La plaga del mes de novembre

La processionària del pi és l’eruga d’una papallona nocturna (Thaumetopoea pityocampa Schiff) anomenada així perquè es desplaça en grup formant unes característiques processons quan va soterrar-se. Parlem d’un insecte defoliador que ataca les agulles del pins per alimentar-se i que pot arribar a debilitar els arbres.

Cicle de vida i biologia

Les femelles adultes posen els ous (entre 120 i 300) en les agulles dels pins i són capaços de discernir entre les diferents espècies de pins gràcies a l’aroma, el gruix i longitud de les agulles. L’envergadura de les papallones femenines és de 36-49 mm, els mascles són un poc més menuts 31-39 mm i presenten abundants escates daurades.

Thaumetopoea pityocampa en processó. Imatge de ahmed m. Font: FlickR

Les erugues naixen passats uns 30-40 dies i immediatament després de l’eclosió comencen a alimentar-se en el mateix lloc on emergeixen per després, desplaçar-se a altres zones en què construeixen els nius de seda provisionals. Presenten 5 estadis larvaris, tots mòbils. La longitud d’una eruga acabada de nàixer és d’aproximadament 2,5 mm i durant el primer estadi pot arribar a assolir els 5-6 mm.

La primera muda es produeix als 8-12 dies i dóna lloc a segon estadi larvari que dura dues setmanes. Aquestes erugues poden arribar als 12 mm de longitud. El dors de l’eruga presenta uns pèls de color groc-ataronjat i de color blanc al lateral entre els quals apareixen unes taques negres que acolliran als pèls urticants en estadis posteriors. Passem al tercer estadi larvari, (dura un mes) i és en aquesta fase quan té lloc la formació de les bosses o nius d’hivern i, per tant, l’emplaçament definitiu de la colònia.

Adult de processionària. Imatge de José Ramón P. V. Font:FlickR

A més, després de la muda la larva adquireix el seu aspecte típic definitiu, que varia en funció de les condicions climàtiques de cada zona, de manera que el color del tegument es fa més fosc conforme la localitat és més freda. També en aquesta fase es formen els dards urticants, que poden causar serioses al·lèrgies en humans i urticàries..

Durant el 4t i el 5è estadi larvari les erugues es fam més grans i urticants. Eixen del niu per la nit per alimentar-se al torn que van teixint les bosses. La durada del 4t estadi varia en funció de la climatologia de la zona, de manera que és més gran en àrees fredes, en què aquesta fase sol prolongar fins al final d’hivern, mentre que zones càlides pot reduir a un mes. En aquesta etapa d’alimentació intensa és quan l’arbre pot estar en perill.

Uns pins són més saborosos que altres

Segons la susceptibilitat als atacs de processionària les espècies de pins poden dividir-se en dos grups, el primer grup està format per Pinus nigra, Pinus canariensis i Pinus sylvestris. El segon grup el formen Pinus pinaster, Pinus halepensis i Pinus pinea.

Quan la processionària està ja instal·lada i durant els primers anys la infestació només afecta arbres puntuals que queden parcialment defoliats però passades dues generacions, si les condicions climàtiques són favorables, la massa forestal pot quedar totalment defoliada. És en aquest punt quan es produeix una gran mortalitat de larves per falta d’aliment. No obstant, el procés no té perquè produir-se exactament així ja que poden aturar-se, retrocedir o avançar depenent de les condicions ambientals.

Tractament

La forma més directa de controlar aquesta plaga és la destrucció de les bosses: tall, crema, aixafament o trets d’escopeta quan l’alçària del arbres els fa inaccessibles. La síntesi de la feromona sexual de la femella de processionària ha permès l’ús de trampes per a la captura massiva de mascles per mantenir baixos nivells de la població de l’insecte. Aquestes trampes es distribueixen en les vores de la pineda i en les zones menys denses, que són les zones de vol dels mascles.

Agulles de pi mastegades 

Ben enginyós resulta el següent mètode: els pins del primer grup col·locats en la reforestació en petits rodals dispersos a la massa actuarien com esquers, de manera que només seria necessari tractar aquests pins anualment per mantenir tota la massa neta.

Els tractaments químics massius es realitzen amb inhibidors del creixement usats sobre les larves en primer estadi. Pel que fa als insecticides microbiològics basats en Bacillus thuringiensis s’apliquen sobre els tres primers estadis larvaris.

Com veieu, tampoc ens lliurem de les plagues als boscos així que si visites parcs, jardins o qualsevol pineda farcida de processionària, tinc cura que la teua mascota so es menge cap larva!