PRINCIPIS DE L’AGRICULTURA BIODINÀMICA
Els principis de l’agricultura biodinàmica es basen en el reconeixement de la terra, les plantes, els animals i l’home com un gran organisme agrícola. Però a més, aquest mètode inclou altres factors en les seues teories, com per exemple, la influència còsmica.
El terme agricultura biodinàmica engloba una sèrie de pràctiques dins del que coneixem com a agricultura ecològica. La principal diferència és que encara que no utilitza fertilitzants artificials ni pesticides i herbicides tòxics, si que empra preparats vegetals i minerals com a additius de compost i aerosols per a terreny. Però també té similituds, com l’ús de mitjans naturals i sostenibles per als seus cultius, com les rotacions de cultius ben pensades, compost elaborat amb fem de la granja, i control de males herbes i malalties utilitzant materials basats en plantes i minerals.
El més important és que l’agricultura biodinàmica es basa en un principi fonamenteal, el tractament de la granja com un organisme complet, capaç de produir tots els materials necessaris per a la seua supervivència sense introduir materials externs. El terme biodinàmic prové del grec bios (vida) i dynamis (energia), i significa que aquest mètode treballa d’acord amb les energies, no en el sentit físic de la paraula, sinó el místic, que crearien i mantindrien la vida, cercant una relació que se suposa equilibrada entre l’home i la terra.
Una característica important de l’agricultura biodinàmica és la creença de la influència del cosmos a l’agricultura, ja que per a ella les plantes, els animals, l’home i el cosmos funcionen com un gran organisme agrícola en el qual res escapa al coneixement. Per açò els agricultors que la practiquen creuen en una sèrie de valors esotèrics, que en alguns casos poden semblar propis de l’alquímia medieval o de l’astrologia, dins de les seues pràctiques agrícoles, i estan convençuts de l’existència de ritmes, forces i energies còsmiques que influeixen en tots els éssers vius.
En aquest sentit, un dels seus mètodes, la dinamització, consisteix en una sèrie de preparats que inclouen l’enterrament d’una banya de boví farcit de fem o la reducció d’insectes a cendres. A més, per a l’agricultura biodinàmica els signes del zodíac i la posició de certs astres determinen els millors moments per a realitzar les sembres o labors de cultiu.
Quan i on sorgeix aquest tipus d’agricultura?
El terme agricultura biodinàmica va sorgir en els anys vint de mans del filòsof, erudit, dramaturg i metge austríac Rudolf Steiner, deixeble de Nietzsche i de Haeckel, i fundador de la Societat Antroposòfica, un moviment de comprensió global de l’home i del món. Steiner va desenvolupar les seues teories en el emergent camp intel·lectual centreeuropeu dels anys vint.
Els principis de Steiner com a filòsof i pensador estan vinculats al camp de l’espiritisme i en concret a la Societat Teosòfica, amb la qual entrarà en contacte a principis del segle XX. No obstant açò, prompte les preocupacions de Steiner derivaran a altres camps que van més enllà del coneixement espiritual i que abasten camps concrets de l’activitat humana com la medicina, l’agricultura i la jardineria, l’arquitectura i l’educació.
Steiner va conrear camps com les arts, la dramatúrgia o l’arquitectura
Un dels principals motius que motivà a Steiner a promulgar els principis de l’agricultura biodinàmica és que estava convençut que la qualitat del menjar en la seua època s’havia degradat, i creia que la font del problema era l’ús per part de l’agricultura química de fertilitzants artificials i pesticides. A més, a causa de la seua formació intel·lectual, no creia que aixó es deguera d’únicament a les propietats químiques o biològiques relacionades amb les substàncies implicades, sinó també a causa de manques espirituals en tot l’enfocament químic de l’agricultura.
Steiner considerava el món i tot el que està en ell com de natura simultàniament espiritual i material, un enfocament anomenat monisme. També va creure que la material viva era diferent de la matèria morta. En altres paraules, Steiner creia que els nutrients sintètics no eren iguals als corresponents orgànics. Un aspecte central de la biodinàmica és que la granja en conjunt és vista com un organisme i per tant hauria de ser un sistema tancat que s’autoalimentara. Així, les malalties dels organismes no han de tractar-se aïlladament, sinó com un símptoma de problemes en tot el conjunt.
El calendari lunar és fonamental tal com els seguidors de l’agricultura biodinàmica conceben el cicle agrícola
Els termes dinàmica biològica o biodinàmica van ser encunyats pels seguidors de Steiner a causa de les seues conferències sobre agricultura al 1924 a Polònia. Alguns dels aspectes que es van tractar en elles incloïen la relació d’activitats agrícoles com la sembra o la recollida en relació amb els patrons de moviment de la lluna i els planetes gràcies a un calendari, o com aplicar al sòl, al compost i a les plantes preparats de materials naturals processats específicament, amb la intenció d’implicar éssers no físics i forces elementals.
Dottenfelderhof: Agricultura biodinàmica en l’actualitat
Des d’un punt de vista ecològic, l’enfocament biodinàmic és raonable, perser agricultura orgànica, sostenible i respectuosa de l’entorn. No obstant açò, està clar que els seus principis se sustenten en suposicions espirituals sense fonament empíric. En tot cas, l’agricultura biodinàmica és una realitat, i actualment es practica en més de 50 països a tot el món. Per norma general, les finques biodinàmiques solen tenir un component cultural i encoratgen a la comunitat local.
Un dels llocs on té més seguidors és a EUA, on l’Associació de Jardineria i Agricultura Biodinàmica fundada en 1938 té gran pes. També ocorre el mateix a Austràlia, on les experimentacions biodinàmiques van començar en els anys trenta, i continuen fins a l’actualitat. L’any 1989 l’Institut de Recerca Biodinàmica (BDRI) en Powelltown, prop de Melbourne, va ser establert com una associació científica i de recerca sense ànim de lucre.
En el cas del nostre país, els agricultors biodinàmics compten amb una associació pròpia en la qual expliquen els fonaments d’aquesta forma de conrear la terra, i ofereixen una sèrie de llibres i revistes per a conèixer més sobre el tema. Així mateix, tenen un llistat de productors i distribuïdors, i persones de contacte per a poder aconseguir els seus preparats especials.
Un dels majors exemples de finca biodinàmica en el món és la finca Dottenfelderhof, a Alemanya. Treballen vuitanta persones i viuen cinc famílies que en els seus començaments van partir de la premissa de quantes vaques serien necessàries per a fertilitzar correctament el sòl i van decidir que necessitaven 80. Després es van preguntar quant farratge necessitaven per a alimentar les vaques i com obtenir-lo sense necessitat de comprar-lo. Així es va establir una rotació de cultius de farratges repartits en períodes de 12 anys.
Més tard es van plantejar la quantitat de porcs que podrien ser alimentats amb les restes i, quantes gallines podrien viure amb el cereal sobrant una vegada separats els millors grans de cada collita. Per a calcular la quantitat de fruiteres i l’extensió de l’horta, es va determinar les necessitats alimentàries dels quals viuen en la finca. El resultat de tots aquests càlculs és un model de gestió que ha reduït fins a un 90% les despeses veterinàries.
Quant a la fertilitat del sòl, s’ha comprovat que en la finca hi ha més de 600 cucs per m2 mentre que en l’agricultura convencional tan solament hi ha 4 cucs, així que la fertilitat s’incrementa any rere any. El motiu són els preparats biodinàmics que actuen com biocatalizadors que estimulen les forces del sòl, del compost i de les plantes. La finca Dottenfelderhof produeix 60 tones de cereals a l’any i més de 1000 litres diaris de llet. Compta amb un viver forestal, un centre de recerca (elaboren un catàleg de llavors que produeixen i van creant noves varietats) i una tenda per a la venda dels seus productes.
Demeter: l’etiqueta biodinàmica
El segell de qualitat “Demeter”, per la deessa grega de l’agricultura, certifica que el producte ha sigut elaborat de manera biodinàmica. Així mateix, l’etiqueta també garanteix que es compleixen els requisits de la normativa orgànica europea (generalment va acompanyat del segell “orgànic”). L’associació sense ànim de lucre Demeter Internacional és la responsable d’aquest distintiu i de que es complisquen les normes de producció i elaboració fins al producte final. Fundada en 1977 per 19 organitzacions d’Europa, Amèrica, Àfrica i Austràlia, representa en l’actualitat a uns 3.000 productors de 35 països. A Espanya, el certificat es pot obtenir a través de l’Associació d’Agricultura Biodinàmica.
