Fitosanitaris mirats amb lupa
A grans trets els denominats fitosanitaris són els medicaments de la terra enfront d’insectes, paràsits, fongs i males herbes. Són fonamentals per a la producció agrícola intensiva i són també molt criticats pels defensors de l’agricultura ecològica. Però, saps realment com han d’aplicar-se i quins són els efectes positius dels fitosanitaris per a agricultors i consumidors?
La polítiques mediambientals i l’augment de la demanda de productes ecològics han posat el punt de mira sobre els fitosanitaris, productes químics o d’origen natural que estan destinats a combatre les accions d’insectes, paràsits, fongs, males herbes, en definitiva, de qualsevol organisme que poguera ser perjudicial per a les nostres plantes.
Els fitosanitaris van començar a desenvolupar-se a mitjan segle XX, encara que algunes empreses com l’alemanya Bayer van començar a fabricar aquest tipus de productes abans, en 1892. El primer fitosanitari creat per aquesta farmacèutica va ser Antinonnin, un insecticida de síntesi per a combatre una plaga en els boscos germans. La indústria alemanya seguirà al capdavant d’aquest tipus de productes durant la meitat del XX i en 1929 apareixerà en el mercat el primer desinfectant sec per a llavors, Coresan, que encara que tenia mercuri estava dins de la legislació vigent en aquell moment (avui dia i des de fa ja dècades aquests fitosanitaris de primera generació estan totalment prohibits).
Però el gran enlairament dels fitosanitaris es produeix en els anys 40, quan es funda en Burscheld (Leverkusen) la granja experimental Hofchen, amb més de 18 hectàrees dedicades a l’assaig amb productes fitosanitaris. A partir de llavors i gràcies a aquests productes s’ha aconseguit augmentar de forma notable el rendiment dels nostres cultius fins a aconseguir els nivells actuals respecte a la producció d’aliments.
Ja en el cas d’Espanya, no serà fins als anys noranta quan la indústria es pose al capdavant, i ho farà en el camp dels fruiters amb el registre per primera vegada a Europa de Confidor 20 LS, per a fruiters, cítrics, hortalisses i plantes ornamentals. Un producte que proporcionà un control excepcional de pugons i mosca blanca, que s’estaven convertint en un seriós problema per als productors del nostre país.
Adults i ous de la mosca blanca cotonosa (Aleurothrixous flocossus)
Nimfes de la mosca amb les seues secreciosn filamentoses i gotes de melassa característiques
Des d’un punt de vista productiu, els fitosanitaris són mitjans imprescindibles per a la producció agrícola intensiva, tant sota els sistemes convencionals d’agricultura, com sota altres sistemes d’agricultura, com la integrada o la sostenible, ja que els estralls d’algunes plagues poden acabar amb una collita sencera. Evidentment l’ús de fitosanitaris ha tingut conseqüències molt positives per als agricultors i productors però el seu ús no ha sigut totalment gratuït: no podem obviar que es tracta de productes amb una base química, per tant, artificials, l’ús de les quals pot produir contaminació de sòls i aigües, disminució de la biodiversitat i fins i tot en casos extrems la intoxicació per a treballadors agrícoles que els manipulen de forma directa.
Per descomptat aquesta situació fa que molts estiguen en contra d’aquest tipus de productes, però la veritat és que la seua acció equival a les medicines que utilitzem per a protegir la nostra salut i, usats de forma correcta i d’acord amb les normes de seguretat establides, compleixen amb la seua comesa protectora si després es descomponen i desapareixen en el medi ambient de forma natural. La nova generació de fitosanitaris aposta per aquest tipus de substàncies, efectives, poc nocives per al medi i per al producte i biodegradables al màxim.
Legislació i ús sostenible
En contra del que alguns sectors manifesten l’ús de fitosanitaris, sempre que es faça de forma responsable, no està renyit amb una agricultura sostenible. De fet, la regulació sobre ells és molt estricta i la seua venda està molt controlada. Pel que fà a la seua utilització, el marc de regulació d’ús de fitosanitaris s’aprova a nivell europeu, sent d’obligatori compliment per a tots els països membres de la UE i establint un rigorós procés d’avaluació que cobreix tots els aspectes, des de la composició química a l’eficàcia passant per l’impacte en el medi ambient (tant en ecotoxicologia com en residus).
Tots els fitosanitaris han de passar el filtre imposat per la UE de més d’un centenar de proves específiques sobre els seus efectes sobre la salut i medi ambient. El més valorat, per tractar-se de productes químics que actuen sobre aliments de consum humà, és la seua efectivitat plaguicida. A més no s’aproven els fitosanitaris que plantegen risc algun. Les recerques sobre aquest tipus de productes tenen un cost anual d’uns 200 milions d’euros.
La normativa sobre l’ús de productes fitosanitaris es va implementant pràcticament de forma anual. Aquestes normes afecten tant a la indústria química i farmacèutica (que fabrica els productes) com als agricultors, productors i explotadors (que són els que els usen directament). Des de gener de 2013, per exemple, s’exigeix als agricultors que tinguen en les seues explotacions agràries un quadern actualitzat en el qual es registren tots els tractaments fitosanitaris realitzats i tota la maquinària usada ha de ser revisada de forma periòdica. A més, se’ls convida a reciclar-se amb formació continuada per a què coneguen millor els nous productes i aprenguen a racionalitzar-los i aplicar-los de forma correcta.
Si bé és cert que l’ús de fitosanitaris no és totalment negatiu, també és veritat que les polítiques actuals tendeixen a una gestió agrícola que, almenys, controle el seu ús, disminuint-lo al màxim. La nova legislació sobre l’ús de fitosanitaris pretén fomentar el desenvolupament de la denominada gestió integrada de plagues que permeta plantejar tècniques alternatives a fi de reduir la dependència de l’ús de productes fitosanitaris.
En el real Reial decret 1311/2012, l’últim aprovat sobre fitosanitaris, es contempla la prohibició explícita d’aplicar productes fitosanitaris de forma aèria, una de les maneres més contaminants de fer-ho. La prohibició és total excepte en casos especials i amb prèvia autorització de l’organisme competent. D’igual forma, s’observen apreciacions específiques referent al transport i emmagatzematge d’aquest tipus de substàncies. El transport s’acull a la llei sobre mercaderies perilloses, que inclou els plaguicides. A més, l’agricultor ha de transportar aquestes substàncies en quantitats molt xicotetes. Durant el transport els envasos han de col·locar-se verticalment, tancats i amb el tap cap amunt. A més, han d’anar subjectes i en el seu transport cal evitar creuar rius i llacs.
Respecte a l’aplicació d’aquests productes, sempre ha de fer-se concorde a unes normes de seguretat prèvies. Així, quan s’apliquen fitosanitaris cal deixar una distància mínima de 5 metres respecte camins, carreteres i llocs d’emmagatzematge d’aigües. La distància respecte a punts d’extracció d’aigua per a consum humà tant superficial com a subterrània serà, com a poc, de 50 metres. El mateix ocorre amb el llavat d’equips usats per a l’aplicació de fitosanitaris.
Així mateix, caldrà informar mitjançant cartells quan una zona tractada no estiga tancada o quan siga confrontant amb vies o àrees urbanes. A més, està prohibit aplicar aquests productes en dies plujosos, perquè els seus components poden arrossegar-se amb l’aigua, és recomanable no usar-los en sòls massa permeables i la polvorització quan la màquina gire ha d’interrompre’s perquè amb el gir agafa més força i s’expandeix a major velocitat per l’aire.
En definitiva, des d’Europa es tendeix a la disminució en les dosis dels plaguicides i en general en la seua utilització, a més de cercar productes cada vegada més eficients. També, com hem vist, hi ha molta legislació que els regula, però a l’hora de la veritat els agricultors compleixen tota aquest normativa?. Doncs sembla ser que no es pot avaluar en moltes ocasions, i és que al nostre país hi ha un buit pel que fà a la vigilància o el control a nivell d’usuari que tira per terra totes les mesures de protecció. Cosa que no ocorreix en l’agricultura ecològica que ha de complir unes normes molt estrictes que són controlades per a aconseguir o no l’etiqueta d’ecològic. Així que encara tenim molt treball per davant.
Legislació completa sobre fitosanitaris en aquest enllaç:
http://www.tecnicoagricola.es/normativa-fitosanitaria-2013/
Registre i tractament de fitosanitaris:
