Marietes, valuoses aliades per combatre la cotxinilla acanalada
L’alumnat de 6é del CEIP Sant Isidre de València ha participat en un projecte pioner coordinat des del servei de Sanitat vegetal de la Conselleria d’Agricultura que ha consistit en la cria de marietes Rodolia cardinalis al centre escolar per alliberar-les al Jardí Botànic de la Universitat de València. L’objectiu: ajudar a combatre la plaga de la cotxinilla acanalada, Icerya purchasi. Us contem l'experiència en el següent article.
La cotxinilla acanalada, Icerya purchasi, és una plaga molt comuna que causa greus problemes tant en plantes ornamentals com en cítrics. Debilita els arbres, ja que succiona la saba, i segrega una gran quantitat de melassa que redueix la superfície fotosintètica de les fulles. A més, aquesta melassa ensucrada atrau les formigues (que són capaces d’actuar de protectores de les cotxinilles) i facilita la multiplicació de diferents fongs. Danys col·laterals que agreugen, encara més, els efectes de la plaga, que compta amb poblacions molt heterogènies, amb diverses generacions anuals i on resulta difícil establir els moments de les postes d’ou. La cotxinilla afecta al tronc, rames i fulles, i si l’atac és molt fort, l’arbre pot morir. És, per tant, una amenaça a la que cal fer-li front. I amb un exèrcit de marietes, és possible.
Ovisac de cotxinilla: allargat, acanalat, de tacte cotonós, amb els ous ataronjats a dins / J. Catalán (IVIA).
Inundació amb Rodolia cardinalis: la lluita biològica
La lluita biològica, en què s’utilitzen poblacions d’enemics naturals per reduir la població d’una espècie plaga, s’ha revelat com molt efectiva com a estratègia de control en alguns casos. La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana compta, de fet, amb diferents insectaris on crien espècies per utilitzar-les en els diferents tipus de control biològic de plagues: de conservació, clàssic, inoculatiu i inundatiu.
En el cas de Icerya purchasi, el control biològic inundatiu a través de Rodolia cardinalis, les marietes que tots i totes coneguem, s’ha demostrat com una fórmula exitosa. Així, després de criar el suficient nombre del depredador, de les marietes, s’alliberen en un nombre molt elevat en els camps afectats per la cotxinilla acanalada. S’evita, per tant, l’aplicació de productes fitosanitaris i permet ser més respectuosos amb el medi ambient.
Fotos de l’alliberament de marietes en exemplars del Jardí Botànic de la UV. / E. Caballer.
Rodolia cardinalis és un coleòpter, semblant a la marieta de 7 punts, però més xicotet i amb taques en compte de punts. Tant les larves com els adults tenen una activitat predadora molt intensa, sobre ous i sobre adults. Les femelles de marieta dipositen els ous prop de l’ovisac de la cotxinilla acanalada i les seues larves s’alimenten dels ous i de les nimfes de la cotxinilla.
Rodolia cardinalis sobre Icerya purchasi / E. Caballer
Ara bé, cal tenir en compte fer la solta en un moment de reproducció de la cotxinilla, ja que si escassegen les preses, descendeix la fecunditat de les marietes i augmenta el canibalisme. I reintroduir l’insecte a la primavera, ja que Rodolia no aguanta temperatures baixes. A més, caldrá mirar bé, si és el cas, quins tractaments fitosanitaris s’apliquen per no afectar a la nostra aliada i perjudicar la seua acció beneficiosa.
Marieta sobre cotxinilla acanalada / E. Caballer
El CEIP Sant Isidre desembarca un exèrcit de marietes al Botànic
Per segon any, l’alumnat de 6é del CEIP Sant Isidre de València ha participat en un projecte pioner en què, junt amb la Conselleria, s’encarreguen de la cria d’exemplars de marieta i de l’alliberament sobre els arbres afectats per cotxinilla del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Alumnat del CEIP Sant Isidre al Jardí Botànic de la UV / E. Caballer
El centre escolar compta amb un insectari en què el servei de Sanitat Vegetal va ubicar deu exemplars de Pittosporum tobira, coneguda com pitòspor o azahar japonès en castellà. I sobre aquestes plantes es va introduir de forma artificial una plaga de cotxinilla acanalada. Quan les femelles posaren ous, es van soltar les marietes dins la gàbia i va començar el cicle, segons expliquen des del departament. Aquest xicotet insectari ha estat al corredor del CEIP Sant Isidre de València i ha sigut l’alumnat qui s’ha fet càrrec tant de l’observació dels insectes com del reg de les plantes, de la presa de temperatura i registre de dades.
Durant el mes de juny, l’alumnat del CEIP Sant Isidre s’ha desplaçat al Jardí Botànic de la Universitat de València, acompanyat de les professores Lucrecia Manzanares i Amparo Velasco, i dels tècnics de conselleria Ignacio Boix, Francisco Guillem i Maribel Deval. Sobre els exemplars afectats de cotxinilla, han alliberat un peculiar exèrcit format per al voltant de 120 adults de Rodolia cardinalis. Els resultats no s’han fet esperar i en només unes setmanes s’han obtingut resultats positius.
Personal de conselleria i professorat del CEIP Sant Isidre junt a Isabel Mateu, directora del Jardí, i personal del Botànic.
Amb aquesta experiència, el més important no ha estat guanyar la batalla, sinó que l’alumnat del centre ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop l’agricultura ecològica i maneres alternatives als fitosanitaris per combatre les plagues, molt més respectuoses amb el medi ambient. A més, també han pogut aprofundir en conceptes com el funcionament dels ecosistemes, els cicles biològics, la cadena tròfica o l’equilibri de la natura.
En definitiva, una experiència que des del centre educatiu, la Conselleria d’Agricultura i el Jardí Botànic de la Universitat de València es valora molt positivament, tant per la seua efectivitat com per les seues implicacions en la difusió i educació entre les noves generacions de la gestió ecològica de jardins i de la cerca de solucions sostenibles.
ÀLBUM DE FOTOS de la solta de Rodolia cardinalis al Jardí Botànic de la Universitat de València
Més informació:
Díptic de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient sobre la cria d’insectes útils per a la lluita biològica
La biodiversitat es fa a classe (Levante, 6/6/2018)
