La plaga del mes de maig són…els caragols
Després d’uns poc dies de pluja Espores s’ompli de caragols! Si eres dels qui els evita la mort segura retirant-los dels camins o dels qui pateix els seus efectes sobre el conreu, hui podràs aprendre un poc més sobre aquest animal i els seus efectes en les plantes.
Hem pogut veure caragols deixant rastre a la vora dels camins a aventurant-se a creuar carreteres. Espere que els hageu salvat dels neumàtics i de les soles de sabata despistades perquè hui parlarem d’un aspecte dels caragols un poc menys amable.
Vida i miracles del caragols
I és que els caragols poden esdevenir animals plaga, però abans, haurem de conèixer més la seua biologia. Comencem per definir-los com gasteròpodes proveïts d’una closca espiral. Hi ha marins, terrestres i d’aigua dolça però tots es mouen gràcies a contraccions musculars. A la boca tenen més de 20 000 dents microscòpiques que usen per alimentar-se. Aquesta estructura rep de nom de ràdula.
Però el tret més conegut d’aquests animals és l’hermafroditisme per això, aprofitem i resolem dubtes comuns sobre aquest tipus de reproducció. Són hermafrodites aquells éssers vius que tenen un aparell reproductor capaç de produir cèl·lules sexuals (òvuls i espermatozous) masculines i femenines (òvuls i espermatozous).
I açò no ens ha de portar a pensar que l’hermafroditisme implica autofecundació, és a dir, en un encontre sexual un del caragols haurà de comportar-se (també fisiològicament) com un mascle i l’altre com una femella. La presencia dels dos sexes en un mateix organisme tampoc ha de ser necessàriament simultània: hi ha peixos, per exemple, que naixen amb un sexe i moren amb l’altre.
Còpula. Imatge de Ian Dunster
Però tornem al caragols! Consumat l’encontre sexual i la fecundació, la posta té lloc en primavera i també en la tardor, quan les pluges són més freqüents. Evidentment, aquest any és un mal any per al caragols. Dues setmanes després les cries naixen i els caldrà més d’un any madurar sexualment.
La seua activitat és màxima en les estacions humides, a mesura que s’acosta l’estiu són més difícils de trobar. Tenen hàbits crepusculars i nocturns ja que, durant les hores del dia, busquen refugi en llocs que no reben la llum directa del sol.
El caragol de jardí
A pesar que existeix una controvèrsia pel que fa al nom científic d’aquest caragol, jo usaré la nomenclatura del IVIA, per unificar. Però a Cantareus aspersus també se’l coneix com Helix aspersa, depenent la font que consulteu. Poden atacar branques, brots, fulles i fruits i són particularment perjudicials per a les collites joves. En el cas del cítrics, els fruits presenten orificis profunds en l’escorça que poden arribar a la polpa.
Taronges afectades per caragol. Imatge del IVIA
El reg per aspersió banya les soques que, en estar a l’ombra baix el fullatge, crea un ambient humit i fresc on el caragols s’acumulen. Posat que poden assolir una grandària considerable (una closca de 3cm de diàmetre) no cal parlar de mètodes indirectes per detectar la presència d’aquesta plaga als nostres conreus ja que són ben visibles.
A nivell cultural, les actuacions més freqüents se centren en evitar que les branques dels arbres toquen terra a través de la poda, pintar les soques amb cal seca o envoltar-les amb làmines de coure. Pel que fa als depredadors, els ocells fan gran part de la feina, alguns coleòpters també han estat descrits com a depredadors de cargols en diferents cultius com ara el Ocypus olens o altres espècies de caragols.
Ocypus olens. Imatge de Dirk Houbrechts. Font Flickr
Els tractaments químics es basen en l’ús de metaldehids i fosfat fèrric però cal evitar que aquests productes entren en contacte amb la planta. No obstant, és millor aplicar-los quan el sòl està humit ja que l’activitat dels caragols augmenta. El metaldehid presenta activitat per ingestió i contacte, s’usa com un esquer i s’aplica al sòl. Funciona amb cargols i llimacs i té un termini de seguretat de 15 dies.
Al seu torn, el fosfat fèrric interfereix el metabolisme del calci en els seus intestins i fa que deixen d’alimentar-se, així, moren en uns 6 dies. No presenta termini de seguretat.
Si et cau la bava…
La plaga d’aquest mes també es menja! I cria! En Espanya consumim 400 gr de caragols per persona i any el que suposa uns 16 milions de kg anuals. L’origen majoritari d’aquest animal és silvestre. Sols el 3% del total comercialitzat es producte de la cria.
Gastronòmicament, el caragol és ben popular al mediterrani però a Lleida tenen fins i tot una festa dedicada que organitza l’Aplec del Caragol que se celebra des de 1980 al llarg del mes de maig. Et deixe la programació per si t’abelleix!
Consulta la guia de bones pràctiques higièniques en la cria de caragols
