La plaga del mes de juliol

Com diu la jardinera de capçalera i bloguera del Botànic, Carmen Latorre, Juliol calorer ompli rebost i graner! I és que si us heu esforçat per tenir un hort sa i fort, ara és el moment de recollir els fruits de tota eixa feina. Però no oblideu que també hi ha tasques hortolanes per al mes de juliol!

 Si vols conèixer quines són les tasques hortolanes del mes de juliol, fes clic a la imatge

Però tornem a allò que ens ocupa, les plagues! I és que aquest més ens allunyen un poc de la mata per endinsar-nos en els rebosts amb una finalitat, no malbaratar menjar sinó conservar-lo i sense bitxos! Ja fa un temps que us vaig presentar la iniciativa “Menja fruita lletja” que té per objectiu reduir al màxim la quantitat de menjar que acaba en les bosses de fem.

Previndràs per davant de totes les coses

Una de les primeres exigències d’un bon rebost és que siga un espai fresc, sense humitat, de fàcil neteja i per suposat, amb una mesura adequada. Què podem posar al rebost? Llet sense encetar, pa, oli, productes secs com pasta, arròs, llegums, creïlles o fruits secs, i tot, absolutament tot, és objecte d’ésser aliment per a les plagues.

Tin especial cura de les espècies i grans abans d’anar-te’n de vacancesÉs important mantenir un ordre i tenir a les zones de millor accés els productes que caduquen abans

I amb les vacances tan a prop és important fer una bona revisió del nostre rebost perquè els animalets no facen l’agost! Així que cura les espècies, infusions i cafè: pots posar-les en la nevera durant els dies de vacances. A més, cal fer una xicoteta selecció dels aliments que no aguantaran en bon estat fins que tornem del nostre merescut viatge.

Alguns aliments, com ara la farina o alguns cereals es comercialitzen en bosses o paquets de paper o plàstic i romanen al nostre rebost una vegada oberts. La solució més comuna passa per tancar les bosses amb una pinça d’estendre, una goma o una adhesiu però hi ha larves que poden foradar aquests materials. Per això, els pots hermètics són la millor solució tant si el corc està ja al nostre rebost com si el producte conté el corc de fàbrica.

Quatre espècies d’inquilins! I un d’incògnit…

Anem amb les espècies que ens ocupen aquest més de juliol i comencem amb els corcs: Stegovium paniceum i Tribolium castaneum, per a començar.

Stegovium paniceum

Stegobium paniceum és un corc amb una grandària de 2mm i color rogenc. Distribuït per tot el món encara que prefereix els climes temperats i tropicals. La femella posa uns 40 ous, que depenent de les condicions ambientals, poden tardar més de 3 mesos en transformar-se en adults. El seu cicle biològic dura 40 dies. Les larves són blanquinoses, cobertes de vellositats i poc mòbils.

Pel que fa a Tribolium castaneum cal destacar la seua predilecció per les farines o grans que han estat mossegats per altres insectes ja que les mandíbules de les larves no són molt fortes. L’adult mesura de 3 a 4 mm i la femella posa de 300 a 500 ous. El desenvolupament, des de l’ou fins l’adult , necessita de 30 a 35 dies en condicions favorables.

Plodia interpunctella. Imatge de Donald Hobern

Ephestia. Imatge de Donald Hobern

I ara us presentem dues espècies d’arnes que ben fàcilment rondaran els vostres rebosts: Ephestia cautella i Plodia interpunctella. La primera, l’arna del cacau, és una palometa molt activa per la nit. Es torna boja pels grans oleaginosos, arrels i tubercles secs. Cada femella posa al voltant de 200 ous passats tres a quatre dies després néixer. Els adults viuen més o menys quatre dies. El desenvolupament des de l’ou a l’adult és de 20 a 30 dies en condicions favorables.

I l’arna de la farina ataca els cereals, sobretot al blat i l’arròs. Cada femella posa una mitjana de 170 ous, als tres o quatre dies de néixer. Els adults viuen al voltant de 10 dies. El període per al seu desenvolupament és d’uns 30 dies en condicions favorables. Durant el dia tendeix a evitar la llum, romanent quieta, i és de nit quan presenta major capacitat de vol.

Lepisma saccharina, sol estar en les cases però és inofensiu 

I una cinquena espècie que sol ser dipositària de temors és Lepisma saccharina, els coneguts i inofensius peixets d’argent. Si en trobes algún per casa, no li dones importancia!

Viuen amb nosaltres? Sí, busca’ls!

Corcs i arnes! La plaga del més és plural! Si has vist aquestes bestioles per la teua cuina o rebost, has de fer una bona tasca de recerca per trobar l’origen. La font de la infestació pot ser qualsevol paquet que no estiga ben tancat així que busca i destrueix tot el que et desperte sospita.

Vigila bé una bona higiene de l’espai, tapa les escletxes i comprova que els prestatges no tinguen clivells si són de fusta o forats si són d’aglomerat

Vigila bé una bona higiene de l’espai, tapa les escletxes i comprova que els prestatges no tinguen clivells si són de fusta o forats si són d’aglomerat. És important saber que els insecticides sols maten els individus adults, no actuen sobre larves ni ous així que, abans d’espargir res sobre els nostres aliments, pensarem en buscar l’origen del nostre problema. Les arnes ponen ous embolicats amb sedes on trobarem excrements de les larves. No són fàcils de vore per això és important dedicar temps i paciència a buscar bé per les escletxes, tal i com deia un poc més amunt.

Les arnes poden entrar per la finestra si no tenim mosquiteres

Les trampes de feromones comercials són molt útils per saber si tenim o no companys de rebost. Si poses en pràctica tots els consells de hui i el problema persisteix, potser entren per les finestres si no tens mosquiteres, sobretot si hi ha una zona d’arbres o un parc prop. En qualsevol cas, la histèria mai ha de ser la solució i és que aquestes espècies viuen i s’alimenten dels nostres propis aliments així que no són perilloses per elles mateixes. No cal fer cap escàndol si després de menjar-te la paella del diumenge el paquet d’arròs té un cuquets simpàtics passejant-se per dins. Bon estiu!