Jornada: els horts urbans, una resposta social
El passat dijous, l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic va acollir la jornada Els Horts urbans, una resposta social amb una elevada assistència i un interessant desenvolupament que ara detallem.
En un escenari d’allò més apropiat, el Jardí Botànic va acollir aquesta jornada organitzada pel Vicerectorat de Participació I Projecció Territorial, un organisme que forma part de Universitat de València que va declarar el seu interès en la interdisciplinarietat junt amb IMELSA, una empresa pública de la Diputació de València que treballa amb els ajuntaments desenvolupant projectes com les brigades forestals o la conservació dels arbres monumentals entre molts altres.
Va ser Isabel Mateu, la directora del Jardí Botànic de la Universitat de València, qui va recordar al públic assistent que, a més d’acollir l’acte, al Jardí es conrea un hort d’allò més productiu, amb varietats locals i que rep les millors atencions. Si t’interessa, pots llegir en Espores els articles de la nostra horticultora Carmen Latorre ha publicat mes a mes explicant-nos quines són les tasques que ens guarden cada temporada.
Horta del Jardí Botànic de la Universitat de València. Imatge d’Elisa Caballer
Conceptes, funcions i normatives
D’això va tractar la primera de les conferències: l’especialista en dret ambiental Inma Revuelta va parlar dels aspectes jurídics dels horts urbans però abans de fer-ho, va definir allò que ella considera hort urbà com “extensió menuda de terra pública o privada en el entorn urbà destinada a la producció agrícola no comercial i ecològica”. Als Estats Units van aparèixer, a final del segle XIX, els primers horts urbans de què es té notícia (Poor Garden) però al segle XX, i passades dues guerres, els horts seguiren proliferant. Alguns, com Victory Garden en San Francisco continuen en funcionament des del 1943.
Victory Garden, San Francisco. Imatge de Wikipedia
La tendència no aplega a la costa est d’Estats Units fins els anys setanta, quan comença l’ocupació de solars abandonats a barris populars, el conegut moviment de les Guerrilles Verdes i ja als anys huitanta aquesta tendència es fa notar a Europa. Però no va ser fins l’any 2008 quan en la Plaza de Lavapiés, Madrid, els veïns ocuparen un solar municipal abandonat per conrear les seues hortalisses encara que en 2009 una excavadora va arrasar l’hort. Aquesta història va acabar en acord com és el cas d’un dels altres a exemples pioners, els horts urbans de Benimaclet.
Tots aquests casos tenen un marc comú per al seu sorgiment, un període de crisi i una conscienciació ambiental major entre la societat. Ací a València, a aquestes raons se suma un elevat nombre de solars projectats però no executats. Inma Revuelta ens deixa molt clar que tant les institucions jurídiques com d’urbanisme no disposen de les ferramentes adients per donar resposta als requeriments dels horts urbans però confia en el desenvolupant de la Custòdia del Territori i de les Infraestructures Verdes com conceptes clau per a la regulació eficient d’aquestes noves necessitats.
Jo sé cavar…
Això és el que Ernest Cano, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, va confessar que sabia sobre el tema de la Jornada. Després de contar l’accidentada història dels Horts Urbans de Benimaclet, l’economista, dedicat al dret laboral i membre d’aquests horts veïnals, fa una lectura de l’efecte que aquesta iniciativa té sobre la societat mateixa que resumeix molt bé amb la frase “conrear convivència, pedagogia política i verdures”.
Documental MengemSA. Fes clic a la imatge.
Alguns dels factors limitadors per a l’assentament i dispersió dels horts urbans són l’alt preu del sòl a causa de l’especulació junt amb el model de distribució d’aliments, profundament deficitari si els preus dels combustibles fòssils reflectiren l’empremta ecològica real. A pesar que els horts urbans es desenvolupen en un context de crisi econòmica no suposen cap marxa enrere sinó un progrés en la capacitat de produir aliments amb les nostres mans i una revaloració de l’agricultura que passa a ser una tasca d’oci per a molts.
Però sense cap dubte, la reflexió més important que Ernest sembra en les consciències dels assistents és el valor de “les polítiques de baix cap a dalt“, des de les necessitats dels ciutadans fins la resposta i actuació dels mandataris. I no cal viatjar a la costa est d’Estats Units ni a les Guerrilles Verdes per trobar un exemple perquè els veïns de Benimaclet reivindicaren el sòl que pertanyia a un banc i hui dia, tenen horts al seus carrers.
Una taula redona i plena d’hortalisses
Moderada per Jorge Hermosilla Pla, la taula redona tampoc va deixar cap front per cobrir. En primer lloc i en nom de la Diputació de València, José Vicente Úbeda Arévalo va exposar els estudis que la institució a què representa ha realitzat des de 2013 pel que fa al sorgiment d’horts urbans en la província de València. El primer estudi inventariava el número i localització d’horts d’aquestes característiques (48 municipis amb horts urbans), el segon treball va ser la redacció d’unes fitxes descriptives dels tipus de cultius amb imatges de les plantes i els fruits per a un reconeixement de visu senzill per a qualsevol persona. En tercer lloc, com utilitzar les herbes aromàtiques en benefici propi. El quart arxiu dóna consells per a conrear les espècies triades i controlar les plagues i el cinquè, en què encara treballen, descriu les mesures i el disseny que un hort mínim viable ha de tenir. Iterant aquesta unitat podem conrear l’espai de què disposem de la forma més eficient possible.
José Vicente Úbeda és tècnic Superior de Medi Ambient i ens avança que per a 2015 la Diputació de València concedirà ajudes específiques als qui vulguen iniciar-se en l’horticultura urbana a més de treballar també en un Banc de Terres. Tots els estudis i documents que hem nomenat podem consultar-los ací.
Huerting Social, documental de la Diputació de València. Fes clic a la imatge.
Altres casos, altres possibilitats
Un cas concret i lleugerament diferent és el dels Horts Socials de Xàtiva. En aquesta ciutat de l’interior és l’Ajuntament i l’Associació sense ànim de lucre Gent de la Consolació els qui han fet possible aquest projecte que té com a finalitat primera permetre a gent sense recursos econòmics conrear els seu propi aliment sense cap despesa. Uns 12.000 m2 entre la Ciutat de l’Esport i l’Ecoparc han estat destinats al conreu. La cessió dels terrenys, la formació dels usuaris, la gestió de les ferramentes i dels productes corren a càrrec de l’Associació mentre que l’Ajuntament és un organisme de suport.
Així com Xàtiva s’ha servit d’una associació sense ànim de lucre per oferir aquest servei als seus ciutadans, el cas de Borriana és ben distint. Ens ho conta Myriam Mestre, que treballa en Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valencia i reivindica el valor de les mateixes en els projectes d’horts urbans: disposen de personal especialista en temes agraris i tenen base local, a més, poden oferir la formació necessària i els productes fitosanitaris adients. Així va ser el cas dels horts d’oci de Borriana, resultat de la col•laboració de l’Ajuntament i la Cooperativa.
President del Tribunal de les Aigües i agricultor, Vicent Parra dóna una visió distinta del que s’ha parlat a l’auditori durant tot el matí. A més de manifestar el suport que l’organisme centenari dóna als horts urbans pel que fa al reg, el Síndic ens recorda que no són més que una forma d’oci, sana i satisfactòria, però no podem permetre que pertorbe el treball dels agricultors que dia a dia “suen la camisa” treballant les seues terres.
La jornada va estar un èxit, no cap dubte, però encara quedaren preguntes en l’aire que haurem de resoldre amb nosaltres mateixos o amb els companys d’hort. Podem usar esta moda dels horts urbans per defensar el maltractat agricultor? Es necessari consumir productes procedents de l’altra banda del món? El pròxim dijous 18 de setembre assistirem a la Jornada Paratges Naturals Municipals on esperem veure’ns de nou. Inscriu-te! Si no pots assistir, t’ho contarem en Espores.
