La plaga del mes de gener és… el nou cotonet

Sí bé a nivell químic el control de les poblacions està bastant estudiant, poc se sap del control biològic d’aquesta espècie. Així que, aprofitant aquest buit en la informació de la espècie, us explicaré la diferència entre parasitoide i depredador. Dos conceptes àmpliament usats en el control biològic de plagues.

Parasitar o depredar, eixa és la qüestió

Un parasitoide és un artròpode la larva del qual s’alimenta i desenvolupa en el interior o en la superfície del cos d’un altre artròpode a qui anomenem hoste i és qui s’emporta la pitjor part. L’hoste mor quan el parasitoide acaba el seu cicle larvari, tret que els diferencia dels paràsits, els quals no provoquen la mort de l’hoste com és el cas de les caparres canines, per exemple.

D’altra banda, la diferència entre el parasitoide i el depredador és que el primer sols fa servir un hoste al llarg de la seua vida mentre el depredador ingerirà una gran quantitat d’individus abans de morir. A més, un parasitoide adult pot ser depredador.

Bemisia tabaci. Imatge de Wikipedia

Els parasitoides són molt més específics que els i tenen una gran importància com a agents de control biològic d’insectes plaga, principalment en l’agricultura, un clar exemple de parasitoide en agricultura és l’himenòpter Eretmocerus mundus, que parasita exemplars de la mosca blanca del tabac Bemisia tabaci.

El nou cotonet ja no és tan nou

Desafortunadament, es desconeix tot el relacionat amb el seu control ja que es tracta d’una nova plaga per al cultiu dels cítrics a nivell mundial. Actualment, el control químic és l’única eina que disposa el sector per al maneig de D. aberiae. Hi ha quatre matèries actives autoritzades contra pseudocòccids en cítric: l’oli mineral, spirotetramat, metil-clorpirifòs i clorpirifos.

Fruits danyats per D. aberiae. Imatge cortesia del IVIA

El nou cotonet presenta nombroses generacions al llarg de l’any i el moment crític en què la població és màxima coincideix amb arribant al seu màxim poblacional en els mesos de maig i juny.

Les femelles de cotonet muden tres vegades al llarg del seu i solen fixar-se en zones protegides dels fruits com el calze, el melic de les taronges del grup navel, fulles i branques. En primavera migren a la base del tronc i sòl per a realitzar la posta dels paquets d’ous envoltats amb una coberta cèria cotonosa que els atorga un poc de protecció front la sequera i els depredadors.

Mascle de Delottococcus aberiae. Imatge cortesia del IVIA

Els mascles, en canvi, muden quatre vegades i quan és adult, busca i les femelles seguint el rastre de la feromona sexual que emeten amb la fi de fecundar-les.

Què sabem fins ara?

Com hem dit, la gestió integrada d’aquesta plaga està en vies de desenvolupament. No obstant sabem que el coccinèl·lid depredador anomenat Cryptolaemus montrouzieri pot arribar a controlar les poblacions encara que amb limitacions. I pel que fa al parasitoides? Els estudis apunten que la introducció de la espècie exòtica, procedent de l’àrea d’origen de Delottococcus aberiae seria l’opció més adient ja que en el punt de procedència l’organisme no és plaga.

Danys en el fruits. Imatge cortesia del IVIA

Mostrejos actuals en el IVIA

Pel que da als danys ocasionats per D. aberiae poden ser tant directes com, per la succió de la saba que comporta el debilitament de l’arbre i la deformació dels fruits i els dany indirectes per la producció de melassa que és l’aliment d’alguns fong també perjudicials

La informació que no presenta cap fissura és la relativa als conreus afectats: taronges del grup navel, València i sanguines així com en diferents varietats de mandariners i híbrids. També s’ha observat que en funció de la varietat les taronges presenten deformacions i bonys i els mandariners i híbrids tendeixen a quedar-se menuts.

Com veieu, no ho sabem tot!