades degraden el medi ambient. 

En les últimes dècades les torberes han sigut fortament degradades a causa de l’explotació contínua i l’ús maquinària pesada que s’empra per a extraure-la i per a transportar-la. En molts països Europeus, més del 95% dels aiguamolls han sigut assecats per a la producció de torba i combustibles.

Perquè s’usa la torba?
Des que va començar a usar-se en el nostre país cap als anys seixanta, la utilització de torbes per a usos hortofructícoles ha anat en augment. S’empra per a crear humus tant en agricultura com en jardineria, per a trasplantar tests en silvicultura i en la recuperació de sòls forestals. 

Per exemple, la gran capacitat d’absorció de la torba pot ser utilitzada quan hi ha una fuita d’hidrocarburs en terra o aigua. A pesar que la torba procedeix d’un ambient pantanós, quan se sotmet a un xoc tèrmic es converteix en un material hidròfob, és a dir, que no absorbeix l’aigua. La torba absorbira tot el material contaminant sense eliminar aigua. Si a açò sumem la capacitat d’estanqueïtat de la torba, aquesta podria estar més de 48 hores absorbint l’hidrocarbur i repel·lint l’aigua, realitzant de forma natural una funció de filtrat. 

Un altre dels usos de les torbes és la filtració d’aigües residuals. Les propietats de la torba d’esfagnes o torba de molses, és un excel·lent material de biofiltració perquè aquesta torba és fibrosa i molt porosa. Açò afavoreix la biodegradació dels elements continguts en les aigües residuals que entren en contacte amb els microorganismes en el biofiltre. 

Finalment, hi ha els qui proposen la torba en tractaments corporals, igual que es fa amb les algues. La seua potència tèrmica aportaria una relaxació òptima en massatges terapèutics que activarien la circulació sanguínia.