Nova amenaça per a la citricultura
L’insecte portador del bacteri causant del temut greening, ha fet acte de presència a Galícia i al nord de Portugal. Quines mesures cal prendre? Hi ha tractament fitosanitari? Perquè és tan greu?
Un altra plaga per a la citricultura ha arribat a la península i no ha estat una sorpresa posat que ja s’havia detectat l’insecte portador del bacteri que causa el greening a Canàries l’any 2002 i en l’illa de Maderia en 1994. Psila africana és l’insecte portador (vector és la paraula tècnica) del bacteri (HLB) causant del greening. És originari d’Àsia encara que a Sudàfrica i a Brasil ja ha causat la mort de tants cítrics com tots els conreats al territori valencià.
Adult de Trioza erytreae. Imatge de S.P. van Vuuren, Citrus Research International, Bugwood.org
Els arbres infectats amb el bacteri pateixen un decaïment foliar que els pot provocar la mort. Hui dia, no hi ha tractament fitosanitari per això, l’única ferramenta possible és la prevenció. Quan es fa tard per prevenir, l’alternativa és arrancar i cremar.
Què sabem d’aquest insecte?
El nom científic de l’insecte vector és Trioza erytreae i presenta, com la major part dels insectes, tres estats: els adults mesuren uns 4mm i les ales són llargues i transparents. Volen molt bé i se situen sobre el brots joves dels cítrics. Al llarg de la vida canvien el color, de verd a marró. Els ous son ataronjats i es localitzen al nervi central i lea vores de les fulles. Les nimfes son aplanades i ovalades i les podem localitzar a les deformacions que provoquen en les fulles. El seu color també canvia de groc a gris fosc depenent de l’estat nimfal en què es troben.
Nimfa de Trioza erytreae. Imatge de Peter Stephen, Citrus Research International, Bugwood.org
Les nimfes de l’anvers de les fulles s’alimenten de la saba de l’arbre i hi injecten toxines que causen agalles, deformacions i esgrogueïment en les fulles i en el brots tendres. Com a conseqüència, l’arbre es debilita i la producció minva.
El citrus-greening o Huanglongbing afecta la vida útil de les plantes, tant joves com adultes, de tots els cítrics i híbrids, i ocasiona la seua mort en el transcurs de pocs anys. Cal remarcar que no sempre la presencia de psila africana implica la presencia del bacteri del greening.
Què cal fer ara?
Entenem per sanitat vegetal la ferramenta per a l’accés als mercats de productes agroalimentaris: absència de plagues i reducció de costos associats durant el procés de producció agrícola. La prevenció, el suport als agricultors, el desenvolupament de noves tecnologies i el control de plagues i malalties són els pilars fonamentals per assolir els objectius de la sanitat vegetal.
Fulles afectades per greening. Imatge de Peter Stephen, Citrus Research International, Bugwood.org
La Conselleria d’Agricultura ha activat el Pla de Vigilància Fitosanitària de Cítrics i ha estat mostrejant conreus a la recerca del temut insecte. Al seu torn, el Ministeri d’Agricultura ha enunciat unes directrius comunes. Una vegada localitzat l’insecte a Galícia i el nord de Portugal es va constituir un grup a instàncies de la Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua coordinat pel cap de Servicio de Sanidad Vegetal, Vicente Dalmau. Compta amb dos especialistes en control biològic i integrat de plagues i en bacteriologia del IVIA, un catedràtic d’Entomologia de la Universitat Politècnica de Valencia y un catedràtic en gestió de plagues en cítrics de la Universitat Jaume I de Castelló.
En la primera de les reunions d’aquest grup proposaren mesures de dos tipus: per una banda, l’aplicació de productes fitosanitaris efectius en llocs en què haja estat detectat l’insecte, a més, prospeccions intensives per determinar exactament les zones afectades i limitar el moviment de plantes de cítrics i rutàcies, en general.
D’altra banda, en les zones no afectades cal augmentar el mostreig i vigilar el material dels vivers. També es necessari informar y divulgar entre els agricultor aquesta informació i donar-los les ferramentes necessàries per a la identificació dels símptomes i de l’insecte.
Com identificar-lo?
– Insecte menut (3-4 mm), més o menys de la mida d’un pugó
– Adults amb ales, mòbils i actius si se’ls molesta
– Ales transparents
– Ponen els ous als brots tendres en forma de gota i de color groc-ataronjat
– Les nimfes són grogues envoltades per secrecions de cera curtes i situades a l’anvers de les fulles
– Les fulles pateixen protuberàncies
– Secreten molta melassa
Diaphorina citri. Imatge de Wikipedia
Cal recordar que existeix un insecte molt semblant, psila asiàtica que també és vector del bacteri del HDL i provoca el greening als cítrics. Aquesta espècie, Diaphorina citri, no ha estat localitzat, de moment, a Europa.
Perquè tots som importants…
Si detectes la presència del psílid africà o símptomes semblants als de l’HLB, contacta immediatament amb el Servicio de Sanidad Vegetal. Alacant: 96 59346 29/30; Castelló: 96 455 83 42/43; València: 96 3874700 o spf_silla@gva.es.
Imatge de Carquinyol
Fins el moment, poc més sabem sobre l’estat d’aquesta plaga. El que sembla evident és que la prevenció no ha estat una ferramenta efectiva. Ara cal vigilar bé els nostres conreus i no intercanviar material vegetal, ni cítrics ni rutàcies en general.
Us deixem l’enllaç a un parell de publicacions que poden ser-vos d’utilitat si voleu saber més:
– MediaUni: Ricardo Jiménez, director del grup d’investigació d’entomologia de l’Institut Cavanilles, sobre el control de plagues en els aliments
– AVA-ASAJA: La citricultura en alerta máxima
– IVIA: informació sobre el greening
