Fertirrigació per a estalviar nutrients i energia

El mètode agrícola denominat fertirrigació és sinònim d’estalvi de recursos. Amb aquesta pràctica els canals que serveixen per a regar es fonen amb els usats per a abonar els camps per esdenvindre un solament més complet i més eficaç.

El control de l’aigua de reg és un assumpte imprescindible en agricultura perquè aquest recurs natural és fonamental per a la vida i hem de respectar-lo, cuidar-lo i optimitzar-lo al màxim. Per a aquells que treballen el camp també és molt important l’estalvi d’abonaments i fertilitzants perquè a més de reduir costos de producció, s’obtenen productes més sans i els sòls es conserven millor. 

En agricultura intensiva, la més estesa en el món, gestionar els dos recursos és fonamental. Per això s’han desenvolupat tècniques com la denominada fertirrigació, que consisteix a diluir els abonaments que la terra necessita en l’aigua de reg de tal forma que les mateixes estructures que s’usen per a regar s’usen alhora per a fertilitzar.

La fertirrigació està molt estesa en la nostra agricultura, especialment en aquelles explotacions que han optat per usar sistemes de reg localitzat, com pot ser el reg per degoteig. Però el degoteig no és l’únic sistema de reg que utilitza la fertirrigació. Altres sistemes com l’aspersió també han començat a apostar per aquesta tècnica que té multitud d’avantatges, ja que a més de l’estalvi d’energia i mà d’obra que suposa aprofitar el flux d’aigua per a transportar els elements nutritius, la fertirrigació ens permet tenir un major control sobre les substàncies contaminants. La seua aplicació és més localitzada i per això sabem que els fertilitzants van directament a les arrels i davant qualsevol deficiència nutritiva del cultiu la correcció pot ser immediata. La possibilitat d’establir diferents plans de fertilització d’acord amb l’estat fenològic del cultiu o en funció de les corbes d’absorció dels nutrients, un control exhaustiu dels nutrients que es perden en cada reg, la flexibilitat del sistema que permet adequar l’abonament a les necessitats del cultiu en cada fase i l’increment del rendiment i millora de la qualitat de la collita són altres avantatges de la fertirrigació.

Sistema de reg per degoteig

Abocat de fertilitzant líquid per a un sistema d’aspersió

Però també hi ha inconvenients, la majoria econòmics i relacionats amb el cost inicial de les instal·lacions i equips i amb el tipus de fertilitzants que s’utilitzen. Posat que s’apliquen de forma molt directa, aquests han de ser el més purs possible per a tenir un control total de les reaccions que aquests productes químics tenen en la terra. Directament relacionat amb aquesta característica, la fertirrigació requereix treballar amb molta precisió, tenint molt clara la quantitat de solubilitat de cada fertilitzant, el seu grau de salinització i el pH del sòl. Per a garantir un ús correcte d’aquest sistema, els agricultors han de formar-se específicament en el maneig d’equips i fertilitzants per a garantir que en la seua explotació el sistema de reg és totalment uniforme, la qual cosa significa que els càlculs es faran de forma correcta.

Quins tipus de fertirrigació existeixen i quin és el més adequat?
Com quasi sempre ocorre en agricultura les condicions externes i el tipus de cultiu serveixen com a guia implacable per a saber què tipus de plantes es poden explotar en cada sòl, quina quantitat de fungicida o repel·lent d’insectes cal utilitzar o quan realitzar treballs com la poda o la collita. Com bé sabem, a voltes un mateix cultiu en dues zones geogràfiques diferents requereixen diferents tipus de tractament o tenen variacions temporals en els seus cicles. En el cas de la fertirrigació ocorre el mateix. Normalment el que marca la nota diferenciadora entre sistemes de fertirrigació és la quantitat de nutrients que necessita cada cultiu i els percentatges dels mateixos que cal aplicar al llarg del cicle de cultiu. L’aigua també és un factor molt important perquè depèn de la seua capacitat per a diluir el fertilitzant. 

Dipòsits per a barrejar el fertilitzant amb el sistema de reg

Existeixen dos tipus de fertirrigació: la quantitativa i la proporcional. La fertirrigació quantitativa, calcula les necessitats nutritives en funció de paràmetres com el nombre de plantes i la seua edat, la superfície foliar del terreny, el tipus de sòl o el consum de nutrients. Una vegada calculats, els fertilitzants s’introdueixen en el sistema de reg. Aquest és el sistema tradicional. La fertirrigació proporcional, per la seua banda, s’utilitza en cultius més concrets, com per exemple, els hidropònics (sense sòl). En aquest sistema els fertilitzants s’apliquen segons el volum d’aigua determinada, és a dir, fent el càlcul en grams per litre o litre per metre cúbic.

Quines parts té una unitat bàsica de fertirrigació?
Una unitat bàsica de fertirrigació consta de dues parts inicials: un injector de fertilitzant i un tanc de mescla. Aquest tanc, de plàstic o de metall, serveix per introduir els abonaments líquids i barrejar-los amb l’aigua, per això és preferible que siga d’un material plàstic, per evitar corrosió i òxid. Pel que fa a la distribució, també es necessita un agitador, una vàlvula de control i un filtre. Després, depenent del tipus de reg i de l’extensió de l’explotació es poden requerir elements addicionals amb vàlvules, reguladors de pressió del reg o bombes mescladores. 

Bomba d’injecció per a fertirrigació

Possiblement, el més complicat són els injectors. La seua elecció depèn de molts factors: de la seua vida útil, de la qualitat dels materials, del cabal de reg, de la disponibilitat d’energia alternativa de suport i de la precisió dels fertilitzants. El més efectiu és la bomba d’injecció. Es basa en una bomba de pistó que injecta la solució fertilitzant des del tanc directament al sistema de reg. Funciona a través d’un motor elèctric o bé per la pressió hidràulica de la xarxa. L’avantatge d’aquest sistema és que és portàtil i que pot automatitzar-se controlant temps i dosi de fertilització. El seu principal inconvenient és que és més car. A més, la bomba d’injecció pot necessitar energia externa per a optimitzar totes les seues possibilitats. 

Sistema elèctric alternatiu per a facilitar la fertirrigació

L’injector més barat és el conegut com Venturi, que es basa en el principi físic del mateix nom i que consisteix a produir un estrenyiment en el flux principal de l’aigua per a causar una depressió suficient que succione la solució química des d’un dipòsit. El sistema és fàcil de muntar i d’instal·lar però el cabal d’aigua està exposat a la succió i és més difícil de controlar. El tercer tipus d’injector és el bypass de flux i es basa en la injecció del fertilitzant al flux principal de reg a través d’un dipòsit tancat en el qual s’aplica la dissolució fertilitzant. En paral·lel al dipòsit es col·loca una derivació i una vàlvula connectada al canal de reg. La diferència de pressió entre la derivació i l’eixida al dipòsit permet que l’aigua discórrega pel dipòsit arrossegant el fertilitzant. L’avantatge és que funciona sense font addicional d’energia. El seu principal inconvenient és que quasi tot el fertilitzant s’aplica al principi del reg i cada vegada està més diluït en l’aigua del dipòsit, així que cal emplenar-ho cada vegada que volem regar.